Carod-Rovira: "Quan hi hagi un partit nacional d'esquerres, a una Catalunya independent, tindrà el meu suport"

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) es va donar de baixa com a militant d'ERC el 2011 i també de la primera plana política. Actualment és el director de la Càtedra de Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Carod-Rovira és a Palma aquesta setmana per parlar de la reedició del seu llibre '2014'.

Va escriure '2014' fa set anys i la tesi principal del llibre està més vigent que mai.
Sí. Tot i haver fet algunes actualitzacions, la tesi central és la mateixa. Jo fa set anys que dic que el 2014 pot ser, si volem, l'any adequat perquè Catalunya decideixi el seu futur amb llibertat. Quan dic això ho faig perquè enguany es compleixen els 300 anys de la pèrdua de les estructures d'estat amb la caiguda de Barcelona; deixa d'estar en vigor l'obligació que té l'Estat espanyol d'invertir a Catalunya en infraestructures i també deixen d'existir determinades ajudes europees.

Què destacaria del llibre?
Per a mi el més important del llibre és que és la primera vegada que la independència de Catalunya és vista des d'una perspectiva política. I del que n'estic més satisfet és que en el llibre s'hi planteja un projecte nacional no nacionalista. Un projecte nacional que és cívic, que és inclusiu, integrador i que no va només adreçat als catalans de naixement, sinó als catalans de sentiment.

Hi haurà consulta el 9 de novembre al Principat?
El 9 de novembre anirem a votar, però dubto molt que el que votem sigui un referèndum, quan el més previsible és que Espanya prohibeixi el referèndum. El que votarem seran unes eleccions al Parlament de Catalunya que és l'única mesura legal que només pot prendre el president de la Generalitat. Defenso que hi hagi després una majoria pluripartidista que formi govern amb el compromís que en tres mesos es convocarà un referèndum. I llavors, si es guanya el referèndum, s'haurà de fer una declaració d'independència.

Si Catalunya inicia el seu procés cap a la independència, Balears hi podria anar al darrere?
Una Catalunya independent hauria de ser conscient que tot allò que faci pot ser un exemple per a la resta dels Països Catalans.

Què n'opina que el Parlament balear hagi aprovat una proposició no de llei on s'assegura que els Països Catalans no existeixen?
Des del punt de vista de l'estalvi i dels recursos públics, jo crec que és un escàndol que un parlament perdi el temps debatent coses que segons ells mateixos no existeixen. És un cas evident de malversació de fons públics. Si una cosa no existeix, perquè en parles?

Com valora la 'marea verda' sorgida a les Illes en defensa de l'escola pública?
El sistema educatiu d'un país és un dels seus eixos fonamentals. La societat balear pot estar molt satisfeta dels seus docents, ells són l'avançada de la lluita per una societat de qualitat. El que és molt escandalós és que el País Valencià, juntament amb les Balears, siguin els únics territoris del món on els seus governs persegueixin allò que segons la llei espanyola és la llengua pròpia del país.

Com valora les últimes sentències en contra de l'escola en català?
És molt sorprenent que una única persona pugui aconseguir de canviar la llengua a tota una classe i en canvi al País Valencià, desenes i desenes de persones demanen l'ensenyament en llengua pròpia i no s'els fa cas. La llei espanyola és una trampa gairebé des del naixement de l'Estat espanyol.

Quina opinió li mereix el president del Govern balear, José Ramón Bauzá?
Pertany a un partit, que tant a les Balears com al País Valencià, té en un cas condemnat i en l'altre imputat, els seus antecessors en el càrrec, la qual cosa no és precisament exemplaritzant. Si això, va acompanyat d'un dèficit fiscal, com el que té Balears, el més escandalós no d'Europa, sinó del món i a més, hi afegim que el seu Govern té com una de les característiques l'obsessió per la llengua, el millor que pot passar és que sigui el seu últim mandat.

Què n'opina de les noves formacions polítiques, com per exemple VOX?
És sorprenent que hagi tardat tant a sorgir. El PP és l'únic cas a Europa on unes soles sigles reunien des de gent liberal fins a gent d'extremadreta. Ara això es diversifica i em sembla fantàstic.

Ha dit que la trobada el 2004 amb membres d'ETA a Perpinyà li va canviar la vida.
Jo d'entrada a Perpinyà no ho he dit que fos mai. La gent parla de Perpinyà però jo no ho he dit mai. Perquè a més a més no va ser a Perpinyà i ha quedat així. Em va canviar la vida en el sentit en què en aquell moment jo no vaig trobar el suport adequat per continuar a dins del Govern com a conseller en cap i després en el fet en què em vaig convertir en la bèstia negra de l'anticatalanisme. I en l'inconscient de molta gent, encara ho continuo sent.

Com va sorgir la trobada? M'imagino que no va ser d'un dia per l'altra?
D'això no n'he parlat mai ni en parlaré mai. És un tema tancat, crec que hem de començar a ser seriosos i discrets amb determinats temes. De la mateixa manera que el Govern espanyol d'Adolfo Suárez, de Felipe González, el de José María Aznar i el de Rodríguez- Zapatero, no han explicat com s'ho van fer per parlar amb ETA, quan ells ho expliquin, aleshores ho faré jo.

Aquest dissabte la infanta Cristina vindrà a declarar als jutjats de Palma. Quina opinió li mereix?
Jo sóc republicà del meu país. Que a Espanya hi hagi monarquia o república, això és un accident que han de decidir els espanyols. Ho dic seriosament, no em sento ni concernit ni afectat per un tema en absolut més del que pugui afectar que passi amb la Casa Reial holandesa.

Els hi paguem un sou entre tots. Hi deu tenir alguna cosa a dir, només per això?
Sí, per això entenc que una Catalunya independent pot fer les coses molt millor i per tant democràticament una estructura republicana és la que permet posar un termini a tots els càrrecs públics.

El tornarem a veure en política?
Algú que va entrar en política als 12 o 13 anys no pot dir mai que no hi torna. No m'he n'he apartat mai, el que no tinc és cap responsabilitat a l'interior de cap institució, ni partit; em represento jo mateix. Ja ho veurem, sempre m'he definit com un català d'esquerres que vol que el país sigui independent i evidentment si en el futur hi ha una Catalunya independent, hi haurà d'haver un sistema de partits i el dia que hi hagi el país normalitzat i hi hagi un partit nacional d'esquerres que tingui vocació de majoria i vulgui governar, doncs tindrà el meu suport. Fins a quin punt jo m'implicaré, ja ho veurem.

Podria ser el fundador d'aquest partit?
Jo no estic per fundar partits, estic per fer la meva aportació a un projecte amb vocació de majoria. No és l'hora de dividir, sinó de sumar.

Parla d'ERC?
No, no. Els partits que hi ha ara tots són partits provisionals. D'aquí a deu anys amb les mateixes sigles al parlament pot ser que no en quedi cap igual.