Els populars aproven en solitari la Llei de Símbols al Parlament

La falta de consens amb la resta de grups de l'oposició i les postures enfrontades han estat ben clares a la sessió d'avui, ja durant el debat previ a l'aprovació, i també en la votació definitiva, moment en el qual els diputats de PSIB, MÉS i els diputats no adscrits Antoni Pastor i Margalida Font han sortit fora de l'hemicicle, com a forma de protesta pel contingut de la norma, que segons creuen topa de front amb la Carta Magna espanyola en fer perillar la Llibertat d'Expressió dels ciutadans.

A més, han censurat també la manera d'imposar el corró de l'àmplia majoria absoluta de la qual gaudeixen els populars a la Cambra, un fet evidenciat els últims dos dies durant el debat dels pressuposts de la Comunitat per l'any que ve.

Cap rastre de símbol «no oficial»
Segons el text aprovat, queda finalment prohibit qualsevol símbol que sigui «no oficial» en els edificis públics de la Comunitat. Això implica penalitzar la col·locació de llaços amb la bandera quadribarrada a les façanes dels centres escolars de les Illes, o els llaços verds favorables a la vaga educativa, dos dels aspectes que han generat una major polèmica durant els últims temps.

Amb tot, l'article 3 de la Llei regula l'ús de la bandera de les Illes i s'estableix que haurà d'onejar a l'exterior de "tots els edificis públics civils juntament amb la bandera d'Espanya ocupant un lloc preferent immediatament després d'aquesta". Així mateix, es prohibeix en l'ensenya, en l'escut de la comunitat i en la resta d'emblemes oficials de les administracions públiques, la utilització de qualsevol "símbol o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades".

La Llei de Símbols aprovada aquest dijous assenyala que en els immobles o mobles afectes a serveis públics propis de la Comunitat Autònoma, només es permetrà utilitzar la bandera de la UE i la resta de símbols oficials de la UE, la bandera d'Espanya, l'escut d'Espanya i altres símbols oficials de l'Estat Espanyol, i els símbols oficials propis de les Illes que estan recollits en el text normatiu. Això faria que 'de facto' l'ús de les quatre barres als espais de titularitat pública fora marginal, i fins i tot penat al més alt nivell. 

Sancions
El règim sancionador per sí sol ocupa un capítol destacat de la norma, i estableix que correspondrà gestionar les multes a la conselleria a la qual estigui afectat el servei públic en qüestió i en el qual s'hagi comès la presumpta infracció. Es contemplen d'aquesta forma distints nivells. En primer lloc, les infraccions lleus, que són objecte de multa de 500 a 2.000 euros, en supòsits d'utilitzar en la bandera de les Illes Balears, en l'escut de la comunitat i en la resta d'emblemes oficials de l'Administració pública de les Illes Balears qualsevol símbol o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades.

Les infraccions greus, amb sanció de multa de 2.001 a 5.000 euros, preveuen actuacions com no adoptar les mesures adequades perquè cessi de manera immediata "l'ús no permès o no autoritzat d'acord al que estableix aquesta llei", mentre que les infraccions molt greus, amb sancions de multa de 5.001 a 10.000 euros, correspondran a la "utilització o col·locació de símbols no permesos o no autoritzats".