Bauzá afirma que "l'educació pública de qualitat i en català no és el nostre model"

En aquests termes s'ha expressat el mandatari balear en un debat en el qual ha volgut conèixer si PSIB i MÉS estan disposats a parlar «en algun moment» sobre l'educació de les Illes, amb independència de l'«aplicació idiomàtica».

Durant el ple del Parlament, el líder de l'Executiu balear ha dit comprendre que l'oposició no comparteixi l'aplicació del trilingüisme, però ha considerat que, malgrat això, haurien de ser capaços de «parlar d'alguna cosa diferent a l'aplicació idiomàtica» i poder així «asseure'ns a parlar una mica més».

«Si volem una educació de qualitat s'ha de fer entre tots», ha manifestat Bauzá, abans de constatar que el seu model no passa per una educació pública de qualitat i en la llengua pròpia de les Illes.

Dimissió de Camps
Aquest dimarts, els econacionalistes de MÉS han reclamat un pic més la dimissió de la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, per la seva «absoluta ineficàcia» i el PSIB ha sol·licitat al president balear, José Ramón Bauzá, que negociï amb el sector educatiu.

D'aquesta forma, el portaveu de MÉS, Biel Barceló, ha sol·licitat a Bauzá la destitució de Camps i el seu equip per la gestió educativa duita a terme, assegurant que la reducció de les hores dedicades a l'anglès en l'ensenyament secundari anunciada per l'Executiu és una «constància del fracàs» de l'aplicació del TIL.

Per la seva banda, la portaveu del PSIB-PSOE, Francina Armengol, ha qualificat d'«aberració pedagògica» el TIL, que ha «imposat el president des de la seva supèrbia i autoritarisme», «insultant» fins i tot als professors, ha dit. Després de tres anys al capdavant del Govern balear, ha afegit Armengol, el president Bauzá ha creat el «major conflicte educatiu» de la història de Balears, pel que «així és impossible millorar l'educació».

El Govern ha començat a «rectificar» amb la seva decisió de disminuir les hores d'anglès, encara que Armengol ha reiterat que falten menys de 500 dies perquè es derogui el TIL a Balears, una vegada que els socialistes retornin al govern de la Comunitat.

Resposta
La reacció de Bauzá davant les crítiques de l'oposició ha estat insistir com sol fer a la Cambra que el seu Executiu defensa un ensenyament de qualitat en la qual els estudiants dominin les llengües oficials de la comunitat -català i castellà- i l'anglès, el que els facilitarà l'accés al mercat laboral.

«El trilingüisme no ho arregla tot, però millora l'educació», ha defensat Bauzá, qui ha insistit que «quantes més llengües sàpiguen els estudiants, més possibilitats de trobar treball tendran», a la vegada que retornava les crítiques a MÉS, afirmant que els ecosobiranistes just pretenen l'augment de la presència del català en les aules.

Expedients
Per altra banda, en el ple d'avui ha estat aprovat gràcies al suport del Grup Popular un punt dels onze que tenia una moció del PSIB-PSOE relativa als expedients educatius oberts a professors. El PP ha votat de manera favorable al quart, de forma que el Parlament manifesta el seu suport permanent al reconeixement professional dels professors de Balears.

Aquest punt ha sortit endavant per assentiment. Els populars han rebutjat la resta de la iniciativa defensada per la diputada socialista Cristina Rita. Entre altres aspectes, el Parlament demanava al Govern que resolgués abans de fi de mes els expedients oberts als tres directors dels instituts de secundària de Maó, i l'expedient disciplinari al de Marratxí.

També es plantejava que l'Executiu autonòmic proporcionés suport jurídic i psicològic al professorat i als equips directius pel seu exercici professional, de manera especial arran de les denúncies per la vaga d'educació, l'aplicació de la Llei de Símbols o les suposades vulneracions d'obligada neutralitat política. Rita ha dit al final del debat que avui ha quedat clar que el model educatiu del Govern no és el de la qualitat, sinó el del «confessionari».

Pitjau aquí per escoltar l'àudio de les declaracions de Bauzá