La comunitat educativa ha secundat de forma majoritària la primera jornada de vaga d'aquest 2014, convocada arran de l'expedient obert al director de l'IES Marratxí, Jaume March. Els sindicats han xifrat en un 40% el seguiment de l'aturada, mentre la Conselleria d'Educació ha contabilitzat només un 11%. Aquesta ha estat la resposta dels professors a un govern que es mostra immòbil davant del conflicte a les aules.
“Diàleg” i “dimissió” han estat les dues paraules que més s'han deixat sentir a les protestes que s'han viscut arreu de les Illes. A Palma i davant de la Conselleria d'Educació, més de 700 persones han reclamat a la consellera Joana Maria Camps i al secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas que donessin la cara. La resposta ha estat la de sempre, la negativa a voler rebre els manifestants si prèviament no havien estat convocats per la consellera. Segons han afirmat fonts de la Conselleria als manifestants, “estaven fent feina” i no els podien atendre. Davant d'això, els sindicats i l'Assemblea de Docents han decidit registrat per quarta vegada una instància on reclamaven “diàleg” per poder desencallar aquesta situació d'immobilisme per part del Govern que ha provocat una nova convocatòria de vaga.
A Eivissa i Maó s'han fet concentracions a les 12 hores davant de la Delegació d'Educació i a Formentera, a la mateixa hora, però a la Delegació del Govern. A Maó un centenar de manifestants s'han concentrat davant de la Delegació i han aprofitat per entregar carbó a la delegada, Maite Torrent i de bombons, aquest últim present, pels funcionaris. A Eivissa, la concentració ha arribat a les 150 persones.
Seguiment de la vaga illa per illa
Els sindicats s'han mostrat satisfets pel seguiment d'aquesta nova jornada de vaga, que ha comptat amb un seguiment a Eivissa i Menorca d'un 30%; a Mallorca més del 45% i a Formentera el 65% dels empleats públics. A la concertada només un 10% ha fet vaga, tot i ser una xifra prou significativa pel sector privat.
Segons les dades enviades pels secretaris i els directors dels centres educatius seguint les instruccions de la Conselleria, un 11 % dels professors registrats com a actius a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats han fet vaga avui, sumant en total 1.707 docents.
Pel que fa a l’educació pública, ha fet vaga un 14,3 % dels docents, 1.624 professors dels 11.393 que hi ha en actiu. Per altra banda, a l’escola concertada, ha fet vaga un 2 % dels docents, és a dir, 83 dels 4.059 que hi ha en actiu.
Per illes a l’educació pública, a Mallorca dels 8.235 docents ha fet vaga el 15%, és a dir 1.237 docents, a Menorca dels 1.229 docents ha fet vaga el 12,7%, és a dir, un total de 156; a Eivissa dels 1.600 professors ha fet vaga un 11,9 % dels docents, 190 del total; i a Formentera, dels 119 docents ha seguit la vaga el 34,5%, és a dir, 41.
En referència a l’escola concertada, a Mallorca dels 3.615 docents han fet vaga el 2,2%, és a dir, 80. A Menorca ha fet vaga l’1,1 %, el que significa 3 docents dels 263. Cap docent de centres concertats d’Eivissa i Formentera ha fet vaga.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)