Iñaki Aicart, portaveu de l'Assemblea de Docents, va ser l'encarregat de difondre i explicar la lluita educativa. | Assemblea de Docents
Palma / Barcelona19/11/13 0:00
L'Assemblea de Docents ha donat a conèixer durant aquest passat cap de setmana la seva lluita arreu de Catalunya. Els actes, organitzats per diferents col·lectius cívics i del moviment indignat del 15-M, volen presentar les experiències generades arran de la vaga indefinida dels docents.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981. Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral. http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
i què va ensenyar n'Aicart? com es negocia? primer que n'aprenguin ells...
Principat??? Quin?? Jo a Espanya només conec el d'Astúries!! Bastas d'inventar-vos la història segons vos convé.
Me preocupa tanto que los pancas como xesc, kk, o el otro bobo no puntúen mis comentarios, que estoy meditando seriosamente el no volver a escribir ni un solo más, ya que en esta situación mi actitud provocadora queda reducida a nada y no consigo mi objetivo. Si no fuera porque me pagan por hacer esto... (y muy bien, gracias a los angry verds ;P)
Jo també crec que la indiferència davant dels comentaris en foraster és la resposta més bona. Per mor d'això, trob que hem de col·laborar tots a mantenir-ne la valoració a 0; tampoc no els hem de llegir ni contestar. Així, la pretensió provocadora dels autors, d'obligar-nos a llegir en espanyol en un diari en català, quedarà reduïda a no-res i no hauran aconseguit llur objectiu. Quant als gonelles, els podem aplicar la dita "puix parla català, vejam què diu"; ja que, de vegades no se'ls descobreix totd'una. Naturalment, els seus comentaris es mereixen molta de puntuació negativa; però no la indiferència total, perquè almanco usen -més bé o més malament- la llengua del diari i això fa que no augmenti la presència de la llengua invasora.
Estic amb tu, k. Té coions s´asunto. Aquest feixistes pancatalanistes són alucinants
No contesteu ni valoreu els escrits dels panespanyolistes espanyolufos. No hi ha major despreci que la ignorància.
El mon a s'enreves: es rancis feixistarros es denominen antifas i es que es comporten com nins de parvulari demanen maduresa...