El Consell Consultiu assegura que existeix “descoordinació entre la normativa autonòmica i la normativa estatal” i com a mostra d'això parla dels calendaris d'aplicació de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) i del TIL (Decret de tractament integrat de llengües) que “se superposen”.
La institució alerta també que amb l'entrada a les aules de la Llei Wert el pròxim curs “el sistema plurilingüe ideat pel Govern” pot veure's afectat i patir modificacions. És per això que el Consultiu assegura que “comporta pels centres educatius, pels alumnes i les famílies una certa inseguretat, que deberia ser evitada en la mesura del possible”. Així consta al dictamen sobre l'Ordre de desenvolupament del TIL aprovat per unanimitat (5 vots de 10 i el vot de qualitat del president) durant el ple del passat dimecres celebrat pel Consultiu.
El Consultiu també retreu al Govern que hauria d'haver analitzat fins a quin punt el Decret de mínims 92/1997 és incompatible amb la LOMQE i amb el propi Decret TIL, si bé assegura que això s'hauria d'haver fet abans de la tramitació de la present Ordre de desenvolupament del TIL.
El dictamen també assenyala la necessitat d'eliminar de l'article 11 on es fa referència a l'avaluació de matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera com a llengua vehicular, ja que el Decret TIL no ho contempla i per tant a l'Ordre no pot ser que ho desenvolupi.
Un altre punt que critica el dictamen és el que fa referència als llibres de text i al material didàctic per a matèries no lingüístiques, on s'estableix que el material didàctic haurà de ser en la mateixa llengua en què s'imparteixi la matèria. Segons el Consultiu, “aquesta norma s'ha de posar en consonància amb la Disposició Addicional quarta de la LOE (…) que estableix que correspon als òrgans de coordinació didàctica dels centres... adoptar els llibres de text i la resta de materials que hagin d'utilitzar-se en el desenvolupament de les diferents ensenyances”. És per això que el Consultiu insta que basant-se en la normativa estatal s'utilitzin “textos en qualsevol de les llengües cooficials”.
El Consultiu es queixa de la urgència del dictamen de l'Ordre
El Consultiu, que ha hagut d'emetre el dictamen amb caràcter d'urgència, assegura que el 15 d'abril li arribà la petició de l'ordre que establia el 15 com a data màxima perquè els centres fessin arribar els seus projectes TIL pel pròxim curs. És per això que l'òrgan mostra el seu malestar i suggereix que “es prenguin les mesures oportunes perquè en casos anàlegs al present, no es produeixin situacions similars”.
La ponència del president, Rafel Perera, també destaca que no està acreditat cap informe de la Comissió Tècnica per a l'ensenyament de i en Llengua Catalana (Institut d'Estudis Baleàrics), si bé assegura que en tant que la Comissió està integrada per tècnics d'Educació i d'altres institucions amb representació al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), com és el cas de la UIB, no hi ha cap “vici invalidant del procediment seguit”.
Vot particular contrari al dictamen
Cal destacar el vot particular dels consellers Carmen Fernández, Maria Ballester, Joan Oliver Araujo, Pedro A. Aguiló i Pere Aguiló. Els consellers asseguren que “només amb la cobertura d'una llei formal, adequada a la Constitució i a l'Estatut, és possible reformar el model lingüisticoeducatiu vigent i rebaixar l'estatus jurídic de la llengua pròpia de les Illes Balears. I això únicament quan es puguin acreditar degudament canvis en la realitat sociolingüística que requereixin les reformes pertinents”.
Des del seu punt de vista, “l'Ordre en projecte consolida un règim en el qual s'afebleix injustificadament l'estatus legal de la llengua catalana, entenem que aquesta disposició incorre in toto en nul·litat de ple dret (article 62.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre) i que així s'hauria d'haver apreciat en el dictamen”.
Pitjau aquí per descarregar el dictamen
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Don Rafel Perera és de dretes, conservador, pèrò també és un home instruit que li agraden les feines i les coses bén fetes, pel que és normal que no acepti brutors com el TIL, el Bâlèár, i la privatització i mercantilizació de la Educació.
I aquest Parera, que no es el que defensa o defensava en Matas???? Ja veig que sortira lliure en Matas.
En poques paraules, " més sol que un musol ". Si hi havia una manera de fer les coses malament, així ho han fet. Cada vegada més es veu que es fan les coses amb els peus, sense altre raó de ser que dinamitar l'escola pública, però ja ho sabem, tots ELLS van anar, van ara i seguiran anant sempre, a la privada.Així poden dir " No volem una escola pública de qualitat ".