"El Parlament té molts nacionalistes, però no han aprovat lleis en favor del basc"

Paul Bilbao (Algorta, 1971), secretari general Kontseilua, ha participat aquest divendres a Can Alcover a la xerrada 'Euskera y catalán: dos joyas lingüísticas en apuros'. A la conferència, organitzada per l'Euskal Etxea Artea de Mallorca i l'Obra Cultural Balear, també hi ha intervingut Jose Francisco Zinkunegi del Govern basc i Joan Melià, professor de la UIB.

Què és Kontseilua?
És el punt de trobada de les entitats que treballen a favor de la llengua. Per exemple, en formen part el diari Berria, l'Associació d'Escriptors Bascos, la federació d'ikastoles; en definitiva, representem el moviment social basc. Vam néixer el 1997 per la necessitat que s'actués amb una visió global amb les necessitats del basc. Es van fer unes jornades, 'L'univers del basc', on es van reunir un centenar de persones i van veure la necessitat de crear aquesta associació d'associacions. Nosaltres agrupem a una quarantena d'entitats. Arribem a milers de persones a través dels nostres membres.

Com es financen?
Tenim les quotes que paguen els membres, però segons les seves dimensions paguen més o menys. De les administracions no ens agrada dependre-hi econòmicament i no ens agrada que més del 15% del pressupost surti d'aquí perquè en qualsevol moment aquesta aixeta es pot tancar.

En què consisteix la seva tasca de defensa de la llengua basca?
El nostre treball és influenciar perquè altres facin coses en favor de la nostra llengua. Fem propostes de polítiques lingüístiques o per exemple, cada quatre anys fem una avaluació de les polítiques lingüístiques en els municipis. El nostre objectiu és ajudar i partim de la premissa que el procés de normalització lingüística s'ha d'accelerar.

Encara estan en aquesta fase?
El primer problema que tenim és definir que és el País Basc lingüísticament parlant. La nostra comunitat lingüística està dividida en dos estats. A més, a l'Estat espanyol tenim dues comunitats, la Basca i la Navarra. A Navarra les polítiques lingüístiques s'assemblen a les de la Comunitat Valenciana. És una política 'glotocida'. Encara cal parlar de normalització perquè la situació és anormal. Al País Basc estem millor que a Navarra, però només el 32% de la població és bilingüe.

També es pateixen les polítiques contra l'eusquera?
El TIL (Tractament Integrat de Llengües) també el van posar en marxa a Navarra, l'objectiu és invisibilitzar més la llengua pròpia. Però no van ser tan bruscos com aquí a les Illes, imposant-lo per decret i el van deixar en mans dels centres d'ensenyament. No han tingut massa èxit. Va ser una decisió política.

Un funcionari basc ha de conèixer la llengua pròpia?
És un mèrit i només és obligatori per a segons quins llocs. És un dret reconegut però no garantit que t'atenguin en la teva llengua. A Navarra només és mèrit i a l'Estat francès ni mèrit.

L'eusquera viu un bon moment amb els nacionalismes governant a les principals institucions?
Malauradament hi ha un problema i és que el basc no està a l'agenda política, no és una prioritat. A alguns els exigeixo més perquè això de la llengua està en el seu ADN. El Parlament Basc no havia tingut tants parlamentaris nacionalistes, gairebé dos terços, però porten més de dos anys i mig de legislatura i no han aprovat lleis contundents en favor del basc. M'han decebut molt.

Quin futur lingüístic té Euskadi?
Hi ha una massa social molt important a favor de l'eusquera. Hi ha hagut una relaxació perquè es pensa que el pitjor ja ha passat, però ara és el moment de la societat. Hem creat la marca 'Euskaraz bizi nahi dut' (Vull viure en eusquera) perquè la gent es faci seu el lema. La gent ara té més consciència i menys tolerància.