Entre els assistents destacaren distints càrrecs del Partit Popular, amb el batle de Ciutadella, José María de Sintas, al capdavant, i dos diputats autonòmics, a més de la delegada d'Educació del Govern a l'illa. Segons l'associació, emperò, també hi hagué gent d'UPCM i PSOE entre l'auditori, i fins i tot hi havien de ser integrants d'UPyD i El Pi, que finalment, "per qüestions d'agenda no hi pogueren acudir".
L'acte consistí en la interpretació de gloses menorquines escrites per Josep Pons en defensa del menorquí, i també en honor a la revista TOC·TOC Balears i el Foment Cultural. L'editor de la revista que es publica en 'ses nostres' modalitats i en castellà -aquest sí estàndard- explicà els objectius de la publicació.
Més tard fou el torn de la presidenta dels Estudiants Lliures de Balears (ELB), Laura Venzal, qui explicà la seva visió sobre "la problemàtica existent a les aules respecte a l'ús i la marginació de les modalitats". Venzal descrigué a més la "politització dels centres educatius, amb l'exhibició de banderes catalanes i de llaços quadribarrats", tal com descriu literalment l'entitat organitzadora de l'acte.
Finalment, el president i vicepresident de Foment Cultural, Juan José Gomila i Joan Pons, culminaren la
jornada fent un balanç dels últims quatre mesos, especialment atrafegats, amb nombroses reunions institucionals i amb partits polítics, a banda de les presentacions en societat a Maó i Eivissa.
18 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Els UNICS que veuen diferències entre els parlars de les illes, son els que parlen CASTELLÀ, fins i tot a la INTIMITAT. Però volen anar de lletruts i espavilats, i tan sols son una tropa d'ignorants.
Propòs una associació per defensar i salvar el "cataliner" de Palma. És necessari.
Jo voldria saber que ens costaràn als pobres contribuents totes aquestes associacións que darrerament, han esclatat per tot arreu com si fóssin bolets tòxics. Costa molt de creure que uns individus que no son dels més lletraferits, ique la seva motivació personal de sempre, ha consistit en omplir-se les butxaques i que inesperadament, mostrin un interés fora de lo comú per la cultura i parlin de modalitats idiomàtiques, la qual cosa es veu des-de una llegúa de distància , que ho han après fa dos dies i que la banda sonora de tot això sòna als clinc-clinc de les monedes.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Raimon, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.
Tant de bo es balearistes tenguessim un diari per noltros totsols per denunciar ses injerencies catalanistes. Tard o prest aquest odi a #lonostro vos passara compte, sa rao sempre s'acaba imposant
Compatriotes: Que no ens imposin el LEPE també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari.
@Tià Además de ID deberías cambiar de IP, al poner más comentarios. -Posaderro, la merrienda, porr favorr- Ops, te llaman. @rater Tienes toda la razón. El tipo que ha hecho el recuento debe ser un renegado del Ste-I o la OCC, que siempre cuentan de más. @Gaston Fèbus (III de Foix i X de Bearn) Yo tampoco entiendo la jodienda con la cuatribarrada, de la Casa de Aragón, adoptada, a su vez, del ducado papal. Porque me imagino que sabrás que el rollo de Wilfred "el pilós", es un cuento chino, no?
No acab d'entendre aquesta dèria per la senyera tribarrada. El Rei En Jaume i el Rei Alfons (en el cas de Menorca) de quin Casal eren? Tenia entès que del Casal dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó, i per tant les seves armes heràldiques eren els quatre pals (que no barres) de gules sobre fons d'or. Els Reis de Mallorca eren tots del mateix Casal, i per tant les seves armes eren les mateixes. Per distingir les Reials de les dels Jurats de Ciutat (que no de la part forana, que va tenir el propi Sindicat amb escut privatiu) el Rei Sanç atorgà als dits Jurats el penò "del Castellet". D'on surten les "tribarrades" relacionades amb Mallorca? Per què aleshores els tres pals de gules sobre fons d'or eren les armes dels COMTES de FOIX (encara presents a l'escut d'Andorra)
Gràcies a tots per lluitar per sa nostra llengo!!! SEMPRE BALEARS!! MAI CATALANS!!!