A la conferència 'Les llengues minoritzades' hi varen participar Kinku Zinkunegi, director del programa Euskara Munduan del govern basc, Kinku Zinkunegi; Paul Bilbao Sarria, secretari general del Consell d'Organitzacions Socials (Kontseilua), i Joan Melià, sociolingüista i professor de la UIB. | M.À.C.
Palma08/12/14 0:00
L'Euskal Etxea Artea de Mallorca va celebrar divendres una xerrada a Can Alcover sobre els principals reptes que afronten dues llengües minoritàries a dins l'Estat espanyol, com són la catalana i la basca. A l'acte hi van intervenir tres prestigiosos sociolingüistes.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Volia escriure redimir. Aqueixa tableta!
Efectivament, el nom de Bable tenia connotacións peioratives. L'Astur-Lleonés pareix que almanco de moment, no ha près la mateixa força a l'hora de tornar ser re-implantat, que el Gallec, el Basc o el Català, però encara hi son a temps i la clau pel seu resorgiment, seria la creació d' un estàndard i la seva inserció als móns acadèmics i administratius. Al cap i a la fi, fer el Castellà la llengüa oficials de l' estat espanyol, va ser una decisió política que es pot aredimir amb altres decisións polítiques.
En efecte, Joan Miró Font, l'etimologia probable del mot "bable" no té res d'afalagadora: pareix que ve de la burla que els casetllanoparlants en feien (bla-bla-bla). Com ara el "bàrbaros" dels grecs. Cal tenir present que una part de l'astur-lleonès se situa dins Portugal, on és oficial. No fa gaire, a Portugal, ha sortit una edició d'una aventura d'en Tintín en aqueixa llengua. Pel que fa a la llengua basca, s'hi expressa actualment una literatura molt important. Obabakoak, d'en Bernardo Atxaga, s'ha traduït en moltes llengües, entre les quals el català. Edicions 62 té tota una línia dedicada a l'obra completa de n'Atxaga, traduïda en català. Voldria assenyalar que la primera obra literària basca traduïda en una altra llengua ho va esser en català. Es tracta de la novel·la policíaca Quinze dies a Urgain, de Joxeba Andoni Loidi Bizkarrondo.
No estic segur que això de "bable" siga una denominació tècnica ni molt manco respectuosa per a sa llengua d'Astúries. Em sembla que és s'equivalent des "patois" de s'occità i des "polaco" des català. Crec que caldria denominar-lo simplement asturià o astur-lleonès, ja que també es parla a algunes zones de Lleó
Per a "I doncs" (i per als altres també) Et voldria aconsellar una novel·la curta en bable que em va agradar molt. Títol: Entrugái-ylo al Chisgu Autor: Xavier Frías Conde Ed. Trabe, Uviéu (Oviedo), 1994 ISBN 84-8053-031-6 Va de robatoris misteriosos a una escola. Ah, una altra cosa: perdó pel meu "petuTlant" del missatge precedent. No cal dir que havia d'esser "petulant", però qualsevol pega una llenegada.
Una amiga, psicòloga especialitzada en infància i joventut difícils, em contava, en relació amb la manca d'educació transmesa per pares i mares (i, en aquest cas, també), que un pare havia entrat, no sé per quina raó, amb un fill de tretze anys, dins una església. El nin, venent un Jesucrist crucificat, va dir a son pare: "Y ese tío, qué hace colgado ahí?". A aquell jovençà l'havien privat de les seves arrels, dels fonaments de la nostra civilització. Mal favor li havien fet. Dit en pla, bona putada li havien fet. Em recorda el cas del personatgetxo que, un parell de correus abans d'aquest, demana, exhibint la seva ignorància petutlant, qui és "ése de la foto". És en Joan Alcover, ase! Però segur que no saps qui va esser, en Joan Allcover. I vés-te'n a provocar a ca na Tix.
A "I doncs". Bon diumenge. Tenc contacte per Internet amb un escriptor en bable (i també en gallec). Els asturians tenen una producció en bable força interessant que mereix esser coneguda. A Internet en trobaràs indicacions.
És molt interessant que els bilingües de diferents idiomes, intercanviin coneixements, opinións i fí s i tpo. ens ensenyem mútuament els nostres idiomes mayerns. Crec que també hauríem d'animar als asturiàns, perque treballin per la conservació i restauració del Bable.
Al de LAPOLLA no hacerle ni caso, pobre muchacho. Por cierto, el del retrato quién es?.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (7-12-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.