El programa d'anàlisi política de les nits del dijous a TV3, '.CAT' realitzarà anit una connexió amb Mallorca per parlar amb Jaume Sastre, el docent que fa 36 dies que està en vaga de fam per protestar contra la política lingüística del govern Bauzá.
L'espai, conduït per la periodista Ariadna Oltra, dedica avui una atenció molt especial al sector educatiu. En aquest sentit, el conflicte ençatat enguany a les aules balears, amb la imposició del TIL, i la reivindicació del docent de l'IES Llucmajor, que afegit a la falta de diàleg del Govern estan marcant la fi del curs escolar a les Illes, no podien absentar-s'hi.
En clau més pròpia del Principat, el '.CAT' tractarà la polèmica estratègia educativa del Govern central, que ha tengut com a resultat l’aplicació de la LOMQE del ministre Wert. També pararà un especial esment a les ressolucions judicials que obliguen a fer en castellà un 25% de les assignatures a l'escola catalana; totes mesures que posen en risc l'exitós model d'immersió, que ha vigit els últims trenta anys.
14-J
Tot plegat és una avantsala de la gran manifestació que aquest dissabte recorrerà Barcelona, convocada per la plataforma Somescola, i a la qual també s'hi han afegit sectors independentistes.
En el debat, que es titularà “L’escola catalana amenaçada”, hi participaran: Irene Rigau, consellera d’Ensenyament del Govern català; els periodistes Martí Anglada i Vicenç Villatoro; l'analista polític i eurodiputat Raül Romeva; M. Teresa Casals, mestra i portaveu de Somescola; Carlos Silva, professor de secundària; Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans; Ana Losada, mare denunciant i presidenta de l’Assemblea per una Escola Bilingüe; i Àlex Castillo, president de la FAPAC, la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els illencs abans no protestavem, no anava amb es nostre caràcter. Ara cada dia és una revolució. #Bauzadimissió Defensam sa nostra llengua, cultura, Sanitat, Educació, territori, economia, votam partits mallorquins i no marionetas de Madrid!
Arruix colonialisme foraster pancatalanista!! Som i serem mallorquins, i a qui no li agradi, barco!
Des de Barcelona, tot el meu suport. Dissabte, a l´hora de la gran manifestació en defensa de l´escola catalana, pensarem en tu i en el teu coratge. No cedirem en la lluita contra els que volen anorrear la nostra llengua i la nostra cultura. Un gran motiu de joia és que, a la manifestació, hi haurà representació d´Escola Valenciana i dels Docents de les Balears. Junts som més forts! Que no ens separin!
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.
Arruix colonialisme pancatalanista de sa nostra terra!! Sempre mallorquins, mai catalufos!!
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Força Jaume! No escoltis incults com en bausà, amb accent cap a l'esquerra!!
Arruix colonialisme pancatalanista de sa nostra terra!! Som mallorquins, mai catalans!!
Jo veig que encara te panxa... segur que menja calçots d'amagat!
Jaume, ets el nostre heroi! Però pensa que ens fas més falta viu, i aquell pardal et deixaria morir. .. cuida't, per favor!