Imatge d'arxiu de Bauzá.

TW
7

José Ramón Bauzá va guanyar l'any passat gairebé tant amb els seus negocis que amb el seu sou com a president de manera que als 87.894 euros bruts que va cobrar com a cap de l'executiu va sumar uns beneficis dels seus negocis de 83.840 euros, a més d'altres 36.759 euros bruts gràcies a diversos lloguers.

Bauzá i la resta de diputats del PP van fer pública aquest dimecres la declaració de la renda de 2013 i en la del president figura que va haver de pagar a Hisenda com liquidació de l'exercici més del que cobra a l'any un mileurista: 26.006,84 euros, quantitat que el president s'abonarà en dos terminis.

Saldo d'explotació
El saldo d'explotació de la farmàcia del president revela que, des de l'any 2011, el primer en el qual va fer pública la declaració, els seus ingressos han caigut: si fa tres anys la farmàcia generava un volum de negoci d'1.893.743 euros, l'any passat l'activitat es va reduir fins a 1.458.855 euros.

En lògica amb aquesta reducció de volum de negoci, també hi ha hagut una reducció de beneficis. La farmàcia li va reportar uns ingressos de 165.961 euros el 2011, als quals se sumen 330 euros d'altres activitats econòmiques. Dos anys després, la farmàcia li va suposar uns rendiments de 74.511, 69 euros mentre que gràcies a una segona activitat econòmica li va reportar 9.329 euros més. A tot cal sumar uns ingressos bruts per lloguers de 36.759 euros.

A l'efecte d'Hisenda, el saldo net sobre el qual es fa la liquidació va ser de 174.975 euros, de manera que Bauzá ha hagut de pagar aquests 26.006,84 euros per liquidar el pagament d'impostos amb Hisenda. I una curiositat més: el president del Govern va repartir el 0,7 per cent dels seus impostos entre l'assignació a l'Església i a altres fins d'interès social.

El president del Govern manté els ingressos de la seva farmàcia, ja que s'entén que no és una activitat econòmica a l'ús, cosa que no podria compatibilitzar amb el seu càrrec, sinó l'administració del seu patrimoni personal. La Llei de Compatibilitats nega la possibilitat que els membres de l'Executiu mantinguin negocis al marge de la seva activitat política, però era ambigua pel que fa a la farmàcia.

Els partits de l'oposició van presentar una demanda als tribunals en considerar que aquesta activitat també havia de ser incompatible, però el Tribunal Superior de Justícia va resoldre fa poc més de dos mesos que Bauzá pot ser president i alhora mantenir oberta la farmàcia.