Miquel Deyá presentà la seva dimissió irrevocable com a director general d’Educació, Personal Docent, Universitats i Recerca de la Conselleria d’Educació, càrrec pel qual va ser nomenat fa just dos mesos, quan va passar a ocupar el lloc d'home fort de la Conselleria després de la destitució de Joana Maria Camps com a consellera i la seva substitució per Núria Riera.
Aquests dos mesos han bastat perquè la paciència del professor d'Universitat s'esgotàs. «No estic a gust, estic incòmode», va reconèixer. A les desautoritzacions a les quals creu que s'ha vist sotmès en aquest temps cal afegir un enfrontament amb el cap del Departament d'Inspecció, Francisco García Molés.
A Deyá no li ha anat bé la forma de gestionar de la nova responsable de la cartera. «No dic que la seva forma de gestionar sigui ni millor ni pitjor que la meva, simplement diferent», va afirmar.
'Massa fiscalitzat'
Però el fins ara responsable de la política universitària o de l'aplicació del TIL s'ha sentit massa «fiscalitzat» per la seva superiora immediata i, fins i tot, per càrrecs de més amunt, la qual cosa li han fet arribar a estar «molt desmoralitzat».
«Si em nomenen director general és per manar i aplicar les polítiques que em semblin adequades, no perquè em manin», va declarar Deyá, qui va confessar haver-se sentit «desbordat i sol en molts moments».
Va insistir que «puc estar equivocat, però tinc una visió de les coses i se suposa que si em nomenen director general serà perquè pugui actuar», però va lamentar que «el meu marge de maniobra ha estat escàs».
Deyá va assegurar que amb els dos anteriors consellers, Rafel Bosch i Joana Maria Camps, s'havia sentit amb més capacitat d'acció i va afegir que «el meu lema sempre ha estat que on vagis deixa més eficàcia de la qual hi havia quan vas arribar i si no pots aconseguir-ho, ves-te'n», i per això ha pres la decisió.
A partir d'ara el ja exhome fort d'Educació sol·licitarà el reingrés a la seva plaça com a professor titular en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat. Finalment, Deyá va negar que durant el temps que ha durat la seva responsabilitat política se li hagi plantejat res que en consciència no pogués acceptar, «simplement són formes de treballar i de gestionar diferents».
