El futur de l'escola en català ara en mans del Suprem

El futur de l'escola en català a les Illes quedarà en mans del Tribunal Suprem quan el Govern de José Ramón Bauzá presenti en els pròxims deu dies el recurs de cassació en contra de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) on declara nul el Decret que regula el Tractament Integrat de les Llengües (TIL).

Un cop el Suprem hagi rebut el recurs haurà de notificar si l'admet o no a tràmit -l'habitual és que s'acceptin tots- i començarà un llarg periple judicial que com a mínim durarà un any fins que el màxim ordre judicial emeti una sentència.

Paral·lelament, les acusacions, és a dir, STEI, FE-CCOO i UGT, tenen a partir dels vint dies de la publicació de la sentència poden demanar l'execució de la sentència i per tant, fer efectiva l'anul·lació del TIL. Això obligaria al Govern a treure amb caràcter d'urgència un nou decret per fer efectiva l'aplicació del TIL -com ja va fer el setembre de 2013- o bé deixar que el Decret de Mínims retorni a les aules. Però aquest escenari d'execució de sentència, es preveu poc probable, en tant que si el Suprem admet a tràmit el recurs de cassació no seria possible demanar una execució d'una sentència no ferma i recorreguda a l'alt tribunal.

Amb tot, la portaveu de l'executiu, Núria Riera, ha assegurat als passadissos del Parlament i en castellà que “el decret es pot continuar aplicant amb total normalitat” perquè no és una sentència ferma i és per això que ha volgut llençar a les famílies un missatge de “tranquil·litat”, perquè el Govern, per ara, no té un decret B sota la màniga i quan el Suprem hagi dictat sentència ells potser ja no hi seran al Consolat. El pla B ja no és necessari com ho va ser ara fa dotze mesos i la confiança en la lentitud del Suprem està de la seva part.