Matas afronta vint peces més del cas Palma Arena

Jaume Matas afronta un futur judicial ben negre. L'expresident del Govern Balear serà jutjat per una vintena de peces separades del cas Palma Arena, així com per un cas de presumpta malversació. L'exministre de Medi Ambient haurà d'ingressar a la presó per un delicte de tràfic d'influències, després que el govern denegués divendres el seu indult.

Els fiscals anticorrupció Pedro Horrach i Juan Carrau van posar la lupa sobre Matas el 2009 després de detectar possibles irregularitats en la compra del 'palauet' del carrer de sant Feliu. L'exdirigent del PP va pagar uns 980.000 euros malgrat que l'habitatge, de més de 700 metres quadrats, estava taxat en 2,4 milions.

A partir d'aquell moment, es van iniciar unes intenses investigacions conegudes amb el nom d'Operació Buckingham i dirigides a esbrinar els detalls que van envoltar a l'enriquiment, presumptament il·lícit, de l'expresident. Les indagacions revelaven que l'elevat tren de vida de Matas no es corresponien amb els ingressos que obtenia com a cap de l'Executiu autonòmic.

Tot i els indicis, Càndido Conde-Pumpido, llavors Fiscal General de l'Estat, va decidir arxivar la investigació, el juliol de 2009, després d'esgotar-se els sis mesos de diligències informatives dutes a terme per Carrau i Horrach.

Cas Palma Arena
Va ser llavor quan el jutge José Castro decidí incorporar al cas Palma Arena les investigacions sobre el patrimoni de Matas. A partir d'aquell moment, diversos proveïdors que van participar en la reforma del palauet i propietaris de diverses botigues van assegurar haver-se embutxacat de l'expresident més de 300.000 euros en diners negres.

Es tracta així d'uns fets que constitueixen una de les principals línies d'investigació del cas Palma Arena, dividit en un total de 27 peces separades i centrat en la presumpta desviació de més de cinquanta milions d'euros públics en forma de contractes i adjudicacions il·lícites durant la construcció del velòdrom.

Les indagacions relacionen el sobrecost del Palma Arena -que va acabar costant 110 milions d'euros, el doble de la quantitat inicialment pressupostada- amb les elevades despeses en què va incórrer Matas i la seva dona. Tanmateix, durant la seva primera declaració davant del jutge José Castro, el març de 2010, l'expresident va justificar els seus dispendis en el cobrament d'ingressos no declarats pel lloguer d'un habitatge a Palma.

De forma paral·lela, també dins del cas Palma Arena, l'exministre també està sent investigat en la peça relacionada amb els tractes de favor del Govern a Over Marketing -considerada la ramificació de la trama Gürtel a Balears- i la relativa a la contractació presumptament irregular de l'arquitecte Santiago Calatrava, per 1,2 milions d'euros, per a la realització de l'avantprojecte d'un Palau de l'Opera que mai no es va construir.

Així mateix, Matas es troba entre els 16 imputats per a qui el jutge Castro manté la imputació dins del cas Nóos -també integrat al cas Palma Arena- de cara a asseure's al banc dels acusats.

Mentrestant, entre altres de les irregularitats en què hauria incorregut l'expresident es troba la contractació 'a dit' dels arquitectes Luis i Jaime García-Ruíz, qui van substituir a l'arquitecte inicial del Palma Arena, Ralph Schürmann, i que van acabar cobrant uns nou milions d'euros en concepte d'honoraris. Els García-Ruíz van assegurar davant del jutge que va ser Matas qui els va telefonar personalment per demanar-los que continuassin amb les obres.

Recursos públics
Al marge del cas Palma Arena, l'expresident es troba imputat en una causa que investiga el pagament, suposadament irregular, de 120.000 euros procedents del consorci Turisme Jove a Jesús García, l'exregidor del PP a Calvià. La Fiscalia considera que el pagament el va ordenar el mateix Matas.

Es tracta d'una causa derivada d'un altre cas de corrupció, el cas Turisme Jove, que va portar a judici a diversos exalts càrrecs implicats en una trama per la qual s'haurien desviat, entre 2003 i 2007, més d'un milió d'euros.