Illencs Pel Català ha decidit arrencar aquest curs 2014-2015 amb una Assemblea Oberta per tal de fer més ampli l'abast de gent implicada en el projecte. El grup assegura que “el moment social, cultural i polític que viuen les nostres illes fa palesa la necessitat de mobilitzar-nos per capgirar la situació”.
En aquesta Assemblea explicaran què és Illencs pel Català i què han anat fent fins ara. Així mateix, es presentarà una proposta de calendari d’activitats que serà sotmesa a debat i parlaran sobre una campanya de dinamització del vot útil de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals amb clares intencions d'evitar que el Govern de José Ramón Bauzá continuï governant.
Una de les prioritats de l’Assemblea és engrescar gent nova, però ho és també que fruit de la seva participació sorgeixin noves propostes.
L'Assemblea Oberta serà aquest dimecres 22 d’octubre a les 20.30h a La Cruïlla - Casal Independentista de l'Eixample (Carrer de Sardenya 256, Barcelona).
Els illencs residents a Catalunya es mobilitzen per capgirar la situació de les Balears
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Sens dubte, els mallorquins hem d´aguantar els quatre renegats invasors espanyolistes i. lo pitjor e tot, els traïdors i renegats que xerren en foraster als seus propis fills i que estan encantats que espanya ens espoliï cada any 3.600 milions d'euros a Mallorca.
Crec que som noltros, els mallorquins, els que hem d´aguantar els quatre renegats invasors catalanistes.
Gràcies, compatriotes mallorquins del Principat per fer de contrapès als invasors i renegats que hem d'aguantar per aquí.
estreps ?, millor potser digues CATALANET CAP DE FAVA. Així, ben gran i amb maiùscules. Més que res per no enganar a ningú. Les coses clares, oi que m´entens ?
# quedaros.
Mallorquins ?, millor potser digues FORASTERS. Així, ben gran i amb maiùscules. Més que res per no enganar a ningú. Les coses clares, oi que m´entens ?
Per favor! Illes Balears = nom de la Comunitat Autònoma; illes Balears, nom de l'arxipèlag. Balears = Baleares traduït, nom franquista.
"De les Balears" no és el mateix que dir "de Balears". És de calaix, i no és la primera ficada de pota que feis!
Hay gente pa tó...
Pues somos muchos los mallorquines que decimos lo contrario; con quedarse alli asunto arreglado. Mira si es fácil. Con lo bonita que es Cataluña.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)
Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".