José Ramón Bauzá és un dels candidats de l'any a drac lingüístic. La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa amb motiu del Dia de Sant Jordi una campanya per votar el drac lingüístic de l'últim any. Bauzá haurà de competir amb el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra i el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, els altres dos candidats.
A través de la web www.estimoelcatala.cat es pot votar i enviar a Bauzá, Fabra o Wert el manifest “El català, llengua comuna”, que signen la Plataforma per la Llengua i 26 entitats més. Amb aquesta iniciativa la Plataforma per la Llengua anima als ciutadans a fer de Sant Jordi i a salvar a la princesa, el català, de les mans del drac lingüístic.
MANIFEST “EL CATALÀ, LLENGUA COMUNA”
Les entitats signatàries d’aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d’inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això manifestem el següent:
-
L’arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d’origen per enriquir aquest país, i creiem que la societat catalana ha d’aprofitar aquest oferiment.
-
Les administracions i institucions públiques han d’apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l’alumnat per motius d’origen, i que potenciï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament, cosa que és compatible amb el fet que es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.
-
En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i totes. És l’ idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.
-
En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L’ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d’establir les mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.
-
La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d’origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.
-
El català és una eina d’inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.
-
Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d’una ciutadania en igualtat de condicions. L’adopció del català ha d’anar acompanyat també de mesures que facilitin l’adquisició dels drets socials i polítics. Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d’un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d’igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l’habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l’adquisició de la ciutadania catalana.
-
El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L’ ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d’implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.
-
La llengua és una eina d’aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d’alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d’enfrontament polítics. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.
-
Volem viure en català! Fem del català la llengua d’acollida. No ens discrimineu pel fet d’haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d’aquest país que entre tots i totes estem edificant.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una elecció molt difícil. No se sap exactament quin és pitjor.
Esta noticia como todas catalufas, tiene un grado de cortez alucinante, donde no hay no se puede sacar.
Disculpau per fer-vos notar que n'Albert s'ha equivocat; volia signar "alberto".
Creo que no es una votación muy plural. Falta algún fascista pancatalanista que con la imposición de un catalán estándar lo único que consigue es que parte de la sociedad civil vea el catalán como una obligación detestable.
Tià, d´acord amb tu perque en Gomines és més aviat una panerola, però això no es pot posar perque no és elegant ni quadra amb la festa de Sant Jordi.
Com diria el meu padrí. "Amb els collons d'un, poden penjar els altres". Es proven a veure qui ho fa pitjor.
En Bauzà un drac? Jo per mi no arriba al nivell d'un dragonet. Tot en ell és fracàs. Per fer mèrits davant els seus amos de Madrid, que li havien comanat la tasca de'arraconar la nostra llengua, ha introduït el caos com mai no s'era vist entre ells. Els resultats són evidents: la nostra llengua no ha reculat, ans ha avançat (és ver que, en part, a causa de la "reembarcada de sud-americans), ha fet recular semblantment les expectatives de vot del PP, sobretot a la Part Forana (prou mal de ventre en duen), ha provocat la desunió entre els batles del seu partit. Ha mobilitzat en contra d'ell i dels seus una part substancial dels mallorquins. I això era justament el contrari del que li havien comanat a Madrid. No crec que de la ciutat estepària n'hi arribi cap premi. Es varen errar de comptes confiant-li aquesta feina, que s'havia de fer "para que se sienta el efecto sin que se note el cuidado", mentre que en Bauzà va entrar a mata-degolla, o, si voleu, com un elefant dins un magatzem de ceràmica. De cada vegada, pel mig, sent gent com comenten que la presència pública de la llengua espanyola va minvant i, com a contrapartida, més gent (sobretot dones joves) mantenen el català per molt que l'interlocutor insistesca a parlar en foraster. Flac favor ha fet al PP, en Bauza. Sempre l'hi podrem agrair: pensant fer-nos un mal irreparable, ens ha donat cent cavalls de força.
M´hi he apuntat, i recomano a tots els que estimen la nostra llengúa que s´hi apuntin i en Bauzà veura que som molts, molts més que els seu seguici de gonelles i de forasters mal informats.