Rovira volia saludar a Rajoy. | J. J. Guill

TW
12

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha tancataquest dimarts al Congrés qualsevol porta a la consulta sobre una Catalunya independent que, segons la seva opinió, seria com «l'illa de Robinson  Crusoe» i ha ensenyat l'únic camí legal cap a aquesta meta: presentar una proposta per intentar reformar la Constitució.

Rajoy ha pres la paraula en nom del Govern per rebutjar davant el ple del Congrés la proposició del Parlament que reclama per a la Generalitat la competència de celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya.

Després d'escoltar als tres representants del Parlament català que han defensat a l'hemicicle aquesta sol·licitud, Rajoy ha dit que no es pot accedir a ella perquè no ho permet la Constitució, ja que es tracta d'una competència indelegable de l'Estat.

« Si aquest Parlament tingués la potestat de transferir la titularitat de totes les competències exclusives, aquestes Corts tindrien la potestat de liquidar la Constitució i l'Estat mateix sense el concurs ni l'aprovació del conjunt dels espanyols», ha advertit.

Per a Rajoy, el propòsit de la consulta és inconstitucional , i de res serveix vestir aquesta reclamació de «calor popular» perquè, ha advertit, «algunes coses no canvien amb manifestacions ni amb plebiscits».

«No és una cosa que puguem resoldre el senyor Mas, encara que hagués vingut avui, i jo amb un cafè. Encara prenguéssim cinc-cents -ha precisat-, seguiria faltant-nos el que no tenim: la potestat que la Constitució ens nega».

Seguit des de la tribuna per una vintena de diputats de CiU del Parlament, a qui el president Jesús Posada ha recordat que no els està permès aplaudir, Turull ha subratllat que Catalunya sempre ha tengut «voluntat de reafirmació» però «no de resignació».

El president del Govern ha fet gala de la seva estima a la comunitat catalana «Estimo Catalunya», ha dit precisant després que el mateix que a la resta de comunitats) i, dirigint-se als defensors de la consulta, s'ha vanagloriat d'una «vanitat. Potser jo crec en Catalunya més que vostès. És un dels puntals de la nostra pàtria i valoro la seva immensa aportació al nostre passat, present i futur».

Rajoy ha explicat que els habitants de cada comunitat tenen dret a escollir qui els governa en ella, però no a decidir què s'ha de fer amb Espanya, perquè «cada català, com cada gallec o cada andalús, és copropietari de tot Espanya , que és un bé indivís».

Notícies relacionades

Per a ell, el dret a decidir que es planteja des de Catalunya el que pretén és privar a la resta d'espanyols del seu dret a decidir o què volen que sigui el seu país.

El cap de l' Executiu ha negat que Catalunya pateixi una pressió insuportable o que persegueixi la llengua i a la cultura catalanes.

També ha rebutjat l'argument del dret a separar-se com algunes colònies perquè Catalunya no ho ha estat mai ni es va incorporar a la Corona espanyola com a resultat d'una conquesta.

«No puc compartir una hipotètica història de greuges, no puc assumir el seu relat d'opressió perquè no és veritat», ha afegit el cap del Govern.

De la mateixa manera, ha criticat la «argúcia» de dir que la consulta és un exercici al qual cap demòcrata es pot negar.

«La democràcia no s'entén sense les urnes, sí. Però no n'hi ha prou perquè un acte sigui democràtic. Falta el respecte a la llei», ha explicat el president del Govern.

Rajoy ha aprofitat per criticar que els defensors de la independència no expliquin les seves conseqüències, que ha resumit simbòlicament: Una Catalunya independent seria « el més semblant que es pugui imaginar l'illa de Robinson Crusoe».

En el seu discurs, ha recordat que la Constitució va ser recolzada pel 90,4 per cent dels votants catalans , molt per sobre de la mitjana del conjunt d'Espanya, i ho van fer pel seu propi interès, sense pensar que allò fos «una mordassa » o «grilló» , sinó una garantia i una salvaguarda.

«Aquesta va ser la més genuïna, la més lliure, la més autèntica determinació de Catalunya», ha opinat Rajoy, que ha considerat l'inici dels tràmits per a la reforma de la Constitució com «una porta oberta de bat a bat per als quals no estiguin d'acord amb l'actual estat de les coses».