Els consellers del Consell Escolar de les Illes Balears en representació de COAPA, Vicenç Rodrigo i Josep Castells, han presentat aquest dilluns a la Sala de Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears un recurs contra la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, per la designació i nomenament d’una persona com a membre del Consell Escolar de les Illes Balears (COEIB) dins el grup de “personalitats de prestigi reconegut a l'àmbit de l'educació de la qual no consta cap reconeixement dins l'àmbit educatiu, ni s’han donat explicacions que acreditin els requisits que preveu la llei, malgrat les nostres reiterades sol·licituds”, asseguren des de la Confedereació de Pares i Mares.
Camps designà a la regidora del PP de Valldemossa, Ana Redondo, com a membre del COEIB, en tant que “personalitat de reconegut prestigi”, sense tenir cap tipus de reconeixement com a experta de l'àmbit educatiu.
Els denunciants asseguren que “que no es tracta de cap qüestió personal contra aquesta persona que segurament és una víctima més d'una manera arbitrària de fer, a la que ja ens té acostumats aquesta Conselleria d'Educació”. No obstant això, “consideram una burla a la comunitat educativa el menyspreu que demostra la Conselleria d'Educació cap al Consell Escolar de les Illes Balears amb la connivència del seu president, Jordi Llabrés, qui té entre les seves funcions la de “proposar el nomenament i cessament dels consellers” (article 17.o del Reglament del CEIB).
La Llei que regula el Consell Escolar de les Illes Balears diu al seu article 9 m) que seran elegits “quatre personalitats de prestigi reconegut en el camp de l’educació, designades pel conseller competent en matèria d’educació, alguna de les quals haurà de pertànyer a un moviment de renovació pedagògica o institució reconeguda en l’àmbit educatiu.”
Al Decret-Llei 5/2012, de mesures urgents per a la reducció de dèficit públic, el nombre de representants d'aquest grup va ser reduït a dues persones, el que fa que sigui més important encara que les persones designades tinguin una trajectòria i coneixements suficientment reconeguts per la comunitat educativa perquè les seves opinions corresponguin al que realment representen dins el Consell Escolar de les Illes Balears.
COAPA porta als tribunals a Camps pel nomenament com a membre de reconegut prestigi del Consell Escolar a una regidora del PP
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sa catalanada: fer cagar el tió CagarelTioFa uns anys, es Col·legi Eugenio López, situat a sa plaça des Patins de Palma, va canviar de nom. Li posaren Col·legi Aina Moll Marquès, en homenatge a sa filla des gran filòleg. Recordem que es principal mèrit d’Aina Moll ha estat arribar a directora general de Política Lingüística de sa Generalitat de Catalunya (1980-1988), lo que li va valer convertir-se en membre numerari de s’IEC. Tot indica que hi deu haver qualque relació entre aquest rebatiament des col·legi i es fet que, en es Festival de Nadal de l’any passat, an es nins de 3, 4 i 5 anys els fessin cantar aquesta entranyable cançó: Jo que sóc molt petit no conec res del món només el pare i la mare, les neules i els torrons A la nit de Nadal fem cagà el tió!! A la nit de Nadal, canto aquesta cançó. Una altra catalanada com un covo és mirar d’introduir costums i tradicions catalanes, ben respectables per altra banda, a Mallorca. Sa cultura d’un poble no només ve definida per sa seva llengua, tal com mos vol fer creure es catalanisme quan identifica cultura i llengua, deixant de banda altres aspectes culturals com puguin ser sa gastronomia, ses festivitats o ses tradicions. Una cultura és molt més que una llengua. Basta comparar Espanya, per exemple, amb països sudamericans on xerren sa mateixa llengua, com ara Veneçuela, Argentina o Colòmbia. N’hi haurà que mos diran que per sa mateixa regla de tres també hauríem de criticar altres tradicions i costums d’altres països o regions peninsulars, no només ses que vénen de Catalunya. No és lo mateix. I no és lo mateix perquè ni ets andalusos ni ets anglosaxons tenen cap voluntat anexionista com sí la té es fort moviment catalanista que existeix a Balears. Es catalanisme a Balears no és un catalanisme gastronòmic, de menjar pecaíto frito a sa fira d’Abril o de ballar sevillanes, és un pancatalanisme que aspira, en darrera instància, a que es mallorquins siguem catalans. Per això, darrera aquest —en aparença— innocent “cagar el tió” dirigit a nins que encara duen sa llet pes morros, molts hi veuen una passa més en aquesta direcció anexionista. Ja esta bé de robar-nos sa nostra identitat. Estic alucinant amb tota aquesta gent que diu que estima sa seva terrra, sa seva cultura i ses seves tradicions, quan realment lo que volen i ens volen fer.. és ser catalans insulars. He vist celebarar sa diada de ses illes balears amb una calçotada i una festa castellera. Si, si, ho heu llegit bé. Aquest "patriotes" no val celebrar sa jornada amb ball de bot i una torrada de botifarrons i llonganisses, sino amb una calçotada i una festa castellera!!!. Tot plegat molt balear. I voltros xerrau de dignitat ? Sortosament els que estimam es nostro arxipèlag i sa nostra indiosincràcia, som majoria. I més que ho serem, barco per tot es pancatalanisme d'una puta vegada !!
Sa catalanada: fer cagar el tió CagarelTioFa uns anys, es Col·legi Eugenio López, situat a sa plaça des Patins de Palma, va canviar de nom. Li posaren Col·legi Aina Moll Marquès, en homenatge a sa filla des gran filòleg. Recordem que es principal mèrit d’Aina Moll ha estat arribar a directora general de Política Lingüística de sa Generalitat de Catalunya (1980-1988), lo que li va valer convertir-se en membre numerari de s’IEC. Tot indica que hi deu haver qualque relació entre aquest rebatiament des col·legi i es fet que, en es Festival de Nadal de l’any passat, an es nins de 3, 4 i 5 anys els fessin cantar aquesta entranyable cançó: Jo que sóc molt petit no conec res del món només el pare i la mare, les neules i els torrons A la nit de Nadal fem cagà el tió!! A la nit de Nadal, canto aquesta cançó. Una altra catalanada com un covo és mirar d’introduir costums i tradicions catalanes, ben respectables per altra banda, a Mallorca. Sa cultura d’un poble no només ve definida per sa seva llengua, tal com mos vol fer creure es catalanisme quan identifica cultura i llengua, deixant de banda altres aspectes culturals com puguin ser sa gastronomia, ses festivitats o ses tradicions. Una cultura és molt més que una llengua. Basta comparar Espanya, per exemple, amb països sudamericans on xerren sa mateixa llengua, com ara Veneçuela, Argentina o Colòmbia. N’hi haurà que mos diran que per sa mateixa regla de tres també hauríem de criticar altres tradicions i costums d’altres països o regions peninsulars, no només ses que vénen de Catalunya. No és lo mateix. I no és lo mateix perquè ni ets andalusos ni ets anglosaxons tenen cap voluntat anexionista com sí la té es fort moviment catalanista que existeix a Balears. Es catalanisme a Balears no és un catalanisme gastronòmic, de menjar pecaíto frito a sa fira d’Abril o de ballar sevillanes, és un pancatalanisme que aspira, en darrera instància, a que es mallorquins siguem catalans. Per això, darrera aquest —en aparença— innocent “cagar el tió” dirigit a nins que encara duen sa llet pes morros, molts hi veuen una passa més en aquesta direcció anexionista. Ja esta bé de robar-nos sa nostra identitat. Estic alucinant amb tota aquesta gent que diu que estima sa seva terrra, sa seva cultura i ses seves tradicions, quan realment lo que volen i ens volen fer.. és ser catalans insulars. He vist celebarar sa diada de ses illes balears amb una calçotada i una festa castellera. Si, si, ho heu llegit bé. Aquest "patriotes" no val celebrar sa jornada amb ball de bot i una torrada de botifarrons i llonganisses, sino amb una calçotada i una festa castellera!!!. Tot plegat molt balear. I voltros xerrau de dignitat ? Sortosament els que estimam es nostro arxipèlag i sa nostra indiosincràcia, som majoria. I més que ho serem, barco per tot es pancatalanisme d'una puta vegada !!
Sa catalanada: fer cagar el tió CagarelTioFa uns anys, es Col·legi Eugenio López, situat a sa plaça des Patins de Palma, va canviar de nom. Li posaren Col·legi Aina Moll Marquès, en homenatge a sa filla des gran filòleg. Recordem que es principal mèrit d’Aina Moll ha estat arribar a directora general de Política Lingüística de sa Generalitat de Catalunya (1980-1988), lo que li va valer convertir-se en membre numerari de s’IEC. Tot indica que hi deu haver qualque relació entre aquest rebatiament des col·legi i es fet que, en es Festival de Nadal de l’any passat, an es nins de 3, 4 i 5 anys els fessin cantar aquesta entranyable cançó: Jo que sóc molt petit no conec res del món només el pare i la mare, les neules i els torrons A la nit de Nadal fem cagà el tió!! A la nit de Nadal, canto aquesta cançó. Una altra catalanada com un covo és mirar d’introduir costums i tradicions catalanes, ben respectables per altra banda, a Mallorca. Sa cultura d’un poble no només ve definida per sa seva llengua, tal com mos vol fer creure es catalanisme quan identifica cultura i llengua, deixant de banda altres aspectes culturals com puguin ser sa gastronomia, ses festivitats o ses tradicions. Una cultura és molt més que una llengua. Basta comparar Espanya, per exemple, amb països sudamericans on xerren sa mateixa llengua, com ara Veneçuela, Argentina o Colòmbia. N’hi haurà que mos diran que per sa mateixa regla de tres també hauríem de criticar altres tradicions i costums d’altres països o regions peninsulars, no només ses que vénen de Catalunya. No és lo mateix. I no és lo mateix perquè ni ets andalusos ni ets anglosaxons tenen cap voluntat anexionista com sí la té es fort moviment catalanista que existeix a Balears. Es catalanisme a Balears no és un catalanisme gastronòmic, de menjar pecaíto frito a sa fira d’Abril o de ballar sevillanes, és un pancatalanisme que aspira, en darrera instància, a que es mallorquins siguem catalans. Per això, darrera aquest —en aparença— innocent “cagar el tió” dirigit a nins que encara duen sa llet pes morros, molts hi veuen una passa més en aquesta direcció anexionista. Ja esta bé de robar-nos sa nostra identitat. Estic alucinant amb tota aquesta gent que diu que estima sa seva terrra, sa seva cultura i ses seves tradicions, quan realment lo que volen i ens volen fer.. és ser catalans insulars. He vist celebarar sa diada de ses illes balears amb una calçotada i una festa castellera. Si, si, ho heu llegit bé. Aquest "patriotes" no val celebrar sa jornada amb ball de bot i una torrada de botifarrons i llonganisses, sino amb una calçotada i una festa castellera!!!. Tot plegat molt balear. I voltros xerrau de dignitat ? Sortosament els que estimam es nostro arxipèlag i sa nostra indiosincràcia, som majoria. I més que ho serem, barco per tot es pancatalanisme d'una puta vegada !!
Sa catalanada: fer cagar el tió CagarelTioFa uns anys, es Col·legi Eugenio López, situat a sa plaça des Patins de Palma, va canviar de nom. Li posaren Col·legi Aina Moll Marquès, en homenatge a sa filla des gran filòleg. Recordem que es principal mèrit d’Aina Moll ha estat arribar a directora general de Política Lingüística de sa Generalitat de Catalunya (1980-1988), lo que li va valer convertir-se en membre numerari de s’IEC. Tot indica que hi deu haver qualque relació entre aquest rebatiament des col·legi i es fet que, en es Festival de Nadal de l’any passat, an es nins de 3, 4 i 5 anys els fessin cantar aquesta entranyable cançó: Jo que sóc molt petit no conec res del món només el pare i la mare, les neules i els torrons A la nit de Nadal fem cagà el tió!! A la nit de Nadal, canto aquesta cançó. Una altra catalanada com un covo és mirar d’introduir costums i tradicions catalanes, ben respectables per altra banda, a Mallorca. Sa cultura d’un poble no només ve definida per sa seva llengua, tal com mos vol fer creure es catalanisme quan identifica cultura i llengua, deixant de banda altres aspectes culturals com puguin ser sa gastronomia, ses festivitats o ses tradicions. Una cultura és molt més que una llengua. Basta comparar Espanya, per exemple, amb països sudamericans on xerren sa mateixa llengua, com ara Veneçuela, Argentina o Colòmbia. N’hi haurà que mos diran que per sa mateixa regla de tres també hauríem de criticar altres tradicions i costums d’altres països o regions peninsulars, no només ses que vénen de Catalunya. No és lo mateix. I no és lo mateix perquè ni ets andalusos ni ets anglosaxons tenen cap voluntat anexionista com sí la té es fort moviment catalanista que existeix a Balears. Es catalanisme a Balears no és un catalanisme gastronòmic, de menjar pecaíto frito a sa fira d’Abril o de ballar sevillanes, és un pancatalanisme que aspira, en darrera instància, a que es mallorquins siguem catalans. Per això, darrera aquest —en aparença— innocent “cagar el tió” dirigit a nins que encara duen sa llet pes morros, molts hi veuen una passa més en aquesta direcció anexionista. Ja esta bé de robar-nos sa nostra identitat. Estic alucinant amb tota aquesta gent que diu que estima sa seva terrra, sa seva cultura i ses seves tradicions, quan realment lo que volen i ens volen fer.. és ser catalans insulars. He vist celebarar sa diada de ses illes balears amb una calçotada i una festa castellera. Si, si, ho heu llegit bé. Aquest "patriotes" no val celebrar sa jornada amb ball de bot i una torrada de botifarrons i llonganisses, sino amb una calçotada i una festa castellera!!!. Tot plegat molt balear. I voltros xerrau de dignitat ? Sortosament els que estimam es nostro arxipèlag i sa nostra indiosincràcia, som majoria. I més que ho serem, barco per tot es pancatalanisme d'una puta vegada !!
Sa catalanada: fer cagar el tió CagarelTioFa uns anys, es Col·legi Eugenio López, situat a sa plaça des Patins de Palma, va canviar de nom. Li posaren Col·legi Aina Moll Marquès, en homenatge a sa filla des gran filòleg. Recordem que es principal mèrit d’Aina Moll ha estat arribar a directora general de Política Lingüística de sa Generalitat de Catalunya (1980-1988), lo que li va valer convertir-se en membre numerari de s’IEC. Tot indica que hi deu haver qualque relació entre aquest rebatiament des col·legi i es fet que, en es Festival de Nadal de l’any passat, an es nins de 3, 4 i 5 anys els fessin cantar aquesta entranyable cançó: Jo que sóc molt petit no conec res del món només el pare i la mare, les neules i els torrons A la nit de Nadal fem cagà el tió!! A la nit de Nadal, canto aquesta cançó. Una altra catalanada com un covo és mirar d’introduir costums i tradicions catalanes, ben respectables per altra banda, a Mallorca. Sa cultura d’un poble no només ve definida per sa seva llengua, tal com mos vol fer creure es catalanisme quan identifica cultura i llengua, deixant de banda altres aspectes culturals com puguin ser sa gastronomia, ses festivitats o ses tradicions. Una cultura és molt més que una llengua. Basta comparar Espanya, per exemple, amb països sudamericans on xerren sa mateixa llengua, com ara Veneçuela, Argentina o Colòmbia. N’hi haurà que mos diran que per sa mateixa regla de tres també hauríem de criticar altres tradicions i costums d’altres països o regions peninsulars, no només ses que vénen de Catalunya. No és lo mateix. I no és lo mateix perquè ni ets andalusos ni ets anglosaxons tenen cap voluntat anexionista com sí la té es fort moviment catalanista que existeix a Balears. Es catalanisme a Balears no és un catalanisme gastronòmic, de menjar pecaíto frito a sa fira d’Abril o de ballar sevillanes, és un pancatalanisme que aspira, en darrera instància, a que es mallorquins siguem catalans. Per això, darrera aquest —en aparença— innocent “cagar el tió” dirigit a nins que encara duen sa llet pes morros, molts hi veuen una passa més en aquesta direcció anexionista. Ja esta bé de robar-nos sa nostra identitat. Estic alucinant amb tota aquesta gent que diu que estima sa seva terrra, sa seva cultura i ses seves tradicions, quan realment lo que volen i ens volen fer.. és ser catalans insulars. He vist celebarar sa diada de ses illes balears amb una calçotada i una festa castellera. Si, si, ho heu llegit bé. Aquest "patriotes" no val celebrar sa jornada amb ball de bot i una torrada de botifarrons i llonganisses, sino amb una calçotada i una festa castellera!!!. Tot plegat molt balear. I voltros xerrau de dignitat ? Sortosament els que estimam es nostro arxipèlag i sa nostra indiosincràcia, som majoria. I més que ho serem, barco per tot es pancatalanisme d'una puta vegada !!
no he nacido en el Pais Vasco,sin embargo veo muy lógica la lucha emprendida por las naciones,como Euskal Herria,Catalunya,Galiza,Canarias,etc.,por conseguir su independencia,creo que es una fase de crecimiento de las naciones ; la fase del estado español hace mucho tiempo que debería haber quedado atrás,y llegar a un verdadero proceso de democracia permitiendo que los pueblos tengan la capacidad de elegir su futuro,más aún cuando éstos lo están pidiendo hace décadas o incluso siglos. Quiero dar mi apoyo,a la lucha que tan intrépidamente lleva desde hace tanto tiempo el nacionalismo vasco que lucha por su libertad y por la verdadera democracia,y animar a no caer en el revisionismo ni la capitulación ,porque eso es lo que quiere el nacionalismo español,es lo que mas feliz haría a rajoy y rubalcaba,al pp y al psoe,los dos partidos que ,al alimón, han convertido el estado español en su cortijo particular y han saqueado el presupuesto del que disponen las regiones para su desarrollo y sostenimiento. Mi solidaridad y apoyo a políticos comprometidos como Arnaldo Otegi,Dias de Usabiaga,Pernando Barrena,Joseba Permach y tantos otros que no quiero dejarme en el tintero,que han hecho posible que siga la ilusión de un proyecto de libertad y democracia para Euskal Herria, y que posibilita que otras regiones también crezcan en sus movimientos nacionales. Esperemos que mas pronto que tarde,se imponga la cordura,y con apoyo de un comité internacional de pacificacion y reconciliacion, se den pasos para la puesta en libertad de los presos politicos vascos,y se avance en el proceso de paz para llegar a un tratado de paz justo y duradero entre las partes enfrentadas en el conflicto bélico del Pais Vasco,y se pueda , a continuación ,plantear un proceso constituyente de independencia del pueblo vasco respecto del estado español,que debería ser secundado posteriormente por otros territorios como Catalunya,Galiza,etc. Sin más,desear mucha fuerza a la izquierda abertzale ,para que siga con más empeño que nunca luchando por el ideal de la Independencia Vasca,y que todos los demás pueblos sigan también sin desmayo,catalanes,galegos,etc,luchando por su libertad y que todos los pueblos tengan a sus gentes unidas en la causa de liberación. Aurrerá,garaipena lortu arte !!! Gora Euskadi askatuta !!!!
Als "indio"sincràtics Mar i Joan: -1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
És "porta Camps als tribunals", no "porta als tribunals a Camps" i "pel nomenament [...] d'una regidora del PP", no "pel nomenament [...] a una regidora del PP".
És "porta Camps als tribunals", no ""porta als tribunals a Camps" i "pel nomenament [...] d'una regidora del PP", no "pel nomenament [...] a una regidora del PP".
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.