Jaume Sastre no és un home que s'embarbussi a l'hora de xerrar, i ahir en tornà a deixar constància a Girona, en l'obertura de la Marxa per l'Educació, convidat per l'Assemblea Groga. 

Al costat d'altres docents en lluita de les Illes, Sastre acudí a la cita per a explicar com ha anat la situació a les aules balears últimament, i especialment per fer de testimoni de l'enfrontament de bona part de la comunitat educativa amb les polítiques de José Ramón Bauzá.

Envoltat dels col·legues principatins, el professor de l'IES Llucmajor desgranà el tarannà polític de Bauzá, de qui en destacà "l'arrogància" i el catalogà com "el Mourinho de la política". "Ens ha provocat, ens ha posat a mil i ha desunit els seus, però ens en sortirem i guanyarem", vaticinà.

Una carrera de fons
«La nostra lluita és una marató. La nostra lluita requereix perseverança, constància i molta confiança». Amb aquestes paraules marcà ahir Jaume Sastre l'inici de la marxa, i tot seguit intentà fer que l'auditori que l'escoltava comprengués millor la situació aproximant-la a la seva realitat. 

«Imaginau-vos, encara que sigui com un malson, que Alícia Sánchez Camacho fora la presidenta de la Generalitat, que controla TV3 i els mitjans i envia emissaris polítics a les escoles. Això és el que passa a Balears i el País Valencià», assegurà el professor.

A banda de fer una repassada per totes les lleis que han contribuït a encendre el context de resposta ciutadana -Llei de Funció Pública, Llei de Símbols, de Convivència Escolar, tots els decrets sobre el TIL, entre d'altres-, Sastre també esmentà que l'entorn del Govern estimula grups d'alumnes i pares amb l'objectiu de denunciar els mestres per qüestions ideològiques, amb l'excusa que polititzen l'educació.

"Això són estructures de dictadura, de pensament únic. Tothom qui no pensa com ell ens hem de llevar d'enmig", afirmà.

Vaga de fam i suports
Així mateix, el docent tocà també el tema de la vaga de fam que mantingué durant quaranta dies, una "Quaresma" com digué, per l'educació nostrada. L'ensenyant recordà aleshores l'exemple de Jaume Bonet i Tomeu Amengual, amb 27 i 15 dies en vaga de fam per la llengua respectivament, i agraí els nombrosos suports que rebé en el temps que durà la protesta, molts dels quals provingueren del Principat. 

Entre aquests destacà el de l'expresident del Govern del Partit Popular, Cristòfol Soler, qui l'anà a veure en diverses ocasions i demanà una entrevista amb Bauzá per tractar de convèncer-lo que negociàs amb Sastre per assolir així la fi de la vaga de fam.

Temps durs
Com a cloenda, Sastre afirmà que aviat començarà un segon curs "explosiu". "Hi ha eleccions autonòmiques, segurament tendrem un primer dia d'escola de vaga, després un primer trimestre d'agitació en el qual caldrà treballar molt amb els pares, i finalment haurem de concentrar les accions fortes a la primavera, que és quan podem pressionar i condicionar".

"S'acosten moments durs, ells controlen els jutges i els tribunals, però per damunt de la llei hi ha la justícia. Davant una llei injusta cal insubmissió i desobediència", afirmà.

Segons Sastre, ningú no regala res i els drets es conquereixen, no es regalen. "A vegades hi has de posar el coll. No hi ha més solució. Abans de carregar-se l'escola que ens ha costat tant de construir estam disposats a fer sacrificis, i hauran de passar per damunt nostre. No sols tenim la raó; com deia Tito Vilanova hi posarem seny, pit i collons".