Diversos professionals del món del dret han decidit passar a l’acció davant dels atacs sistemàtics en forma d’amenaces i insults que arriben des de diversos mitjans de comunicació, xarxes socials i tribunes d’opinió amb seu a Madrid, i que vulneren el respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania i les institucions catalanes.
La nova associació, que porta per nom Drets, engegarà actuacions legals contra aquests atacs. L’entitat no té ànim de lucre i els seus membres es posen a disposició de tots aquells ciutadans i institucions que decideixin denunciar aquests atacs utilitzant les eines jurídiques de l’estat de dret.
En el seu manifest fundacional, signat per una dotzena d’advocats, expliquen que creen l’associació “per dignitat, per respecte als drets dels pobles i de les persones” i afegeixen: “ho fem perquè creiem en la democràcia i en la llibertat, i perquè estimem el nostre ofici”.
L’entitat fa també una crida a jutges, fiscals, procuradors i advocats perquè se sumin a aquesta iniciativa, així com a la ciutadania que vulgui col·laborar-hi fent arribar casos que siguin susceptibles de ser denunciats. Un consell assessor d’experts nomenat per l’entitat avaluarà la viabilitat de les denúncies abans d’engegar les accions legals corresponents.
Els professionals que participen en aquesta entitat, majoritàriament advocats, ho fan de manera totalment desinteressada, i no reben cap mena de subvenció pública. En cas que s’hagin d’assumir despeses pròpies dels processos judicials, l’associació tirarà endavant campanyes de micromecenatge específiques per a cada cas o comptarà amb aportacions econòmiques dels propis socis fundadors.
Presència illenca
Drets compta amb el suport de l'Obra Cultural Balear (OCB) que a Balears és l'encarregada de denunciar els atacs lingüístics als catalans. El misser que representarà els interessos dels Balears en aquesta entitat serà Josep De Luis.
Drets, anomenada provisionalment Associació Llibertat, Justícia i Democràcia, es presentarà el proper dimarts dia 28 a les 12 hores del migdia a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona davant de nombrosos professionals del món del dret i de representants d’entitats civils d’arreu dels Països Catalans.
Neix Drets, una associació de professionals del dret per defensar la societat catalana de la catalanofòbia
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ahir vam retardar l'horari una hora però a espanya ho van fer 50 anys! El PP de Badalona prohibeix cantar l’Estaca en un festival i el públic la canta "a cappella". El músic Martí Serra denuncia que "algú que es pensa que mana molt ens ha prohibit cantar la cançó de Llach". El PP de Badalona va censurar la interpretació de L’Estaca, de Lluís Llach, durant la cloenda ahir del festival de curtmetratges Filmets, que se celebra a Badalona. Arribat el moment en què s’havia d’interpretar la mítica cançó, Martí Serra, un dels músics de la banda ‘The Filmets Band’, va agafar el micròfon per denunciar que “algú que es pensa que mana molt ens ha prohibit cantar l’Estaca, crec que ho heu de saber”. Va ser en aquest moment quan les 300 persones del públic, notablement indignades, es van posar a cantar immediatament la cançó de Lluís Llach "a cappella", responent d’aquesta manera a la censura del govern de Xavier García Albiol. Les xarxes socials molts usuaris s'han mostrat contrariats amb aquesta prohibició.
És d'agraïr que especialistes en lleis dónin informació i consell a la gent per defensar-se dels atacs dels ultres i exigir la protecció dels cossos de seguretat com ténen dret a exigir que s' investiguin els atacs d' ultres, els joves d:Arran.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Un poc molt catalunyista el manifest fundacional... Esperem que vagi canviant i acabi representant de bon de veres a tota la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Amb el suport de l'OCB i la incorporació d'en Josep de Luis sembla que va per aquest camí. Sorts i encerts! Endavant pels nostres drets!
Amb els precedents que ja hi ha, i coneguent la així anomenada justícia espanyola, cal que no esperem massa. Els tribunals espanyols només són ràpids i contundents quan els convé (per exemple, per anul·lar la consulta del 9N o per llevar del mig a jutges que els resulten incòmodes, com Garzón o Silva). Dit això, fil a l'agulla! A qualsevol país d'Europa occidental, el que es diu cada dia, CADA dia a tants mitjans de comunicació es jutjaria, com a mínim, per incitació a la violència. I seria inconcebible l'existència de partits com el PP, que lluny de condemnar el feixisme i la repressió franquista, de vegades el reivindiquen obertament.
Poden començar a posar fil a l'agulla, que feina no en faltarà.
Gràcies al col·lectiu de Drets! En tendran de feina, si tothom es posa a denunciar el que passa cada dia.
Si ets un immigrant el primer què has de fer és adaptar-te la terra què t´acull i respetar la nostra cultura, llengua i territori! Gràcies!
Que originales.