El Círculo Balear, al costat d'altres col·lectius de pares, alumnes i docents, presentarà el dissabte 19 d'octubre l'Assemblea per l'Escola trilingüe a Balears (AEBaleares), una organització interessada a aconseguir "la millor educació per als escolars de la nostra comunitat", segons difon l'entitat espanyolista mitjançant un comunicat.
L'AEBaleares s'organitza al marge del poder polític, talment com la manifestació del diumenge 13 d'octubre a Palma a favor del TIL o el moviment pel «dret a una millor educació» del pediatre Jorge Muñoz. L'entitat que dirigeix Jorge Campos afirma que aquest nou actor vol donar veu i representació a una "part majoritària de la comunitat educativa que actualment no se sent representada per les organitzacions existents", que en bona part han donat l'esquena a la reforma educativa imposada que representa el Decret de llengües del Govern.
La nova AEBaleares vol demostrar que la que es posiciona enfront de les lleis és una part minoritària del món educatiu, i que la seva resposta està condicionada per interessos polítics.
A la formació de l'AEBaleares hi contribueixen, a banda del Círculo, les Assemblees per una Escola Bilingüe (AEB) que s'estan constituint al Principat, es presentarà en un acte públic dissabte que ve 19 d'Octubre a Palma de Mallorca i coordinarà les assemblees constituïdes en diferents municipis de totes les illes.
Objectius
L'Assemblea per l'Escola trilingüe a Balears s'adreça als ciutadans que vulguin "promoure i difondre els avantatges del bilingüisme i del trilingüisme en la societat", així com "fomentar i implantar, seguint les directrius de la UNESCO, la lliure elecció de llengua a l'ensenyament, i introduint una llengua estrangera sense polititzar-ho".
També fan èmfasi a "garantir el dret dels alumnes a rebre l'ensenyament en les llengües oficials i en, almenys, una llengua estrangera, i el dels pares i tutors de participar activament en l'escolarització dels seus fills o tutelats".
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vos demano un poc de seny o coneixement (com ho vulgueu dir a tots). Mentre discutíem que si mallorquí, que si baleà, que si català ... no podrem tirar endavant, sigui amb Independència, o be sigui amb un Govern que realment es preocupi i defensi sa nostra Llengua i Cultura. De veritat que no entenc aquesta discussió. Som Mallorquina, visc a Alemanya ja far més de 18 anys. Aquí tinc molts d'amics valencians i catalans i quan xerrem ens entenem perfectament, xerrem sa mateixa Llengua!. Diem algunes paraules diferent, però totes aquestes paraules son acceptades per es Diccionari de Català: xerrar i parlar, cridar i trucar, gos i ca, tassó i got,... inclús amb l'article salat podem escriure. NO NESESITEM UNA NOVA LLENGUA!. El que passa és que no ho sabem escriure correctament. El poc que sé ho vaig aprendre a l'Institut i ho he anat millorant llegint llibres i mirant es Diccionari. Es meus pares ho xerraven perfectament, però no ho sabien escriure, els venia just escriure es castellà. Inclús es meus germans, majors que jo, no el varen poder aprendre. Si seguim així els passarà el mateix als nostres fills i nets. És el que voleu?, És el que volen els polítics?, ens voleu separar?. És necessari estar units per tirar endavant!
Se digui baleà o català amb sa varietat mallorquina és lo mateix. Lo important és que esteim perdent s'idioma dels nostres predins, crides a qualsevol conselleria i et diuen: qui truca? ....qui truca?????? estàn exterminant sa llengo dels nostres predins, quan a molts puestos de catalunya empleen sa seva variedad i a tothom li pareix bé. Però els mallorquins sempre hem de ser els més coiós i exterminar sa nostra llengo i costums per "trucar (i no cridar)" i fer "castellers (i no ball de bot)". Vergonyós. Ânim Círculo !!!! A Mallorca en Mallorquí !!!!!
... i estarà dins la legalitat?
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
La prioridad de un pueblo digno debe ser una educación pública DE TODOS Y PARA TODOS. Basta ya de regionalismo CATeto.
Molta elecció de llengua però després estan d'acord a imposar el castellà a tothom, que això és el TIL. Jo vull educació en català i anglès per als meus fills, que el castellà ja el saben massa. Però m'obliguen a fer-la en castellà. D'altra banda, per què no demanen també un TIL social: 30% de policies, cinema, justícia, premsa, TV en català i trilingües.
Jo insistesc : Si estudiant només en una sola llengua, per exemple castellà a andalusia o Madrid s'asoleixen els pitjors resultats d'Europa i si estudiant en dues llengües (per exemple basc o català i castellà ) també s'asoleixen uns resultats igualment nefastos comparats amb Europa, que no ha de passar estudiant en tres, si no es canvia res més? No és qúestió de numero de llengües. És qüestió de qualitat tant en métode, materia a impartir i mtijans. Si mètode i materies son les mateixes i mitjans ( English teachers ) no n´hi ha JA EM DIREU ELS RESULTATS! El trilingüisme d'aquesta manera no té ni caps ni peus.
I quins professors en formen part?
La prioritat per a un poble digne és aconseguir que la llengua vehicular de l'escola sigui la pròpia. Això no lleva que, després, s'aprenguin com més llengües millor; però mai no s'ha de perjudicar la llengua del país.
La prioritat per a un poble digne és aconseguir que la llengua vehicular de l'escola sigui la pròpia. Això no lleva que, després s'aprenguin com més llengües millor; però mai no s'ha de perjudicar la llengua del país.