PSM-Entesa i ERC s'alien

Estic molt content que per fi el PSM vulgui aliar-se amb ERC. Esper que tot vagi bé, però no puc deixar de pensar que han vist que ERC té molts de seguidors a Catalunya i ja els va bé aixoplugar-se davall el seu paraigua. Quan creien que no necessitaven ERC (prepotents) no volien compartir espai polític. Ja veurem!

Vaya afrenta para el hondero de la foto. Él nunca tiró piedras contra el tejado de Mallorca, como hacen estos dos pantumakers.

Me parece una jugada inteligente por parte de ERC, teniendo en cuenta su condición de partido marginal y que en Baleares pinta menos que el partido antitaurino. La otra opción era cerrar definitivamente el chiringuito y volver al Ampurdá Con suerte, conseguiran el 10-15 % de los votos, y las cosas seguirán exactamante igual que siempre. El billete de ida a cataluña está a 60 euritos. Baratito, baratito. Hasta para un catalanista

Desitg que aquesta aliança doni bons resultats. Ho necessitam la gent que estimam la nostra terra i cultura i que volem viure amb normalitat, sense haver de reivindicar dia rera dia la llengua catalana.

Per alliberar Mallorca de l'imperialisme de Castella cal col·laboració entre tots els països no castellans que ocupa l'estat Pancastellanista d'espanya. http://referendumcatalonia.com/ Prou Nacionalisme espanyol = Pancastellanisme, sa nostra llengo no és la de Castella. Noltros xerram es MALLORQUÍ o CATALÀ DE MALLORCA.

Més aberrant és l'imperialisme, o el colonialisme, aquest si que l'hem de combatir sense sentiment d'inferioritat.

Como dice nuestro premio Nobel: «El nacionalismo es una de las grandes aberraciones de la Historia. Las peores desgracias han sido resultado de la ceguera, la obtusa visión, que tiene el nacionalismo. Hay que combatirlo sin sentimiento de inferioridad». Por eso tenemos que luchar contra esta coalición de tintes fascista, bajo el paraguas de progre.

Molt be, aixo es Mes i millor

Quan mos diuen que no és necessari fomentar es mallorquí... A s’escola, a sa premsa, en ets informatius d’IB3 s’arraconen formes correctíssimes que fins fa poc havíem empleat a Mallorca i se substitueixen per altres que mos són estranyes: orde per ordre, cementeri per cementiri, vacacions per vacances, nigul per núvol, deport per esport, ajuda per ajut, manlleu per préstec, servici per servei. Sa llista és molt llarga i no només afecta es lèxic. Ses flexions verbals mallorquines seculars, encara que siguin totalment correctes, s’han vist desplaçades per ses catalanes (acabàs per acabés, cantam per cantem). Fins i tot avui trobam al·lots que, en lloc de jo som, ja diuen jo sóc![1]. Sa sintaxi (maldament per tot i que) també s’ha vist afectada. De cada vegada se fa un ús més incorrecte de s’article baleàric (s’emplea s’article salat on sempre s’ha empleat es literari i viceversa) per no dir res de moltíssimes locucions que han desaparegut per falta d’ensenyament i ús públic. Es qui estimam es mallorquí creim que és totalment necessari elevar-lo a tots ets àmbits formals per diverses raons. a. Per raons democràtiques. Es un fet indiscutible que molts de mallorquins no accepten, se neguen a acceptar, s’actual català estàndar. Això no se pot despatxar diguent que és ignorància, com s’ha fet fins ara, perquè es problema és de voluntat política. No ho accepten perquè no s’hi senten identificats, ni reconeguts, ni representats. b. Es primer efecte d’aquesta falta d’identificació amb s’actual model d’estàndar català és sa desafecció i per tant sa pèrdua de parlants: molts de pares que saben xerrar en mallorquí xerren an ets seus fills en castellà. A determinades zones com Palma i Calvià, es mallorquí viu ja un autèntic procés de llatinisació. A pesar de sa major presència des català a s’ensenyament, ets al·lots l’entenen, però no se relacionen entre ells en mallorquí, ho fan en castellà. Exactament lo contrari de lo que passava fa trenta anys quan s’ensenyança era en castellà i quasi tots ets al·lots de Palma (cas apart és sa Part Forana, on sempre s’ha xerrat en mallorquí) xerraven en mallorquí en es pati. c. Per a amples sectors de sa població, es "català" està associat a s'imposició lingüística i a sa coacció, s’ha tornat un idioma desagradable. Això provoca desafecció, que se tradueix en una pèrdua de parlants. Es mallorquí se veuria segurament amb més bons ulls. d. Un idioma estàndar acaba influint en sa manera de xerrar des seus parlants. Avui en dia a Mallorca xerram una autèntica mescladissa d’estàndar i mallorquí, un procés que s’ha accentuat en es darrers trenta anys degut an es medis audiovisuals i a s’escola. Aquesta influència des model estàndar sobre es parlants la reconeixen es cappares de sa sociolingüística catalana, referències ineludibles des catalanisme. e. Ses conseqüències a llarg plaç d’arraconar es mallorquí de tots ets usos cultes, oficials i acadèmics és condemnar-lo a s’extinció. Socialment, es mallorquí se perd, tant en qualitat (àmbits d’ús, incorreccions) com en quantitat (número de parlants i freqüències d’ús). De cada vegada se parla pitjor, xerram una mescladissa que poc s’assembla an es mallorquí que fa només trenta anys se xerrava aquí a Mallorca. f. D’ençà de s’aprovació de s’Estatut d’Autonomia de 1983, que reconeixia es català com a llengua pròpia de Balears i rebaixava es mallorquí a dialecte (o subdialecte)[2], es mallorquí no ha deixat de perdre prestigi davant es català estàndar: se’l tracta en realitat com un dialecte en es sentit més pejoratiu des terme, com a patois, com a parla familiar, domèstica, sense entitat per a s’activitat pública i oficial. Sa millor prova d’això ès que avui en dia es néts corregeixen es seus padrins perquè no xerren sa llengua estàndar que aprenen a s’escola. g. Un dets elements constitutius i predilectes de sa sociolingüística catalana és es concepte de diglòssia, un terme que s’ha anat popularisant a mesura que s’anava ensenyant aquesta disciplina a s’ensenyament. Què vol dir diglòssia? Diglòssia és sa situació que se dóna entre dues llengües que coexisteixen a un mateix territori quan hi ha una llengua dominant i de prestigi (llengua A) d’un costat, i una llengua dominada i vulgar (llengua B), de s’altre. Sa diglòssia és un des punts cardinals de s’ensenyament de sa sociolingüística. No fa falta dir que, segons es manuals escolars, en es cas de Mallorca sa llengua A és es castellà i sa llengua B –sa que està en situació diglòssica– és es català. D’aquí ve que ses polítiques de normalisació lingüística estiguin, segons es valedors d’aquests manuals, plenament justificades. Es mateix raonament se podria fer agafant com a llengua A es català i com a llengua B es mallorquí. Sa conclusió és òbvia: es mallorquí està en situació de diglòssia respecte an es català, i això només ja justificaria avui en dia una política pública de suport an es mallorquí[3]. 1. Es director de s’Institut d’Estudis Baleàrics, Toni Vera, contava a una entrevista que, com a jurat d’un concurs de literatura infantil, se va trobar que es 80% dets escolars empleaven es “jo canto” i no es mallorquí “jo cant”. Entrevista a sa revista Toc-Toc, n. 7, pp. 36-39 2. Per ser precisos, ni tan sols se l’anomenava en es text –ni se l’anomena a sa nova versió de 2007–, lo que encara és pitjor ja que dóna sa impressió que jurídicament no existeix. 3. De fet, Charles A. Ferguson definia sa diglòssia (estricta) com sa relació entre dues varietats de sa mateixa llengua, una varietat A (de prestigi, acadèmica, literària i estandarisada) i una varietat B (informal, mancada de gramàtica, de registre estàndar i de prestigi). Llavors, sa sociolingüística catalana aplicarà es mateix concepte a dues llengües diferents (diglòssia àmplia). Es mallorquins mos resistim a perdre sa nostra forma de xerrar. "Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",

Juanito, que se hartó de poner copas en sus años mozos, sabe lo que es trabajar de verdad para ganarse las sopas y ha llegado a la conclusión de que se vive de mucho mejor calentando un sillón a costa del contribuyente. Sabe también que la única manera de alcanzar su objetivo, dado que a ERC, en Baleares, sólo lo vota "ianekin", y su madre (a la que ha tenido que convencer de que las siglas del partido significan "Empanadas", "Robiols" y "Cocarrois" , para que lo votara), es acoplarse como una paparra de "possessió" al único partido que tiene opciones de rascar bola cuando se junte con el resto de partidos del planeta para arrebatar la mayoría al PP, configurando un nuevo "Pacte de progrés", de gratísimo recuerdo y que tanto bien hizo a Baleares. Sólo entonces, el conseller en ciernes, relajará sus esfínteres, y podra invitar a sus amigos del Principado a una torrada, perdón, "costellada amb calçots" en su casita del pueblo. No cambiéis nunca.