La CUP ha demanat aquest dimarts a ERC que entri al Govern «per assegurar que la consulta del 9N es faci» i verificar «que s'estan donant tots els passos necessaris» per tal d'organitzar-la, i ha afegit que la seva formació també «està disposada a fer el que sigui» encara que no cal que entri a l'executiu.
Segons ha indicat en una roda de premsa el diputat de la CUP Quim Arrufat, ERC té ara mateix «una posició central, pel seu pes específic» com a primer partit de l'oposició, «pels resultats que pronostiquen les enquestes i també pel seu acord de legislatura amb CiU », de manera que en aquests moments d'excepcionalitat ha d'estar dins del Govern i vetllar perquè se celebri la consulta».
Segons Arrufat, la CUP ja va demanar a ERC que entrés al Govern durant la cimera dels partits proconsulta celebrada el passat divendres i el president de la Generalitat, Artur Mas, va respondre que «s'ho pensaria», ha indicat aquest mateix diputat.
La CUP considera que «per l'excepcionalitat del moment» és «indispensable que ERC entri al Govern per assegurar des de dins s'estan donant tots els passos per tal d'arribar amb garanties a la consulta», i Arrufat ha afegit que «tots els esforços són pocs »i que l'entrada dels republicans a l'executiu de Mas« és un pas clau i determinant ».
No és que la CUP desconfiï de CiU i dels seus consellers, ha puntualitzat Arrufat en argumentar per què la seva formació demana l'entrada d'ERC al Govern, «sinó que és per a major confiança» del procés.
Tot i que la CUP crida a ERC «a exercir la seva responsabilitat i el seu pes polític», Arrufat ha recalcat que la seva formació «també està disposada a fer el que sigui per arribar al 9-N», encara que entrar al Govern «pot ser difícil» i que els altres partits del bloc proconsulta «entrem en l'executiu és menys rellevant, si es garanteix la coordinació entre tots».
Sobre la cimera de divendres passat, Arrufat ha explicat que la CUP va sorprendre «la franquesa i honestedat de Mas» i ha elogiat que «per primera vegada el Govern ens va indicar el que pot fer i el que vol fer».
La CUP demana a ERC que entri al Govern per assegurar que es faci la consulta
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tots aquests copy-pastes teus tan rancis i casposos estan molt bé, bielet meu, pero no canvien que es sentiment de pertenença a això que anomenau paissos catalans no existeixi a Balears. A València tampoc. Ho teniu molt fotut, pancas. Perquè no emigrau a ca vostra?
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Més estadistiques: El sentiment de pertenença als Pastissos catalans a Mallorca i a Menorca no arriva al 1%. Eivissa i Formentera: 0% http://www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000218.pdf
Fins i tot el CIS detecta un increment de l'independentisme. L'enquesta també mostra un nou descens dels que volen que el model d'Estat autonòmic es mantingui com està. L'enquesta del mes de setembre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del govern espanyol revela un lleu augment dels partidaris de la independència de les comunitats, del 9,8% al 11,1. El sondeig, que es va realitzar entre els dies 2 i 13 -abans de la convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya-, també mostra un nou descens dels que volen que el model d'Estat autonòmic es mantingui com està: un 35, 3% al juny, un 34,5% al juliol i un 33,5% al setembre. Les dades són a nivell de tot l'Estat, amb la qual cosa s'intueix que l'increment sobiranista a Catalunya deu ser més significatiu. Els altres resultats que destaquen són els següents: El percentatge d'espanyols que prefereix un Estat sense autonomies ha baixat en els dos últims mesos del 20,7% al 19,5%. També són menys els que recolzen que les comunitats autònomes tinguin menor autonomia de la que ara gaudeixen, un 10,6% en l'anterior sondeig i un 9,2% al setembre. Els partidaris de donar més autonomia a les comunitats (la tercera via) també són menys que al juliol, amb un descens del 15,1% al 12,8. Són menys que fa dos mesos els qui se senten tan espanyols com de la seva comunitat (del 52,2% al 47,8%) i els que es consideren únicament espanyols (del 16,9% al 16,5%). Hi ha, per contra, un lleu augment d'aquells que se senten només de la seva comunitat autònoma, que passen del 6,8% al 7,5%; dels que es consideren més de la seva comunitat que espanyols (del 11,9% al 13%) i dels que se senten més espanyols que de la seva autonomia (del 5,9% al 6,5%).
Esta noticia es de otro periódico?