Per aquest motiu, la Comissió Executiva de l’IEE ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de Llei de Règim Patrimonial del Matrimoni, fet públic per la Vicepresidència i Conselleria de Presidència del Govern, al·legant que "el dret civil propi de les Pitiüses és concebut com un ordenament autònom i diferent, d’un profund arrelament en la societat i en la història de les illes, i l’origen del qual es remunta a la Carta de les franqueses, llibertats i costums d’Eivissa de 1236".
Diversitat
L’entita raona el seu posicionament en el fet que "a les Illes Balears no hi ha un sol dret civil propi, sinó diversos", que són una mostra de la vivència, la pràctica i l'exercici singular del Dret propi a cada una de les illes, "conforme als respectius usos i costums particulars". Això es recull a més en el més alt nivell normatiu possible, en aquest cas a l’article 12.4 de l'Estatut d’autonomia.
Així doncs, per als eivissencs, la pretensió de desenvolupar un Dret civil comú "no respon a cap demanda social ni necessitat tècnica", si no més aviat obeeix a una "decisió política" de crear un dret civil balear comú per a les Illes que substitueixi de mica en mica els drets civils propis de les diferents illes.
Trets diferencials que cal mantenir
L'IEE considera la varietat i pluralitat jurídica interna de Balears com "la clau de volta del sistema de Dret Civil de les Illes", així com un "tret diferencial absolut i evident que s’ha de mantenir". "S’ha d’impedir qualsevol desnaturalització o desfiguració del Dret Civil propi d’Eivissa i Formentera, per aplicació de normes alienes a la seva específica tradició secular".
Per als pitiüsos, tota aquesta riquesa jurídica és impossible que es preservi com pertoca amb un simple Títol dins l’Avantprojecte de Llei, com proposa el Govern. "Per tal d’evitar que el nostre Dret Civil pugui desaparèixer, tot quedant aigualit dins del conjunt del Dret Civil de la resta d’illes, demanam una nova redacció del text de l’Avantprojecte de Llei. Només així es reconeixeria l’estructural diferència de les disposicions que composen el dret propi de cada una de les illes".
Per tot això, l’Institut d’Estudis Eivissencs considera necessari un "replantejament global del text" que respecti una autonomia en matèria de Dret Privat que, fins i tot, va ser respectada per la Compilació de l’any 1961, en plena dictadura franquista.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Províncies balears no n'hi ha d'haver cap, ni provincialismes ni provincianismes. I crec que no en sortirem si no qualla un sentiment balear, que comença naturalment pes mutu respecte. Per cert, que Formentera també és cosa dins sa família i no sabem si parlam de tres grups insulars o de quatre
Jo sempre ho he pensat que haurien de ser almenys tres provincies, però la llengua és només una: el Català.
Ês necessari que Eivissa i Formentera demanin esser una província i tenguin una autonomia uniprovincial com La Rioja i Múrcia. Ès un doi que Eivissa i Formentera siguin annexionades a Mallorca, sense tenir res a veure. Supòs que els 13 diputats autonòmics de Eivissa i Formentera preferiran esser independents que dependre de Mallorca. La meva opinió ës que Eivissa i Menorca fan nosa a Mallorca i millor que estiguin separades.