Horrach (UPyD): “El Decret de Mínims ha propiciat una variant balear de la immersió lingüística”

Juan Antonio Horrach (Palma, 1977) és el nou candidat d'UPyD a les eleccions autonòmiques del pròxim mes de març. És doctor en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb una tesi titulada Hacia una fenomenología del desarraigo. El lugar de la filosofía en el proceso mimético-sacrificial de René Girard. El també portaveu balear de la formació liderada per Rosa Díez ha col·laborat amb la Fundació Jaume III i es mostra crític amb l'Assemblea de Docents, la corrupció política i el “feminisme radical”. Presenta el seu partit com un agent de regeneració democràtica.

-Vivim realment temps de ‘desarrelament’?
Les societats modernes occidentals es troben completament en mans del desarrelament, és a dir, de la pèrdua d'anclatjes forts, ja siguin ideològics o religiosos. Això no vol dir que hagi triomfat el relativisme, sinó que els anomenats 'grans relats' han perdut la seva capacitat d'estructuració unànime. Jo tenc tendència a veure la cara positiva d'aquest fenomen, perquè trob que en el desarrelament la persona es posa del tot en joc i dóna la mesura de ses seves vertaderes possibilitats.

-En un dels seus darrers articles a la revista 'Xiphias Glaudis' parla de la influència ‘sacrificial’ en la política moderna. Creu que la política balear és realment un sacrifici?
(riu) Evidentment, és un exemple del que no hauria de ser la política en ple segle XXI. Basta passar una estona al Parlament, els dimarts de ple, per fer-se una idea del camí desquiciat i mediocre que ha seguit la nostra política. No sé com ha tardat tant la ciutadania en veurem-ho. És el moment de tornar a dignificar la feina política i pujar el nivell parlamentari.

-Si arribes a governar balears com es faria dir president Antoni Horrach o president Johannes vom Horrach?
(més rialles) Johannes és la meva firma 'artística', per dir-ho d'alguna manera. Així escric a Facebook, al meu blog o en el meu llibre Disecciones. Però el meu nom civil, el que posa el meu dni, és Juan Antonio Horrach Miralles. Ara bé, m'és igual com se'm digui, Joan Antoni està molt bé. Jo no som en Carod Rovira amb allò que va dir de “yo soy Josep Lluis aquí y en la China Popular”...

-Un dels camps de batalla d’aquesta legislatura ha estat l’educació i la qüestió lingüística. Com es posiciona el seu partit i vostè al voltant del TIL i el decret de mínims? Com veu un moviment cívic i social com la marea verda i l’Assemblea de Docents?
Des d'UPyD ens hem manifestat des del primer moment per la lliure elecció de llengua. I, si de cas, una vegada aplicada aquesta, anar introduint a poc a poc l'anglès. Però aquesta legislatura ha estat un desgavell: canviant de criteris sobre la marxa, consellers per aquí i per allà, decrets mal fets que han tombat els tribunals, etc. No hem recolzat el TIL perquè trobàvem que era precipitat. Ara bé, el problema de l'educació balear és previ a la invenció del TIL, perquè el nivell qualitatiu és excessivament baix, sobretot a la pública. Tampoc estam a favor del Decret de Mínims, més que res perquè s'ha aplicat de forma discutible per propiciar una variant balear de la immersió lingüística. Entenem que hi hagi molta gent en el món educatiu que estigui emprenyada, però no recolzam cap de les iniciatives que ha duit a terme l'Assemblea de Docents, al contrari. Amb portaveus com en M.A. Tortell i membres com en Jaume Sastre no crec que es pugui anar massa enfora.

-Estaria disposat el seu partit ha arribar a un pacte de govern amb el PP per defensar el trilingüisme i la implementació de les varietats pròpies?
Per plantejar això encara queda molt. Per començar, hem d'entrar en el Parlament. Nosaltres el que no farem mai és formar part d'un Govern si no hem guanyat les eleccions. Si arribam a acords, no demanarem conselleries, perquè ens importen més les idees que els càrrecs. A Astúries vàrem pactar amb el PSOE una sèrie de punts, que després no va voler complir, per això el pacte es va rompre. Aquí el més important és treure endavant l'educació amb el màxim consens possible, i és un tema sobre es qual ens asseuríem a xerrar amb qui guanyi les eleccions.

-Vostè s’ha mostrat molt bel·ligerant amb el departament de Filologia Catalana de la UIB. Creu que el problema lingüístic és una qüestió merament política?
En gran part sí que trob que és una qüestió política. Aquest departament, ara dirigit per una persona a la qual tenc afecte, té dos grans enemics: el castellà i les modalitats. I això va més enllà de la filologia. Mai he entès que per defensar una cosa s'hagi d'atacar el que està enfront. Per això no som gens fan de les polítiques de discriminació positiva, perquè tenen tendència a caure en demonitzacions de l'altra. Una cosa era el 1975, perquè veníem d'una dictadura monolingüe, i una altra molt diferent és octubre del 2014.

-Balears és una de les comunitats amb més casos de corrupció política oberts. Quines mesures defensa el seu partit per acabar amb aquesta xacra social?
És molt greu que gràcies als nostres polítics Balears s'hagi convertit en una referència de la corrupció espanyola. La part positiva és que, si hi ha casos oberts, és perquè la Justícia no està del tot aturada. Jo tenc la teoria de què la corrupció a Espanya en general és sistèmica. Vull dir que no es tracta de 'pomes podrides' que pel seu compte han delinquit, sinó que hi ha una estructura que ho facilita. Basta veure el panorama que ens rodeja. Per aturar-ho, a més de canviar la mentalitat dels polítics, és a dir, que tornin a aplicar realment l'exigència de servei públic que té aquesta feina, des d'UPyD exigim que augmenti sa transparència, a governs i a partits, i que la Justícia sigui plenament independent, cosa que no succeeix ara. També s'han d'eliminar els aforaments, estratègia que propicia la impunitat dels corruptes. Aquesta és una proposta que fa anys defensam en solitari, però que fins ara ningú li donava cap importància.

-Després dels escàndols d’aquest estiu a Magaluf sembla demostrat que un determinant model turístic ha arribat al límit. Quines mesures turístiques i econòmiques implementaria el seu partit en cas de governar?
El problema en aquest sentit ha estat que hem caigut en el monocultiu del turisme, deixant de costat altres alternatives. Inclòs dins l'àmbit turístic, tot s'ha deixat en mans de la temporada d'estiu, oblidant que l'hivern és un territori per explorar, amb un perfil de turista de més nivell cultural i econòmic. Però hem de potenciar altres àmbits, com l'I+D+i, i facilitar les possibilitats per posar empreses en marxa. Amb l'atur que tenim, és increïble que, entre taxes i duplicitats administratives, sigui tan complicat muntar negocis en aquest país.

-I en l'àmbit de territori, quines mesures adoptaria?
A UPyD comptem a un grup dedicat a estudiar aquesta qüestió, i està aprofundint molt en la matèria. No estam a favor d'una construcció desbocada, és evident, però per això hem de tenir ajuntaments ben gestionats i sense problemes econòmics, que no tenguin la temptació de construir sense control. Per això estam elaborant una proposta ambiciosa de fusió de municipis, amb la finalitat de què siguin més viables i facilitin les coses a la ciutadania. La finalitat del fet que n'hi hagi tants, sobretot a Mallorca, és perquè els partits en surten guanyant, no tant els ciutadans.

-Com veu les polítiques d’igualtat i violència de gènere? En el seu blog vostè parla molt de la ‘dona ctònica’, ens podria explicar en què consisteix?
Com he dit abans, no estic massa a favor de ses polítiques de discriminació positiva. Perquè tenen tendència a perllongar-se molt en el temps, de manera que a la llarga acaben propiciant situacions d'injustícia. 'Girar la truita' no és un bon mètode de justícia, és millor cercar mesurades polítiques d'equilibri que no passin per perjudicar a ningú. La justícia no pot ser mai revenja. En el cas del feminisme actual més agressiu, a vegades ha passat això, d'aquí els meus articles sobre la dona 'ctònica', un concepte grec que ha recuperat l'escriptora Camille Paglia. Ara bé, una cosa és la polèmica intel·lectual, que pot tenir elements provocatius, i l'altra és la vida cívica i política. Vull dir que es pot criticar cert feminisme radical sense ser masclista.

-Implementaria polítiques d’igualtat i de gènere en aquesta direcció?
En els casos que es detectin desigualtats, sí. Però ja dic: amb mesura i equilibri. La igualtat és fonamental a qualsevol societat democràtica, però hi ha desigualtats importants que a vegades no es perceben massa. Per exemple, des d'UPyD estam en contra dels Concerts Econòmics de Navarra i País Basc, perquè suposen una desigualtat entre els ciutadans de l'Estat, de manera que si es viu en aquestes comunitats un té millors serveis que si viu a una altra banda. Això hauria de canviar, perquè els anomenats 'drets històrics' són un concepte predemocràtic.

-El bipartidisme PP-PSOE sembla realment esgotat. Els sondeigs i enquestes donen un increment de vot a formacions com la seva. Amb tot, com veu l’emergència de figures polítiques com Pablo Iglesias i Podemos?
Si no està esgotat, és evident que el bipartidisme viu el seu pitjor moment en dècades. I el viu perquè PP i PSOE s'ho han cercat. Ineficiència i corrupció els igualen. En realitat, Podemos és una creació del bipartidisme, en el sentit de què ha sorgit com a reacció al desastre al qual ens han conduit. La part de crítica al sistema es pot compartir perfectament, però el problema sorgeix quan un escolta les propostes, moltes d'elles discutibles o contradictòries. Crec que Pablo Iglesias està promocionant un discurs màgic que vol vendre que tots els problemes de la nostra societat seran resolts. Però la política no pot ser religió, ha d'entendre que no pot oferir redempcions o miracles. Des d'UPyD pretenem regenerar el sistema, però sense arribar a la ruptura, perquè som regeneracionistes. Ens agradaria que Espanya fos com Dinamarca o Alemanya. El problema no és tant el model (democràcia liberal europea) sinó la manera que s'ha aplicat. Hem de fer una feina quirúrgica rigorosa per regenerar el sistema, no pegar un cop damunt la taula i començar de zero, perquè repetiríem l'errada que aquest país fa segles que ha patentat.

-Creu que hi haurà una confluència entre UPyD i Cd’s de cara a les pròximes generals?
Per a les generals encara queda molt, perquè es podrien convocar per gener del 2016. Però el motiu d'esperança que les converses entre els dos partits estiguin en marxa. Jo som partidari d'establir com a mínim vincles positius entre les dues formacions, perquè tenim moltes coses en comú. No depèn de mi, però esperem que les converses vagin fructificant.

-Finalment, com veu el procés sobiranista de Catalunya? Creu que s’hauria de permetre la consulta?
Només hauria d'haver-hi consulta si pogués votar tota la ciutadania de l'Estat. No només perquè la Llei ho reflecteixi, sinó perquè és lògic que, en un cas molt seriós com és la d'una possibilitat de secessió, no només pugui decidir la part interessada. Escòcia i Quebec són excepcions, no la norma. Aprovant aquest mètode que decideixi la part pel tot, la política entraria en una clau autodestructiva evident. Ni tant sols una Catalunya independent se'n lliuraria, perquè no tendria arguments per impedir un referèndum a la Vall d'Aràn o a Tarragona. A la política moderna, els ciutadans decideixen entre tots, no només una part. Per això mateix els rics no poden decidir pel seu compte si volen pagar o no imposts.