Alejandro Sanz -dreta-, acompanyat d'altres joves diputats del PP en una imatge d'arxiu. | J. Aguirre

TW
19

El Partit Popular rebutjà a la Comissió d'Assumptes Socials i Drets Humans del Parlament una iniciativa del grup MÉS a favor de la memòria històrica i per la condemna de la dictadura franquista.

Els econacionalistes dugueren davant la Cambra el reconeixement de les persones que varen lluitar i algunes fins i tot morir en defensa de les llibertats democràtiques i d'un govern democràticament elegit i legalment constituït, però la majoria conservadora la tomà.

Per als promotors això suposa un clar exemple que encara hi ha una vinculació molt forta entre el Partit Popular i la dictadura franquista, segons indicà la diputada Fina Santiago. “Encara es consideren hereus polítics de la dictadura franquista i no poden fer un rebuig públic, perquè hi ha militants, votants i simpatitzants del seu partit que els ho podrien retreure”.

La diputada considera que és una vergonya que en el segle XXI un parlament d’un país democràtic no pugui condemnar una dictadura rebutjada per tots els fòrums internacionals democràtics. “Per què el Partit Popular no ho vol fer” es qüestionà.

El text contra el qual votaren els membres populars subscriu la condemna feta per l’Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa de l’any 2006, que rebutja les “múltiples i greus violacions dels Drets Humans comesos a Espanya pel règim franquista des de 1939 fins a 1975.”

Explicació
Tanmateix, a les files populars es justificà el seu 'No', traient l'accent del respecte als Drets que tota persona mereix que li siguin reconeguts i posant-lo en la xarxa normativa que en teoria dóna cobertura als represaliats pel franquisme. El menorquí Alejandro Sanz s'encarregà de defensar que la Llei de Memòria Històrica està funcionant molt bé després dels seus cinc anys de vigència, i que per això “la iniciativa ens sembla innecessària”.

Sanz anà més enllà, i afirmà que “avui dia el Govern té altres preocupacions, com la de solucionar els problemes dels ciutadans, que no són pocs”. El diputat es demanà si aquesta era una qüestió realment important, “ja que es tracta d'assumptes que van succeir fa més de 80 anys”, i més encara “quan tenim una Constitució Espanyola superadora de conflictes i de l'etapa d'enfrontaments”.

Defensà que en el panorama estatal, l'arribada de Rajoy a la Moncloa significà mantenir la llei vigent i seguir treballant de manera que “es respecti el record de totes les víctimes”. En qualsevol cas, les associacions per la Memòria reivindiquen que aquesta és una llei sense assignació pressupostària, i el seu marge d'acció és més aviat limitat.

Finalment, el diputat popular defensà que “el Govern central segueix treballant per a consolidar la reconciliació que ha suposat per als espanyols l'Espanya democràtica”. “Si s'ha de jutjar pels més de trenta anys de democràcia que duim, avui podem afirmar que el camí que es va escollir és el camí correcte”.