El grup de suport a la Vaga de les Illes del País Valencià ha elaborat un manifest de suport a la vaga indefinida dels docents. El text, que ja ha rebut l'adeshió de diverses entitats d'arreu dels Països Catalans, també proposa la celebració de diversos actes els beneficis dels quals es destinin a la caixa de resistència dels mestres i docents.
El text explica que la convocatòria de vaga indefinida ha estat caracteritzada per un “procés intens de debat i decisió assembleària i horitzontal” per decidir quines eren les mesures més adients per “plantar cara” a les polítiques del Govern Bauzá, “un govern que està aprovant, de manera unilateral, nombroses mesures que afecten negativament l'escola, el professorat i l'alumnat".
Entre les mesures que recorda el manifest, s'hi troba l'aprovació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i l'aprovació d'un decret llei d'urgència per aplicar un document suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).
Suport incondicional
Així, segons el manifest, "davant d'aquestes mesures que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i el genocidi lingüístic de la nostra llengua" , volen mostrar el seu "suport total i incondicional" als docents balears.
Segons el manifest, la "persecució" i els "atacs a la llengua i cultura catalanes" no s'ha produït únicament a les Illes, sinó que "s'han repetit arreu dels territoris que comparteixen una mateixa llengua".
Segons les entitats, aquests atacs formen part d'una "mateixa estratègia": "entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris, afeblir el català i avançar en la seva desaparició".
Recaptar fons
És per aquest motiu que fan una crida a la “solidaritat activa” amb els docents en vaga i insten a organitzar diferents actes de suport per informar de la lluita de la comunitat educativa i “recaptar fons per a la seva continuïtat”.
En aquest sentit es pot recordar els nombres bancaris de les diferents caixes de resistència: la caixa de resistència gestionada per l'STEI-i i Enllaçats per la llengua 0081-0268-24-0001564159 i, la més important, la caixa de resistència de l'Assemblea de Docents 2056-0009-74-4102003418 de Caixa Colonya.
Finalment, el manifest anima a “tots els claustres, consells escolars, entitats i plataformes a enviar escrits de suport i convocar accions de solidaritat” en els seus respectius àmbits d'intervenció.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per "yomismo,camps i Mallorqui": Te lo diré en tu lengua (porque quiero, puedo y quiero que me entiendas). No creas que nos vas a ofender ni enfadar, sabemos donde vamos y somos conscientes de nuestra fuerza, sabes es como el xiste " PUES SERA POR ESO" ¿Que harías si no te dejaran defender tu lengua materna?. ( I si el catalá es la teva no tens vergonya) La aportació ja está feta. FORÇA !!!!!! Manalic.
Separatistas!!!! reducto de amargados y marginales. por favor dejaros de basura separatista. Viva España!!!!!
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
caixa colonya i les seves clauusules sol.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Per altra banda, aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
"Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral." Blai Bonet, gener de 1981.
Països de què? Seran països d' Aragó me tot cas
Molt nerviosos veig que es troben les gonellufes i tota la fatxada.
Pallasos Catalans en acció