25/09/13 0:00
El portaveu del Govern català, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimecres que s'oposa al nou model de trilingüisme que vol implantar l'executiu balear de José Ramón Bauzá (PP), però oficialment no actuarà.
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha deixat clar que seria «un error des del punt de vista institucional» que la Generalitat emetés una queixa formal sobre la política educativa de Bauzá.
«No compartim el que fa Balears», ha destacat Homs, que ha dit que, encara que sigui una decisió que al Govern català no li agrada, ha de ser respectuós amb l'executiu balear, pel que no pot actuar políticament.
20 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si tu fossis mallorquí, xerraries amb s'article salat, a més de no dir "nosaltres", sinó "noltros". A més, "foraster" no només es refereix an es castellans, sinó tot lo que vengui de defora s'illa, i Catalunya es troba, fins lo que jo sé, defora de s'illa.
Quants de "negatius"...Vos molesta que digui que JO SOM MALLORQUÍ? Perquè català no ho som, això segur. Vos ho tornaré a dir, JO SOM MALLORQUÍ.
@Lluch: Si fossis mallorquí sabries el significat que té per a nosaltres la paraula "foraster".
Puffff... He llegit an es comentaris d'aqui amunt, que si som "catalans", que ses Balears s'anomenen sa "catalunya insular", que si ses Illes formen part de sa "nació catalana" o ja abreviat "catalunya"... Gent citant a persones nascudes aquí i que deien que eren catalanes, sobretot des darrer segle, i exactament igual que voltros, i preteniu que sigui com una especie de mostra de sa "catalanitat de les Illes" ( ui perdó, de la "catalunya insular",) en un intent casi desesperat de convèncer a nés poble balear de que som catalans, o convencer-vos a voltros mateixos de que es illencs som catalans, no ho se. Lo que veig clar, és un abandonament de sa cultura balear per sa catalana, si vos deman quina és sa vostra bandera, segur que me diriau "la senyera" i no sa bandera de Balears; si vos deman quina és sa vostra cultura, diriau "la catalana" i no sa balear; si vos deman quina és sa vostra pàtria, "catalunya"; si vos deman que sou, direu "catalans". Fa llàstima que abandoneu tot lo vostro per abraçar coses forasteres, és increïble que després aneu de "mallorquins" o en defensa de sa nostra cultura. Per sort, encara hi ha gent, com jo, que diuen ben alt i sense por, JO SOM MALLORQUÍ.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Joan Fuster, Blai Bonet, Josep Guia, Joan Guasp, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya" http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
Som català de Mallorca i ciutadà de les Illes Balears ( no de "Les Illes"!) . Crec en una confederació igualitària dels Països Catalans i estic molt decebut per la manca de soludaritat del govern de la Generalitat de Catalunya amb la lluita dels docents i de la nostra societat en defensa de la llengua comuna. Germans catalans : la nostra lluita hauria de ser la vostra ; de la mateixa manera que aqui vos donam suport a la vostra causa de llibertat i autodeterminació
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Catalunya, actualment i en el sentit nacional del terme -no en el de la legalitat de l'estat ocupant espanyol- vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat. D'aquesta manera els catalans -no ens confongueu amb els gonelles, els "blaveros" o els barretinaires- tenim el dret i l'obligació de defensar-nos mútuament a tot el territori de la nació catalana perquè en som els propietaris de la totalitat.