Els docents lamenten que Educació faci seus els atacs d'«organitzacions poc representatives» vers ells
Els ensenyants en lluita han registrat a la conselleria vint-i-tres preguntes en relació als expedients disciplinaris
L'Assemblea de Docents ha lliurat a la Conselleria d'Educació 23 preguntes variades sobre diferents aspectes lligats als expedients disciplinaris que s'han obert a directors de centres públics de Maó i Marratxí en el transcurs del conflicte educatiu a les aules balears.
També a Illes Balears
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Dit d´una altre manera, els xinesos ja fa milers d´anys deien que per molt carregat de llibres que vagi un ase, no deixa de ser un ase.
Foner. Escriure molt no vol dir deixar de ser IGNORANT.
Quan mos diuen que formalisar ses formes mallorquines és cosa d’ignorants que no han entès sa teoria des registres... Una de ses fórmules més sibil·lines per arraconar es mallorquí ha estat sa teoria des registres. Així, per exemple, és com s’ha eliminat s’article baleàric dets usos oficials, cultes i acadèmics. S’IEC admet, mutatis mutandis, que s’article baleàric existeix i que és “normatiu”, però que no només no se pot utilisar per escrit, sinó que inclús oralment només se pot emprar en àmbits restringits1 i en registres informals2, segons sa classificació de registres i àmbits de caràcter oral. Per exemple, un informatiu de televisió o una classe a un col·legi tenen formalitat abastament; per tant, d’acord amb sa teoria de registres de s’IEC, exigirien s’ús de s’article literari i en cap cas de s’article salat. Una altra cosa és que, per por de fer es ridícul, sa gran majoria de professors, mestres i polítics catalanistes que rebutgen es salat quan escriuen i opten per un estàndar impecable, s’expliquin en salat quan imparteixen una classe o en ses seves declaracions públiques, sense tenir en compte s’estàndar oral fixat per s’IEC. Com és natural, tots fan un mal ús de s’estàndar oral, encara que siguin respectuosos amb s’estàndar escrit. Aquesta teoria des registres no serveix per altra cosa que per jerarquisar lo que se pot dir i no se pot dir amb una certa formalitat. I això fa que lo que ha quedat marcat com a informal, o inferior —per exemple, s’article baleàric o sa combinació de pronoms típica de Mallorca (complement directe + complement indirecte: “la me” en lloc de “me la”, posam per cas)— estigui condemnat sense remei. Sa qüestió és qui decideix què és superior i què inferior, i quins criteris utilisa per decidir-ho. Aquí està es re. 1. Si una forma correspon a un àmbit restringit, només se pot usar davant un auditori lingüisticament uniforme. En canvi, si correspon a un àmbit general, se pot usar davant qualsevol auditori. 2. Dins cada un d’aquests dos àmbits (restringit i/o general) podem tenir tres registres distints: a) formes pròpies (o plenament estàndar); b) formes admissibles en qualsevol registre; c) formes admissibles en registres informals. NO VOLEM PANCATALANISME DINS SA NOSTRA TERRA !!
Tot això acabarà prest perqué el pp perdrà les eleccions, però queda un perill: que na Calvo o en Mesquida guanyin les primàries del psib, ja que aquests dos son espanyolistes y a més Mesquida diu espressament que vol pactar amb el pp. Per tant tots els que som nacionalistes hauriem d'anar a votar n'Armengol a les primàries del pesib, encara que després no votem a pesib, sino a Mes o esquerra republicana, ja que Armengol és la única que pactarà amb els nostres: esquerra o més. Deman una gran mobilització a favor d'Armengol, que és la única del Psib que planta cara a Bauzà, ja que molta gent comenta que els peperos aniran a votar Mesquida o Calvo. Visca el català i paisos catalans.
Avui he vist un home que feia proselitisme del Bàléàr enmig del carrer i ho fèia parlant en Castellà. Suposo que els sermonejats eren coneguts seus, però fèia la propaganda en Castellà i així i tot conversava malament i dèia dois.
Cada dia queda menys per a que acabi el regne del terror del senyor bauzá, Estarelles i companyia. Qui finançarà a partir d'ara al circo Balear i als opinadors a sou que tracten inútilment desanimar-mos? Ho farà el senyor Barceló?
La sociedad mallorquina por medio de sus representantes ha puesto fin a la imposición lingüística que representaba la inmersión. Los docentes deben tener claro que su lucha no es hacer el juego al pancatalanismo más retrogrado ni perder el tiempo ni hacérnoslos perder colgando banderolas de corte fascista. Su misión es la enseñanza. Y ahí tendrán nuestro apoyo para que sea de calidad. Si pretenden volver con las imposiciones se enfrentarán a una sociedad que detestas el totalitarismo.