TW
10

Devers 250 persones assistiren a Menorca a una xerrada impartida pel psicòleg i pedagog Xavier Melgarejo, qui desgranà les principals virtuts del sistema educatiu finlandès, aportant a més la seva visió sobre com funciona per dins el cas més reeixit de tot el continent en l'àmbit educatiu.

El grup pel debat i el pacte educatiu estable més enllà de les sigles polítiques, Menorca Edu 21, organitzà la trobada, i en aquesta, l'especialista assegurà que "el millor sistema educatiu d'Europa no arribà caigut del cel". En canvi, aquest és resultat de gairebé cinc anys de diàleg entre els distints representants de la comunitat educativa, unes bases de consens que foren establides ja en la dècada dels anys setanta de l'any passat.

El doctor en pedagogia, i antic director del col·legi Claret de Barcelona tractà de desmuntar mites sobre això, com que els bons resultats dels estudiants d'aquell país tenen a veure amb la meteorologia, la cultura de l'esforç o fins i tot la casualitat. De fet, la resta de països nòrdics obtenen uns resultats similars als espanyols pel que fa a competències, tot i invertir-hi més.

Protecció i llengua nacional
En canvi, Melgarejo defensà que la diferència la marca un pacte sostingut damunt dues conviccions; que protegint l'infant i també les mares -des del moment de l'embaràs, amb àmplies cobertures socials- es pot accedir al lideratge d'una Societat del Coneixement combinada amb un Estat del Benestar, d'una banda.

I de l'altra, que defensant la cultura i la llengua pròpia -en el cas finlandès davant les amenaces de Rússia i Suècia-, com el principal tresor del país, l'educació assoleix la consideració de "l'eix del futur" i a més funciona com a tal.

Una tasca compartida
Segons l'expert, el canvi i el camí cap a l'excel·lència se sosté no just sobre el sistema educatiu. El seu parer és que els sistemes familiar i social també hi compten molt a l'hora de millorar els resultats dels alumnes.

"A cada engranatge s'hi fan tasques educatives. Si la família no compleix la seva part, ningú més que ells ho pot fer. Una altra part la complimenta l'escola, i una altra les entitats socioculturals, com ara biblioteques, esplais, etc. Cada sector contribueix a bastir un àmbit de l'ensenyament, com si fos una construcció en cadena", destacà l'entès, qui apuntà que a més a Finlàndia han acordat un encaix harmoniós dels distints estaments, i que aquests no es destorben els uns als altres.