Nombroses persones fan coa cada matí per poder menjar dignament. | Pere Bota

TW
1

La població de Balears és la segona de l'Estat -per darrere de Múrcia- que manifesta més dificultats a l'hora de sufragar els pagaments i rebuts relatius a l'habitatge principal, amb un 17,2 per cent de les famílies que es reconeixen en aquesta situació.

Aquests endarreriments impliquen que a les esmentades llars, el risc de desnonament és més elevat, segons reflecteix l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) que avui publica l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'estudi també es fixa en el nombre de persones que a cada territori viuen per sota del llindar de la pobresa. En aquest cas, l'arxipèlag se situa a mitja taula, amb un índex del 19,8 %, més de deu punts per davall de Castella-la Manxa i Extremadura, els indrets on aquest indicador és més elevat.

En concret, les majors taxes de pobresa apareixen a Castella-la Manxa (31,3 %), Extremadura (30,9 %), Andalusia (29,1 %), Canàries (28,4 %), Múrcia (26,8 %) i el País Valencià (23,6 %).

Millor que la mitjana estan Navarra (9,9 %), País Basc (10,5 %), Madrid (13,4 %), Catalunya (13,9 %), Astúries (14,1 %), Aragó (16,1 %), Galícia (17,2 %), Castella-Lleó (17,5 %), Cantàbria (17,8 %), La Rioja (19,3 %) i Balears (19,8 %).

L'INE assenyala també que Múrcia (24,9%), Andalusia (23,4%) i Extremadura (20,8%) són les comunitats autònomes amb majors percentatges de llars que arriben a final de mes amb «molta dificultat». Les que presenten menors percentatges en aquesta categoria són Navarra (4,7%), Astúries (7,1%) i Castella-Lleó (8,6%).