Illencs i principatins debatran des d'avui i fins diumenge sobre el futur dels Països Catalans. El XXVII Seminari Blanquerna, que porta per títol ‘300 anys després, la llibertat’ es farà a l’Arenal de Llucmajor.
Avui, els assistents podran escoltar les experiències del referent més proper, el Principat de Catalunya, immers en el procés d’autodeterminació. Amb el propòsit d’aprendre dels processos principatins, els organitzadors han convidat diversos polítics de primera línia: Josep Rull (CiU), Marta Rovira (ERC), Dolors Camats (IV) i Quim Arrufat (CUP).
El Seminari comptarà també amb la presència de polítics illencs com Francina Armengol (PSIB), Manel Carmona (EU), Biel Barceló (PSM), David Abril (IV), Josep Melià (PI) o Joan Lladó (ERC). Tots ells formaran part, el dissabte dia 12, d’una taula rodona sobre la situació de les Illes Balears. Més concretament, es plantejarà la pregunta ‘Quin nou Estat necessiten les Illes Balears?’.
Durant el cap de setmana també es presentaran dues campanyes: una d’internacional, batejada ‘Un milió de signatures per l’autodeterminació’, de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC); i #Sompaïsoscatalans, una iniciativa que treballa per la unitat cultural, lingüística, econòmica i política dels Països Catalans.
L’organització d’aquesta trobada va a càrrec del Grup Blanquerna, una escola de pensament constituïda els anys 80 i que enguany s’ha refundat com a think tank sobiranista. L'organització destaca la participació en el Seminari de Marc Gafarot i Xavier Solano, dos experts en política internacional, que exposaran els casos de Bèlgica i Escòcia, respectivament”.
Completen el programa figures com Damià Pons o l’exsenador Pere Sampol, que presentarà el seu llibre ‘El fracàs d’Espanya’.
Durant el XXVII Seminari Blanquerna, i com sol ser habitual des de fa més de 20 anys, hi haurà temps per compartir oci i experiències en el marc d’activitats més informals com un cinefòrum, una festa amb el grup Taverners o un dinar al Club Nàutic. L’Hotel Mediodía serà l’encarregat d’acollir els assistents, que poden triar quedar a dormir en pensió completa o inscriure’s només a les xerrades.
Més informació a: www.grupblanquerna.cat.
#16S: vaga indefinida a l'educació
Illencs i principatins debatran des d'avui sobre el futur dels Països Catalans
El Seminari Blanquerna ja suma enguany 27 edicions
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
32 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un tema apasionante que mantiene en vilo a la sociedad civil balear. ¿Y qué decir de los ponentes y de los invitados de "primera linea"? Grandísimos intelectuales y estadistas reconocidos en todo el mundo...
De sa corona d'Aragó al s XIII i va canviar al s XV. I en tot cas, ara ja no ho es al s XXI. Sou caparruts, no t'ofenguis. Tens es dret de pensar com vulguis. Amb els canvis al teu text nomes volia reflectir la ironia de veure com canvia s' interpretació (Al posar espanya ho interpretaràs com un text feixiste). No pensis que jo crec en la madre patria. Salut
La Catalunya sencera (la Vella, la Nova i la Novíssima: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) no s'ha de comparar amb "La Hispanidad", sinó amb "Castilla la Vieja" i "Castilla la Nueva". Recordem que Mallorca ja era catalana (1229) quan encara hi havia ciutats -ara castellanes- en mans dels moros.
Ac/Dc: Si els espanyols arribau a entendre que la nostra pàtria no està inclosa en els límits de la vostra és suficient. Tota la resta és un problema vostre que no m'interesssa gens.
Espanya, actualment i en el sentit nacional del terme -no en el de la legalitat de l'estat ocupant argentí- vol dir "terra dels espanyols". Per tant, els espanyols conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de Mexic, com de la Madre Patria, com de Argentina, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels espanyols, Espanya, no es redueix a la regió de la Madre Patria. Ara ho entenc. Graciiis Mallorquí, som d'Eivissa i dec ser bambo. I'm on the highway to hell.......
Catalunya, actualment i en el sentit nacional del terme -no en el de la legalitat de l'estat ocupant espanyol- vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.
¡¡¡¡¡¡¡Cultura comú catalana!!!!!!!! Es una realitat, ningú ho dubta això. Ja la tenim a sa constitució de l'Estat i dins la UE. Països Catalans? Capital Barna i colònies València i les roquetes catalanes. Que busquen? d'on treure es sous que no tenen i que perdràn de l'Estat i d'Europa. Ens volen enfonçar amb ells. ERC i CUP son els nostres nous Messies il.luminats. Mare Maria purissima!!!!!!!! i això que no crec en Dèu. I'm on the highway to hell.......
Ho tenim clar: INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!!! Cada dia que passa hi ha més distància entre Espanya i nosaltres.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981. Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral. http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm