Balears, tercera comunitat que més doblers destina a la concertació sanitària

Balears, amb un 8,8% de la seva despesa sanitària pública destinada a contractar amb el sector privat, és la tercera comunitat que més part del seu pressupost destina a la concertació en matèria de salut per darrere de Catalunya (24,1%) i Canàries (10,3%).

Totes les comunitats autònomes, en menor o major mesura, recorren a la contractació publico privada en l'àmbit de la sanitat, i ho fan a través de diferents fórmules jurídiques i per a activitats que abasten des de les infraestructures fins a la gestió hospitalària i la prestació de serveis clínics.

Aquesta és la principal conclusió de l'estudi realitzat per l'Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS) sobre la col·laboració publico privada.

Els contractes de col·laboració publico privada sorgeixen amb «tanta força», segons l'estudi, per «unes despeses sanitàries que creixen de forma molt ràpida, que tensionen els pressupostos públics i dificulten determinades inversions, o bé impliquen que aquestes s'hagin de desenvolupar amb terminis molt dilatats quan es financen per mitjà del pressupost de forma convencional».

Catalunya encapçala el llistat de comunitats autònomes que registra major volum de contractació publicoprivada, en destinar al voltant d'un quart del seu pressupost sanitari a aquest concepte (2.450 milions d'euros).

El segueixen, en termes absoluts, les comunitats de Madrid i Andalusia, encara que amb molta diferència respecte a Catalunya.

Segons les dades d'aquest informe, relatives a l'any 2011, Balears va destinar 113 milions a concertar serveis amb la sanitat privada.

Les formes de contractació entre el sector públic i el privat, inclouen els concerts (es presenten serveis emprant mitjans aliens als de l'administració), els convenis ( l'establiment privat s'integra plenament en la xarxa hospitalària pública) i les concessions (el sector privat gestiona el servei públic al seu propi risc).

Els serveis sanitaris en els quals les administracions aposten en major mesura per col·laborar amb les empreses privades són el diagnòstic per imatge i les teràpies respiratòries, i ja en menor mesura les intervencions quirúrgiques i l'hemodiàlisi.

Pel que fa als convenis, diverses comunitats autònomes han signat acords plurianuals amb entitats privades per a la seva integració a la xarxa hospitalària pública la prestació de la cartera de serveis a una àrea de població determinada.

És el cas d'Andalusia (Ordre Sant Joan de Déu, Grup Pascual i Creu Roja), Astúries (Hospital de Jove), Balears (Hospital de la Creu Roja a Palma), Catalunya (diversos hospitals del CatSalut), Galícia (Povisa i Centre oncològic de Galícia), Madrid (Fundació Jiménez Díaz) i País Basc (Ordre Sant Joan de Déu a Biscaia).

Mentrestant, la Comunitat Valenciana i la de Madrid són les que més han apostat pel model de contracte de col·laboració basat en concessions.

IDIS dóna suport a la col·laboració entre pública i privada sota el model de concessió, que s'ha desenvolupat en països europeus com Suècia i Anglaterra, ja que permet introduir una major eficiència al sistema sanitari, reporta beneficis financers, permet reduir les llistes d'espera i aporta flexibilitat i innovació en la gestió.