En un dels seus escrits, Hisenda justifica aquesta xifra amb el fet que la gran majoria de les despeses de l'entitat procedien, en un 83,3%, de les societats mercantils que formaven part de la trama investigada pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, i que al seu torn eren controlades per Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres.
De fet, els investigadors asseveren que, després de rebre els fons que obtenia Nóos, aquesta simulava la contractació de serveis ficticis a les mercantils de l'entramat societari, i que eren presumptament facturats per un import superior al servei realment desenvolupat. Les empreses emetien les corresponents factures a Nóos, de manera que els fons acabaven en els comptes de les societats controlades per ambdós exsocis.
En concret, les entitats presumptament utilitzades per ambdós eren Nóos Consultoría Estratégica, Aizoon S.L., Virtual Strategies S.L., Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovat i De Goes Center For Stakeholder Management.
En aquest context, Hisenda assegura que durant l'any 2004 els ingressos obtinguts per l'associació, en la seva activitat ordinària, van ascendir a 1,2 milions d'euros, mentre que les despeses generades per les empreses del conglomerat a través de factures emeses a Nóos (per valor d'un milió d'euros) van representar el 83,3% de la xifra d'ingressos anuals.
Mentrestant, el 2005 els ingressos van ser de 2,9 milions (amb despeses del 65,9% procedents de les societats del grup); el 2006 van ascendir 2,6 milions (amb un 37,5% de despeses del conglomerat i amb la desaparició d'Aizoon de la seva relació de proveïdors); el 2007 la facturació va ser de 2,2 milions d'euros (amb un 63,4% de despeses de la trama) i, finalment, el 2008 els ingressos van ser de 345.168 euros (51,5% de despeses de l'organització).
En els seus informes, Hisenda fa constar que Nóos figura com a associació acollida al règim fiscal d'entitats sense ànim de lucre, si bé sense haver obtingut la declaració d'utilitat pública. Es tracta, segons els inspectors de l'Agència Tributària, d'un requisit necessari per poder beneficiar-se de l'anterior model tributari i del qual, tanmateix, no disposa l'entitat.
En concret, l'AEAT basa les seves consideracions en la Llei 49/2002 de les entitats sense finalitats lucratives i d'incentius fiscals al mecenatge, a què pot acollir-se una associació si abans ha estat declarada d'utilitat pública.
Artefacte jurídic
Tanmateix, els inspectors recalquen, que l'Institut Nóos tenia “un manifest caràcter instrumental” i constituïa “un estricte artefacte jurídic dirigit a defugir l'aplicació dels principis generals de la contractació administrativa en benefici directe dels seus responsables”: Urdangarin i Torres.
És més, afegeixen que al llarg dels anys no s'observa que la seva estructura organitzativa, ni les activitats efectivament desenvolupades, com tampoc els objectius realment perseguits “mantinguin punts de contacte amb les activitats d'interès general que teòricament cercava satisfer”.
En aquest context, Hisenda considera “molt significatius” els conceptes d'algunes factures que va rebre del conglomerat, com és el cas d'Intuit Strategy, que va facturar 120.000 euros en concepte d'honoraris per “dissenyar uns premis nacionals a l'esport patrocinats pel seu client Ros Casares”, o la de 200.000 euros de Shiriaimasu pel “processament i anàlisi de la repercussió mediàtica del camp del Madrigal i pel càlcul del valor dels 'naming rights' d'aquest”.
Empresa de consultoria
Segons Hisenda, “queda clar” que “no estam davant d'activitats que promoguin o persegueixin la satisfacció de l'interès general: al contrari, l'ànim de lucre és manifest en vista de l'activitat real desenvolupada per l'Institut i les seves entitats relacionades, que en res no es distingeix de qualsevol empresa de consultoria o d'organització de fires i congressos”.
Respecte del règim fiscal, l'AEAT subratlla que si bé és cert que Nóos va declarar estar acollida al règim especial de l'Impost sobre Societats, analitzades les seves autoliquidacions es constata que no va aplicar el tipus reduït de gravamen del 10%, un dels principals beneficis associats a aquest règim de tributació.
I tampoc no s'aprecia, afegeixen l'informe, que hagi aplicat el tipus del 25%, que és el reservat per a les entitats parcialment exemptes del Reial Decret pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Impost sobre Societats. Es pot inferir que, no obstant això, l'entitat s'ha acollit als incentius fiscals establerts per a les empreses de reduïda dimensió.
Hisenda conclou que l'Institut va mancar de menor vida associativa, amb un “ínfim” nombre d'afiliats quan “per definició tota associació persegueix la màxima ampliació de la seva estructura associativa”. Tampoc no consta, afegeix, que s'hagin celebrat assemblees i la descripció de la seu social oferida pels diferents testimonis en la causa “en res no es distingeix d'un despatx de consultoria”.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.