El sistema educatiu emmalalteix el professorat, segons una tesi de la UIB
El sistema educatiu emmalalteix el professorat i afecta negativament el rendiment dels alumnes, segons la tesi doctoral de David Sànchez, que investiga l’impacte de la síndrome d’esgotament professional als centres d’ensenyament públics de les Illes Balears
La tesi doctoral de David Sànchez Llull, defensada a la Universitat de les Illes Balears, investiga l’impacte de la síndrome d’esgotament professional (burnout) sobre el professorat dels centres d’ensenyament públic de les Illes Balears. La tesi l’han dirigida els doctors Martí X. March i Lluís Ballester, del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques.
En el context educatiu, la síndrome d’esgotament professional és una problemàtica psicosocial que afecta significativament el professorat i que es caracteritza pel cansament emocional, la despersonalització i la baixa realització personal. A la vegada, aquesta problemàtica està lligada al rendiment educatiu.
L’investigador ha detectat nivells moderats d’esgotament professional als centres d’ensenyament públics de les Illes Balears, amb un percentatge important de docents susceptibles de desenvolupar la síndrome o que la pateixen. Així, segons la recerca de David Sànchez, la síndrome afecta aproximadament un 33 per cent del professorat de les Illes Balears i, pel que fa a les variables analitzades, la recerca ha detectat que un 33,04 per cent pateix cansament emocional, un 32,16 per cent presenta problemes de despersonalització i un 33,16 per cent del professorat té poca realització personal.
A la vegada, la recerca assenyala que el pla de prevenció dels riscs laborals, seguretat i salut és deficitari i també destaca que no compleix les normatives espanyola i comunitària de manera rigorosa, i això impedeix que problemes psicosocials com l’esgotament professional es puguin detectar i prevenir, i que es pugui actuar per minimitzar-los.
L’investigador apunta que el model educatiu de les Illes Balears emmalalteix els professors de manera significativa i que les eines per minimitzar les problemàtiques psicosocials que actualment incideixen en els centres públics, i més concretament els plans de prevenció de riscs laborals, no s’apliquen de manera correcta. Així, es crea un context laboral que fomenta una escola no saludable. Davant aquesta situació, es planteja la necessitat de crear escoles que potenciïn una interacció positiva i directa entre professor i alumne, perquè proporciona seguretat tant al docent com al discent, des de la perspectiva que un entorn escolar positiu repercuteix directament en l’actitud dels professors de manera positiva i millora el procés d’aprenentatge dels alumnes i, en conseqüència, també els resultats acadèmics.
En definitiva, David Sànchez conclou que cal fomentar una escola saludable a partir dels plans de prevenció de riscs laborals, seguretat i salut per aconseguir reduir un dels problemes més importants que afecten el sistema educatiu, el burnout. És a partir de la reducció d’aquesta problemàtica psicosocial que es podrà aconseguir incidir positivament en els resultats acadèmics dels alumnes i minimitzar un altre problema greu, el problema del fracàs escolar a les Illes Balears.
També a Illes Balears
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
relájate, "Aquí, en polako". Total, no te hacen ni p. caso...
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (19-12-2014), continuen menyspreant el català anomenant-lo com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una fórmula equivalent per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
manda webs...
No. El profesorado viene defectuoso de fábrica, salvo contadas excepciones. Aquí el problema es que no se forman profesores en las universidades, y se permite el politizamiento de las aulas. Ese es el problema.
El cas és que té raó però no és a l'únic àmbit laboral on es produeix aixó. La diferència estaria en el fet que estan ensenyant els infants i joves i la repercusió pot arribar a ser molt més gran. També s'ha de dir que actualment un percentatge molt elevat del professorat exerceix aquesta professió perquè no troba d'altres sortides i no té vocació real d'ensenyar. Jo no ho critic perquè tothom té dret a cercar un treball que li doni més ingressos o més comoditat, més dies lliures, etc. però crec que també es reflecteix en el desenvolupament de la seva feina i en la satisfacció que aconsegueixen d'exercir la seva professió. Per tant, l'alternativa d'un a altra sortida professional d'un nivell similiar moltes vegades no existeix per moltes d'aquestes persones per la qual cosa canviar de feina no és la solució.
Pues que se hagan peones camineros. Caminan mucho y eso es bueno para la salud.