La Conselleria d'Educació està dominada per un "grupuscle radical"

L'Assemblea de Docents ha registrat a la Cambra balear un total de 23 preguntes sobre educació perquè algun grup parlamentari se les formuli en el seu nom a la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, després que aquesta no els hagi contestat a una instància amb aquestes mateixes qüestions que li van presentar fa tres setmanes.

En declaracions als mitjans de comunicació després de registrar les preguntes, un dels portaveus de l'Assemblea, Marcel·lí Guerrero, ha explicat que aquestes 23 qüestions fan referència tant als «punts foscos» dels diferents expedients oberts a directors, com a altres matèries generals.

En aquest sentit ha assenyalat que una de les preguntes recollides és perquè la consellera expliqui els motius pels quals des del seu nomenament «obeeix fidelment a les instruccions dictades per un grup radical» i si «té por d'acabar com el seu predecessor en el càrrec», Rafael Bosch.

La Conselleria està dominada per un «grupuscle»
«Aquesta mateixa organització va demanar la destitució de l'anterior conseller i des que hi ha el nou equip li fa cas fins i tot en les qüestions programàtiques. Totes les normatives educatives provenen del programa de la mateixa formació, no del PP», ha dit Guerrero abans d'assegurar que la Conselleria «està dominada per un grupuscle radical». «No només ha perdut el control, també el sentit comú», ha manifestat en relació amb el departament de Camps.

Segons l'Assemblea de Docents, l'equip dirigent de la Conselleria es troba «dominat per una entitat extraparlamentària» pel que, en lloc d'escoltar pares i docents per solucionar el conflicte educatiu, «satisfà totes les reclamacions que li fan certes entitats poc representatives amb les quals ha mantingut contínues reunions des del seu nomenament».

En relació a aquest «grupuscle», Guerrero ha assenyalat que «té noms i cognoms, i un bloc», així com «molt interès a imposar la llengua balear en els llibres de text».

Amb les 23 preguntes l'Assemblea pretén induir a la reflexió sobre matèries diverses com la reparació dels perjudicis econòmics, morals i personals als expedientats o la inoportunitat d'iniciar accions disciplinàries en una situació de conflicte.

A més, han posat èmfasi en la necessitat de cridar l'atenció sobre uns «mètodes incompatibles amb el sistema democràtic» com la «criminalització» del col·lectiu docent, la utilització del « llenguatge de la por» per resoldre conflictes, o la inducció a «l'enfrontament civil, convidant els ciutadans a delatar entre si».

En aquest sentit, el portaveu ha mostrat la seva preocupació pel fet que la Conselleria «utilitzi els menors com a confidents de l'administració perquè facin d'espies als seus professors».

Campanya d'assetjament al professorat
Amb algunes d'aquestes preguntes els professors volen saber, per exemple, si el secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, és «l'instigador i organitzador de la campanya d'assetjament al professorat» o si Camps és conscient que està «amargant l'existència i destrossant la reputació de persones honrades».

També volen conèixer si tenen credibilitat les denúncies instigades per «un grupuscle radical obsessionat per la persecució activa dels docents», quines bases fonamenten els càrrecs de l'expedient contra el director de l'IES de Marratxí, Jaume March, o com s'explica que els denunciants coneguessin l'activació de l'expedient dies abans que el propi denunciat.