El Govern 'amaga' la tasca a favor del català de dos dels premiats amb el Ramon Llull

El president del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va evitar parlar de la tasca a favor del català que han fet al llarg de la seva trajectòria dos dels premiats d'enguany amb el Ramon Llull. Durant el seu discurs, Bauzá només parlà de "cultura" evitant així les referències a la defensa del català que tants reconeixements fins avui en dia han rebut per aquest motiu tant Josep Planells com els Blauets de Lluc.

El sacerdot i poeta eivissenc ha destacat per la seva obra escrita en català que inicià el 1968 en ple franquisme. Planells, conegut com a 'Pep Negre', fou descrit per Bauzá com a mereixedor del Premi “per la seva aportació a la cultura de les Pitiüses. La seva poesia es transmetrà, n’estic ben segur, de generació en generació, però també la seva manera de relacionar-se amb els altres, no només a través de la seva tasca pastoral, sinó també en tots els àmbits en els quals ha desenvolupat la seva vida”.

L'altra premiat d'enguany que ha destacat per la seva trajectòria a favor de l'escola en català, han estat els Blauets de Lluc. Si bé, durant les seves paraules d'aquest divendres durant l'entrega dels guardons a Sa Llotja, Bauzá simplificà la defensa de la llengua dels Blauets a “referència cultural i musical”. Concretament, les paraules del president sobre perquè es mereixien el guardó van ser que “per ser una referència cultural i musical durant vuit segles, i per ser-ho des de l’esperit del nostre col·lectiu. L’Escolania és la suma de les experiències que ja s’han viscut i de les que encara s’han de viure, l’esforç i la constància per mantenir viva la música i la veu de la nostra història, amb afecte i alegria, però també amb la serietat amb què cada blauet intenta millorar cada dia”. Cal recordar, que l'escolania fou pionera en l'ensenyament en català a Mallorca des del 1973, any en què es començaren a impartir totes les classes d'EGB en la llengua pròpia.