L'organització destaca que l'últim guardó a Martí fa conèixer i distingeix la tasca “generalment poc coneguda, sovint anònima però exemplar, de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional” en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com poden ser l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l'art, la cultura popular, la música, el teatre, l'economia, el dret, l'acció social i cívica, etc.
Enguany, un jurat format per Antoni Bassas, Jordi Carulla-Ruiz, Carles Duarte, Vicent Partal i Damià Pons, decidí de premiar, entre d’altres, Tomeu Martí i Florit, activista cívic, gestor cultural, periodista i escriptor, pel seu “compromís amb la defensa i la promoció de la llengua, la cultura i els drets nacionals de les Balears, en el marc dels Països Catalans”.
L'OCB remarca que el camí de Martí “ha estat constant i intens al llarg de més de vint-i-cinc anys”, i que en aquest temps s'ha implicat amb gairebé totes les organitzacions i tots els moviments de reivindicació lingüística i política amb objectius de país que s’han creat i han actuat a Mallorca.
Entre aquestes fites destaquen les de Crida a la Solidaritat, Bloc Nacionalista d’Estudiants, Casal Independentista de Mallorca, Joves de Mallorca per la Llengua, Alternativa per Mallorca i Grup Blanquerna. Martí també ha estat director de campanyes, coordinador i vicepresident de l’Obra Cultural Balear. A l’actualitat és director de la ràdio Ona Mediterrània.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La identidad nacional de una patria común ???? Pero queridos, despertar de este sueño que ya os vale. Baleares es Corona de Aragón desde Jaime I, y que se sepa no formó con Cataluña ningún reino aparte nunca. Mallorca sí era un reino. La Historia avanza, y puede que algún día, cuando se hable del pasado de las islas, se cuente que eran españolas, y lo eran porque compartían identidad nacional e historia común con Aragón, con Valencia y con otras tierras peninsulares, unificadas bajo el reino de Castilla y León. Un pasado compartido desde los tiempos de los Reyes Católicos. Como si no nos conociéramos, verdad ?
Para cuando un premio por escritor?
Un premi merescut. Enhorabona Tomeu!
I jo també que el felicit. Sense hooligans com aquest o el Kaime Sastre mateix, el pancatalanisme no seria tan marginal com ho és a ca nostra. Continuau així i no cambieu mai.
Jo també el felicit.
Referent. Imprescindible. Gràcies Tomeu!
Arruix obra cultural pancatalanista de sa nostra terra!! Sempre mallorquins! Mai catalufos!