A Pep Xisco Alomar no li agradaven els homenatges ni en vida ni post mortem. | Joan Riera
27/02/14 0:00
Ha mort l'analista polític José Francisco Alomar Casasayas, de 55 anys, conegut per tots com Pep Xisco. Persona entranyable com a poques, palmesà fins a la vàlvula mitral, se l'ha portat una fulminant i maligna malaltia que li va fer passar les últimes setmanes per Son Espases i l'Hospital General en un suprem esforç mèdic per mantenir-li amb vida. No va ser possible.
El dimarts va quedar inconscient, estat del qual ja no va despertar, i va morir la matinada d'ahir. Deixa vidus, centenars d'amics i milers d'admiradors gràcies a les seves col·laboracions en els mitjans de comunicació, sobretot en les seves intervencions en la Cadena Cope. També va ser columnista de Diari de Balears i comentarista a IB3. Era funcionari de la Comunitat Autònoma. En la legislatura 2003-07 va ser director de Comunicació de l'Institut d'Estudis Baleàrics, on va protagonitzar una valenta dimissió per disparitat de criteris amb els seus superiors.
Va ser valent en la seva actitud personal i molt incisiu en les seves anàlisis periodístiques, pràcticament fins a l'últim dia. Mai va perdre el sentit de l'humor. La seva primera vocació va ser la política. En els anys vuitanta va ser secretari general del Partit Demòcrata Popular (PDP) quan el president era Cristòfol Soler. El seu amor a la veritat i la seva mirada escèptica i profunda de la vida el van apartar de la política activa i li van portar al paratge desert del periodisme. Era un democristià humanista per convicció, un mounierista que creia en el més noble de l'ànima humana i en la seva immensa capacitat de solidaritat.
El seu comiat és avui en el tanatori de Son Valentí entre les 15 i les 19 hores. No se li farà funeral per exprés desig. A Pep Xisco no li agradaven els homenatges, ni en vida ni post mortem. La seva frase preferida, que el defineix, era: «No hi ha un pam de net. I el que és pitjor: no queda un pam per embrutar».
El dimarts va quedar inconscient, estat del qual ja no va despertar, i va morir la matinada d'ahir. Deixa vidus, centenars d'amics i milers d'admiradors gràcies a les seves col·laboracions en els mitjans de comunicació, sobretot en les seves intervencions en la Cadena Cope. També va ser columnista de Diari de Balears i comentarista a IB3. Era funcionari de la Comunitat Autònoma. En la legislatura 2003-07 va ser director de Comunicació de l'Institut d'Estudis Baleàrics, on va protagonitzar una valenta dimissió per disparitat de criteris amb els seus superiors.
Va ser valent en la seva actitud personal i molt incisiu en les seves anàlisis periodístiques, pràcticament fins a l'últim dia. Mai va perdre el sentit de l'humor. La seva primera vocació va ser la política. En els anys vuitanta va ser secretari general del Partit Demòcrata Popular (PDP) quan el president era Cristòfol Soler. El seu amor a la veritat i la seva mirada escèptica i profunda de la vida el van apartar de la política activa i li van portar al paratge desert del periodisme. Era un democristià humanista per convicció, un mounierista que creia en el més noble de l'ànima humana i en la seva immensa capacitat de solidaritat.
El seu comiat és avui en el tanatori de Son Valentí entre les 15 i les 19 hores. No se li farà funeral per exprés desig. A Pep Xisco no li agradaven els homenatges, ni en vida ni post mortem. La seva frase preferida, que el defineix, era: «No hi ha un pam de net. I el que és pitjor: no queda un pam per embrutar».
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gran i bon tipo, al cel ens vegem.
Descansa en paz Xisco al ver la noticia me ha estremecido todo el cuerpo ya que me ha impactado la noticia fuistes cliente mio en una charcuteria y cuando te atendia siempre nos recibias con buena sonrisa realmente la gente como tu deja huella y noticias como esta te estremecen donde estes estaras mucho mejor y animo a la familia .Abrassos !!!