"El procés independentista servirà per evidenciar la manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol"

Albert Pont (el Masnou, 1971, @bertifas), president del Cercle Català de Negocis (CCN) i fundador de The Black Swan Family Office està especialitzat en Dret Internacional. Aquest divendres serà a Can Alcover a partir de les 20 hores per parlar sobre el procés d'independència de Catalunya en una conferència organitzada pel Grup Blanquerna.

Com a president del Cercle Català de Negocis quin futur li veu a Catalunya?
El Cercle defensa la independència de Catalunya, la dissolució de l’Estat espanyol i la dissolució de la Corona espanyola. Com veieu, res de l’altre món. Això no obstant, no entenem la independència com un fi en si mateix, sinó com un mitjà que ens ha de permetre l’adopció d’un model polític, econòmic i social d’acord amb la nostra idiosincràsia i necessitats: un model econòmic més productiu i menys especulatiu, d’acord amb el que sabem fer els catalans.

El procés independentista no agrada a tot l'empresariat català.
Segons totes les enquestes, l’empresariat català està molt majoritàriament a favor de la independència de Catalunya. Els partidaris de mantenir l’statu quo són molt minoritaris; residuals. Bàsicament són els que viuen d’ell. Tanmateix, hi ha sectors de l’empresariat que tenen dubtes, ja no sobre els beneficis de la independència, si no sobre els riscos que pot comportar un procés de secessió no pactada que és on anem. Hem detectat una certa manca d’informació en segments molt específics com alts executius, empresaris i inversors estrangers. Estem en contacte amb ells precisament per intentar donar-los resposta als dubtes que tenen, per exemple sobre: Schengen, la Unió Europea, aranzels, l’Agència Tributària Catalana, entre d'altres. Ara ja saben que anem de debò, que no ens agrada perdre el temps i que les seves empreses s’hauran de preparar mínimament per fer la transició a la independència. Els diem que ens hi juguem molt i que només tindrem una sola oportunitat per fer-ho bé. I ho farem bé.

Quines avantatges tindria una Catalunya independent?
És cert que la independència de Catalunya genera alguns riscos. Per exemple, existeix un risc a un boicot comercial. Ja se’n va fer un el 2005 contra el cava català i no va servir de res. Els cavistes varen compensar les pèrdues del mercat espanyol, amb augments de les vendes en un 6,5% en els mercats internacionals. Però aquests hipotètics riscos -l’impacte dels quals està quantificat numèricament- els podem assumir perfectament quan analitzem els beneficis de la independència.

Em podria posar alguns exemples?
La creació d’uns 125.000 llocs de treball directes a l’administració pública (estatal i subestatal) (95.000 civils i 20.000 militars). Es preveu un gran impacte en el sector immobiliari i urbanístic, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Caldrà repensar tota la ciutat (model urbanístic, límits administratius, model econòmic, mancomunar la prestació de serveis...). Per exemple, amb la independència es crearà una demanda de més de 400.000 metres quadrats d’oficines i de residències de luxe per a allotjar les ambaixades estrangeres, els nous consolats, i altres organismes i delegacions ministerials estrangeres, així com residències d’ambaixadors i cònsols. A més, la independència ens obligarà a espavilar-nos, ens obligarà a ser menys dependents d’un mercat espanyol que ens demanda béns de molt baix valor afegit, cosa que ens obliga a tenir una indústria intensiva en mà d’obra no qualificada.

Creu que la independència de Catalunya serà una realitat?
El president Mas signarà el decret de convocatòria de la consulta a finals de setembre per a la data prevista inicialment, el 9 de novembre. D’això no en tinc cap dubte. I estic convençut que posarà tots els mitjans a disposició dels ciutadans per a què puguem votar, malgrat que l’Estat espanyol impugni la llei catalana sobre consultes populars. En algun moment o altre haurem de trencar l’ordenament constitucional vigent. La idea és que, si malgrat tot, no hi ha consulta, el govern convoqui unes eleccions plebiscitàries, amb la independència com a únic punt en el programa electoral dels partits polítics. En aquest cas el govern espanyol impugnarà els punts del programa electoral que siguin contraris a la Constitució espanyola. Arribat a aquest punt, no quedarà més remei que fer una Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

I si al final tot queda en res?
El procés no és res més que un joc de rol. És pur teatre. Ens dóna il·lusió pel futur i ens ho fa passar d’allò més bé. Però cal tenir present que juguem contra un ordinador programat. El procés independentista servirà per evidenciar la manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol. Servirà per demostrar que la sobirania del poble està segrestada per unes institucions sorgides de la legalitat d’un règim totalitari que s’ha perpetuat en la Constitució de 1978.

Servirà per demostrar que Catalunya viu permanentment sota ocupació estrangera i que els catalans (en el sentit més ampli del terme) som objecte d’una persecució per motius identitaris; casos que el Dret Internacional preveu com a legítims per exercir el dret a l’autodeterminació i accedir a la plena sobirania.

Què n'opina del sector empresarial molest amb Mas perquè ara abandera el procés sobiranista?
El president Mas no és independentista. No ho ha estat mai. Però ja està bé que sigui així. Com a molts d'altres, no els hi ha quedat més remei que abraçar l’independentisme davant la constatació de tres fets: a) la majoria social a favor de la independència b) l’ofegament sistemàtic a què és sotmès l’autogovern de Catalunya i la convivència entre catalans, i c) la manca d’alternatives a la independència.

Balears hauria de seguir les passes de Catalunya?
Balears, haurà de fer el seu propi camí. Els catalans som molt prudents en ficar el nas en els afers d’altres pobles. Però compartim el fet de ser objecte de la mateixa persecució per motius identitaris i del mateix espoli fiscal, que en el cas vostre és molt superior al de Catalunya. Entenc perfectament que no vulgueu assumir riscos. Però els bascos ja s’estan preparant. Van a remolc nostre. Després de la independència de Catalunya Espanya serà un campi qui pugui, no quedarà en peu ni el pal de la bandera. No som davant la secessió de Catalunya, sinó davant la dissolució de l’Estat espanyol. Només us donaré un consell: procureu no ser els últims en marxar d’Espanya. I quan sortiu, si us plau, apagueu el llum i tanqueu la porta amb pany i clau, perquè ningú més hi pugui tornar a entrar.

Com qualificaria l'empresariat de les Illes?
Aquest cap de setmana és la primera vegada que vinc a les Illes. No conec amb profunditat el seu empresariat. Entenc que l’empresariat balear ha estat excessivament dependent de Madrid com també ho ha estat una part de l’empresariat català. Però em consta que no es mostrarà indiferent a una Catalunya independent. El pitjor que li pot passar a l’empresariat i a les classes dirigents d’un país no és que el poble vulgui la independència. El pitjor que els pot passar, és que el poble vulgui governar-se a si mateix. I seria una autèntica llàstima que les elits polítiques, econòmiques i socials perdessin el seu statu quo per no mostrar-se prou sensibles amb les demandes del seu poble. O no. Tant es val. Si això ho hem entès els empresaris de Catalunya, també ho entendran els empresaris de les Balears. O no?