Els docents, a través de l'Assemblea, decidiran si donen a final de curs l'aprovat general als alumnes de Primària i Secundària, com a mesura de pressió al Govern de José Ramón Bauzá.
Fa ja dues assemblees que es va decidir debatre als centres aquesta mesura i és aquesta setmana quan s'ha començat a fer arribar el document on s'explica quins són els objectius de l'aprovat general i on s'aclareixen els possibles dubtes davant d'aquest tipus d'iniciatives. La idea és que al llarg d'aquests dies els claustres vagin decidint quina és la seva resposta a aquesta acció que es debatrà en una assemblea general de docents a finals d'abril.
A més, els docents partidaris de l'aprovat general creuen que aplicar la mesura només a les assignatures afectades pel Tractament Integrat de Llengües (TIL) “seria concentrar la pressió sobre una petita part”, segons expliquen en el document que s'ha fet arribar a les escoles.
Els docents també contemplen que si alguna família està en desacord amb l'aprovat general i no vol que els seus fills promocionin és pugui fer una excepció. A més, cal tenir en compte que la normativa en concret requereix la repetició d'un curs, com a mínim, per poder accedir als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) o a la Formació Bàsica que els substitueix a l'inici del pròxim curs. És per això que en aquests casos caldria establir els mecanismes que puguin permetre les repeticions d'aquest alumnat consensuant-ho amb l'equip docent, el departament d'orientació i la família.
Els docents decidiran a final de mes si donen l'aprovat general a Primària i Secundària com a mesura de pressió
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A totó Confons educació amb ensenyament. La educació ès cosa dels pares o de la família. Lo que me interessaria del ensenyament ès treure bones notes en llengua, matemàtiques, física, química, ciències, etc. Altres assignatures com socials, educació física, valors socials, educació artística, etc no hi posaria molt de interès.
Ido jo t'ho puc explicar i no som docent: és una mesura de presió, perquè és una forma de protesta simbólica, que s'ha utilitzat arreu del mon per denunciar injustícies, i no perjudica a ningú, ja que els estudiants que tenen bones notes tendràn les mateixes, i els altres un cinc pelat, que pot ser els motivarà pel proper exàmen, i a més posarà de manifest la incompatència del desgovern que tenim, i la imposibilitat pràctica d'aplicar una aberració pedagògica com el til. Ja està bé de qüestionar els docents, els únics que lluiten per millorar les coses, i planten cara al desgovern que vol acabar amb l'educació i amb la nostra llengua.
Molt bé pels docents, la lluita continüa, són els únics que tenen co......ns d 'enfrontarse a un desgovern inqualificable que tant de mal està fent a l 'educació pública, la sanitat i la llengua i cultura del nostre pais. La resta de societat hauríem de prende nota d'ells i ajudar- los amb tot el que poguem, pel nostre bé com a societat, enlloc de criticar i qüestionar-los com fa l'extrema dreta, és molt fàcil mirar els toros des de la barrera!! Força docents, i moltes gràcies per tot.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
"Cada estudiant ha de aconseguir el seu nivell de incompetència" A vegades (poques), al boig de "Castella mos roba" li surt una genialitat
No entenc això de "aprovat general". Cada estudiant ha de aconseguir el seu nivell de incompetència. Se ha de suspendre a tothom, i el qui vulgui un aprovat o una nota superior que se presenti a examen.
Per a fora catalans, només has comprovat els dies de feina al centre educatiu però no has "comprovat" les hores que es dediquen a casa. Coses que fan els mestres-professors a més d'anar al centre: preparar temes, projectes, programacions d,aula, fer tasques de tutora, preparar activitats extraescolars, corregir... Comprovat.
Jo el que no acab d'entendre és que pugui funcionar com a mesura de pressió... si na Moma-trepitja ja diu ara que el TIL no és cap fracàs, imaginau si donen l'aprovat general: farà mamballetes amb les orelles i esbombarà als quatre vents que ha estat un èxit rotund. Si vaig errada, que algú m'expliqui perquè funciona l'aprovat general com a mesura de pressió.
A Toni: I tanmateix si partíem cap a Catalunya estaríem igual mentre fos Espanya. Quan tengui la independència segurament faré un pensament i partiré. Serà més feliç envoltat d'espanyols inintegrables?
Aquestes messures despretigien l'educació pública. No es defensa l'educació amb messures que perjudican als estudiants.