IB3 a través de Teis Consultores cerca correctors de català sense experiència disposats a salar. Concretament, l'anunci que ha posat l'empresa mallorquina al portal Iberempleos i a la seva pròpia web.
IB3 cerca correctors de català sense experiència disposats a salar
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En referència a comentaris d'aquesta web: Igual que el castellà té maneres de xerrar tan diferents com les que hi ha a Andalucia -que són més d'una- comparades amb les de Astúries, el català presenta diferents dialectes. Els filòlegs estudien les dues llengues seguint els mateixos processos o sercant unes característiques concretes. Quan es vol estudiar si un codi és una llengua independent d'una altra s'apliquen uns criteris comuns en qualsevol llengua -per això la filologia és un ciència, té una metodologia-. Per tant, dir que a Mallorca no parlam català, és tan absurd com dir que el castellà d'Asturies i el d'Andalucia són llengues diferents. A Mallorca es xerra català, però alerta!! No s'ha de confondre aquest nom amb el que es xerra en el principat, que és un dialecte del català -igual que el valencià-. El nom de català no representa ni un territori, ni un grup de gent, -ni una idea política-. Català és una llengua que no només es present a catalunya, així que diguem les coses pel seu nom. Pel que fa a IB3... Com totes les llengues, el català per poder usar-se en el àmbits formals -com en la televisió- s'ha estandarditzat, és a dir, s'ha creat una llengua estàndard. Que d'entre altres funcions té la d'evitar possibles errades de comprensió fruit de les diferències lingüístiques dels diferents territoris. Per tant, en la llengua estàndard no s'hi utilitzen característiques propies de cap dialecte. D'aquesta manera si un valencià -que parli català, perque historicament hi ha una franja on mai s'ha parlat català- ve a Mallorca podrà entendre el telenotícies. Per aquest motiu no s'utilitza el salat en la llengua estàndard. I per això sento que implantar el salat és una obra política per part de gent que es vol deslligar del moviment independentista de catalunya -un moviment polític-, i ho vol fer definint la seva llengua i la seva cultura com una altra -un error, perque historicament és la mateixa- PD: estic ben orgullós d'utilitzar l'article salat fora dels àmbits formals per que és un símbol de genuinitat. A les illes s'han mantingut moltes característiques del català antic -com per exemple el cas que ens ocupa, l'article salat-.
IB3, ja teniu corrector! Es tracta de "noltros"; bon coneixedor d'IDIMOMES (de Moma?).
Charnegos, catalanufos, nacionatas baleàs defenssant s'independensi de Catalunya. Però es que no vós donau compte que aquí lo unic que hem de fé es mirá per noltros?, p'es baleàs? ¿ No porem entendre tots de una p.... vegada que tots, tots volen xupá de sa mamelle de Ses Illes?. Es catalanufos me fán òi perque son tant traidós a sa nostra tèrre còm es madriditis. Sòm una terra amb un idimome molt més antic qu'es catalá, amb unes costums, arquitectura , etc tant valiossa i original que si seguim així le fotrem . PER COIOS
Ma mare: nascuda devers els anys 30, mallorquina, educada (a la poca escola a que pogué anar) a llegir i escriure en castellà, parla sempre català (la seva llengua materno-paterna de generacions) però és ben analfabeta en la seva llengua (que ningú li ensenyà a escriure a aquelles escoles d'un temps), sempre sala quan parla (normal, de fet, també sala quan escriu, que ella s'ha atrevit a escriure en el seu idioma a pesar de no haver-ne après formalment), zero experiència com a correctora. El perfil ideal.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (2-1-2015), continuen menyspreant el català anomenant-lo -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una expressió similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Pues por aquí hay mucho filólogo catalufo en paro...
Que se salin sa collonera aquesta guarda de renegats! Més valdria que salassin quan parlen, en lloc de xerrar en foraster cada dia de quan s'aixequen fins que se colguen! Vatualmón, de nacionalisme foraster! BARCO DE REKILLA!
Se me ha oblidat mencionar les principals obres: "Rondaies mallorquines" den Jordi des Racó.
Se parteix de un punt de vista equivocat. El mallorquí té una mescla de articles que han de sebre usar. Articles: sa, ses, la, les, es, ets, el, els, so, sos, lo, los, u. El sebre usar els articles ès qüestió de pràctica i de on se ha après i de qui se ha après. Qualcunes obres que ès mester consultar. Gramàtica catalana de F. Moll. Vocabulari mallorquí-castellà de F. Moll. Obres de la Editorial "Les Illes d'Or". "Rondayes de Mallorca" recollides per l'Arxiduc.
Xerrau des salat com si fos sa pesta, quan haurieu d'estar ben orgullosos de que l'haguem sabut conservar al llarg des temps.