El sindicat majoritari a l'ensenyament de les Illes, l'STEI-i, ha anunciat que prendrà mesures legals contra els inspectors que coaccionin o amenacin les directives dels centres educatius o els docents, com a fórmula per a suposadament influir en la intenció de vot sobre els projectes del TIL, que s'estan votant aquests dies als claustres dels centres educatius.
Segons destaca el sindicat, han tingut constància que alguns inspectors d'educació visiten els centres i donen «instruccions verbals del tot irregulars a les directives», que «suposen una coacció i una restricció d'un dret fonamental com és la llibertat d'expressió».
L'STEI desconeix de moment si aquests inspectors actuen per iniciativa pròpia o a instàncies d'algun superior jeràrquic, la qual cosa, apunten, «es podria aclarir davant un jutge». «Aquestes males pràctiques consisteixen a pressionar els directors perquè aprovin el projecte TIL amb indicacions incorrectes com prohibir la votació secreta als claustres i exigir que en les actes consti amb nom i cognoms, qui ha votat 'sí' i qui ha votat 'no'», han afirmat des del sindicat que a més asseveren que «aquest fet vulnera la llei i serà denunciat per l'STEI».
Així mateix, des del sindicat han denunciat també que tenen constància que s'ha amenaçat a alguns directors amb la possible obertura d'expedients si no atenen les indicacions il·legals dels inspectors.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)