El president de Balears, José Ramón Bauzá, ha insistit avui al Parlament que «seguirem reclamant el que ens pertoca davant el Govern que sigui», i ha insistit que considera «injust» el nivell d'inversions per a Balears que recull el projecte de pressuposts generals de l'Estat de 2014.
«Sense ambigüitats ni mitges tintes: aquest Govern no comparteix la política pressupostària en inversions públiques per part del Govern de l'Estat, així de clar, i per això seguirem treballant», ha asseverat Bauzá.
Aquest dimarts el president ha reaparegut al ple del Parlament, després del seu viatge per distints estats americans. En aquest context, Bauzá ha remarcat que els pressuposts de l'Estat encara no estan tancats i que l'Executiu balear «seguirà treballant» per a millorar les inversions.
A més, el mandatari ha recordat a l'oposició que en l'any 2011, quan el president de l'estat era José Luis Rodríguez Zapatero, les inversions van suposar per a les Illes un 1,1 %, és a dir 211 milions d'euros menys que la mitjana de l'Estat. En l'any 2013, en un moment de restricció pressupostària, és del 1,5 %, ha argumentat Bauzá.
Inversions a l'Estatut
Per la seva banda, el conseller d'Hisenda i Pressuposts, José Vicente Marí, s'ha mostrat disposat a demanar de forma «política i jurídica» les inversions estatutàries que corresponen a Balears, i ha dit que el lloc adient per a fer-ho és en la Comissió Mixta entre la comunitat i Madrid.
Marí ha manifestat que l'«obligació» del Govern central és complir amb una Llei com l'Estatut d'Autonomia. No obstant això, ha recordat que el Tribunal Constitucional va assegurar el juliol de l'any 2010 que «aquest tipus de compromisos pressupostaris» no impliquen necessàriament que l'Estat «els hagi de consignar obligatòriament» en els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) de cada exercici, sinó que les inversions s'han d'acordar «en el sí de les Comissions Mixtes».
Tanmateix, el diputat del PSIB Cosme Bonet, ha criticat la «imprecisió» del Govern en les seves reclamacions sobre el sistema de finançament a Madrid, i ha lamentat també les paraules del ministre Cristóbal Montoro, que ha dit «que pensa incomplir la llei».
Bonet ha dit trobar a faltar «una definició» de l'Executiu balear més «contundent» davant un Govern central que «ens margina». Per això, ha exigit que defensin els interessos de Balears amb els «instruments polítics i jurídics al seu abast».
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bé treballar el que és diu treballar aquest govern no en té ni idea, molta foto, molt viatge i molts decrets per ... sense tenir en compte el poble. I per altra banda cada cop que no sabem com contestar, ni com enfrontar-se a Madrid, reculant i parlen del passat, que si l'any 2011... Mirin, crec que vostès ens varen vendré que un cop governessin solucionarien els problemes que deixaven pendents els altres i saben tristament he de dir que el que han fet fins ara és embullar-ho més que no estava. Perquè no se'n van i deixen que altres ho solucionin millor i pensant en el poble i no copsar cadires i cobrar un sous astronòmics per dur el país a la ruïna. Per favor marxin!
"Mallorquinistes" demanant que sa nostra terra sigui sa "Catalunya insular". "Mallorquinistes" diguent que no som mallorquins, sinó "catalans de Mallorca" o ja de per si "catalans". "Mallorquinistes" que reneguen de sa nostra bandera per abraçar sa senyera de Catalunya. "Mallorquinistes" que prefereixen parlar en lloc de xerrar, que prefereixen xerrar en català barceloní que amb so nostro mallorquí. Voltros no sou mallorquinistes, sou pancatalanistes, no mos vengueu ara diguent que defensau lo nostro, perque no feis més que defensar lo que un ha dit per aquí, la "Gran Catalunya", lo que molt enteneu com an es "PPCC". Sabeu que és ser un mallorquinista? És dir JO SOM MALLORQUÍ, I XERR MALLORQUÍ. "Catalunya mos roba... manipula sa nostra història ",
Síííííí Bauzà, tu ves diguent dois i mentrestant els de Madriz te van donant pel sac a tu i tots noltros perque no ets més que un beneitarro.
Jo també penso que és comèdia electoralista. Si li preocupàs l´agravi comparatiu que sofrim a Balears amb els pressuposts, ja hauria plantat cara al govern español, i en canvi NO HA FET RES.
uI, Ui Ui que en Bauza s'enfada amb MAdrid.. Ja tremola la Moncloa.
SA GESTA D'EN CABRIT I EN BASSA Un des fets més destacables, i amb uns caràcters de heroïcitat més remarcables de sa nostra història ès es que protagonisaren dos soldats des Castell d'Alaró defensant-lo de ses tropes del Rei d'Aragó Pere II, i que manava es seu fill es príncep Alfons, més tard Rei conegut com el Liberal. Però antes de res hem d'anar an ets orígens que varen provocar sa guerra entre es dos regnes. A sa mort del Rei En Jaume es Conquistador, sa Corona d'Aragó va quedar divida entres es seus dos fills, Pere, a qui deixà es Regnes d'Aragó i de València, i es comtat de Barcelona, i en Jaume, a qui deixà es regne de Mallorques, es comtats del Rosselló i la Cerdanya i es senyoriu de Montepeller, a més d'altres enclaus més petits an es sud de França. En conèixer sa voluntat de son pare, en Pere ja va manifestar sa seva voluntat de no respectar-ho, encara que per por a possibles represàlies ho acceptava. Una veguda mort en Jaume I, se va confirmar es seu testament i fou proclamat Rei de Mallorques en Jaume II, qui imaginant-se que es seu germà no comportaria sa divisió des regne firmà una aliança defensiva amb so seu cunyat es Comte de Foix, lo que va provocar ses ires den Pere II, qui llavor de derrotar an es francès, obligà an es seu germà a un pacte d'infeudació, que l'obligava a retrer-li homenatge un pic en s'any i sa prohibició de què sa moneda mallorquina circulàs pes comtats del Rosselló i de la Cerdanya. Però un fet canvià sa situació: s'invasió de Sicília per part de Pere II i sa crueldat mostrada per ses seves tropes feren que el Papa l'excomunicàs i dispensàs des jurament an es seus vasalls. Aferrant-se a sa bul·la papal, i alliberat de s'infeudació amb so seu germà, el Rei en Jaume es va declarar neutral a una nova guerra entre França i Aragó, lo que motivà s'invasió de Mallorca per un exèrcit comandat pes seu fill n'Alfons, ocupant s'illa amb facilitat, llevat des tres castells roquers d´Alaró, Pollensa i Santueri. Es castell d'Alaró tenia de castellà an en Ramon Palandiano, i tenim notícia de sa gesta que varen portagonisar dos soldats d'aquell castell, en Guiem Capello, conegut com a Cabrit, i en Guiem Bassa, principalment a través de s'obra de s'historiador castellà Zurita i de s'obra d'en Dameto. Una vegada conquerida s'illa i rendits es principals castells, quedava aquesta fortalesa, una impressionant mola de pedra que ja hi era es temps des romans i des de sa que se dominava tot es Raiguer. Per això es príncep Alfons, que havia vengut amb ses tropes, va anar a dirigir es setge. Segons se relatava en ets antics breviaris de sa diòcesi de Mallorca, i així mos ho descriu en Dameto, es príncep conminà an es defensors a rendir-se, demanant-li es dos Guiems qui era ell, a lo que els hi va contestar que era n'Alfons, fill del Rei d'Aragó i de Mallorca. Des castell li contestaren que s'amfós ès un peix bo per fer amb salsa, i que ells no tenien més rei que en Jaume II, a qui varen jurar fidelitat. N'Alfons, furiós per aquella contesta, els hi demanà qui eren, i els hi va jurar que els torraria com un cabrit, lo que finalment va complir enmig de sa plaça d'Alaró. Sa notícia se va estendre per tot Europa, i novament sa crueldat de ses tropes aragoneses, va fer que el Papa el tornàs a excomunicar i va autorisar que se rendís culte com a màrtirs an en Cabrit i en Bassa en haver mort per no rompre es jurament de fidelitat an es seu Rei, que ho era per voluntat de Déu. Poc després, el ja Rei Jaume II d'Aragó, conegut com El Just, tornà es regne an es seu conco obligat per sa pressió del Papa. Ses relíquies des màrtirs se conserven a sa capella de Sant Simó i Judes a la Seu de Mallorca, i varen rebre culte públic fins que el Bisbe Santander el va prohibir durant es S. XVII, just poc temps llavor de ser proclamats patrons menors de sa Ciutat i Regne de Mallorca. Es conserva a Cort un interessant quadro que representa es martiri patit pes dos soldats, obra d'en Miquel Bestard. "La història de nostra raça tingué aquí dalt gonfanoners de lleialtat: Cabrit i Bassa, en heroisme i fe els primers, ara en glòria que mai passa postren ses palmes i llorers." Sempre Mallorquins, Sempre Balears !! Catalans a tocar es collons a ca vostra.. a Catalunya, Barco !! Foment Cultural Illes Balears
Compartir-la no sé, però menjar-la amb patates ben segur que si. Baussà: bla-bla-bla-bla, i bla, i res més que bla. Si per discursets no serà, els teus en campanya fins i tot a jo me pareixien "monos". Qui te'ls escrivia? Jo també vull que m'escrigui els meus!
Messi, Cristiano i Balle cobren més que les inversions previstes enguany de l'estat espanyol a les Illes Balears i Pitiüses. Amb això esta tot dit. Féu-ho córrer arreu.
Comedia electoralista ante los espoliados habitantes de Baleares, colonia de la Meseta...
"I no ferem absolutament res per canviar-la" . Ha afegit.