La cadena humana del passat mes d'abril a l'IES Marratxí en defensa de la llengua pròpia a l'escola. | Miquel A. Cañellas

TW
7

El Decret de tractament integrat de llengües (TIL) entra avui a les aules balears per acabar amb la immersió lingüística. Fins ara, els centres que ho volien, podien adoptar la immersió com a mètode pedagògic i gràcies al Decret de mínims (1997) també es garantia que un 50% de l'ensenyament havia de ser en català.

Un dels cavalls de batalla durant la campanya electoral de José Ramón Bauzá per aconseguir la presidència del Govern de les Illes Balears va ser la promesa de què els pares podrien escolaritzar els nins en la llengua que ells volguessin i que el model que calia aplicar era el de l'escola trilingüe com ja succeïa al País Valencià i a Galícia.

Des d'avui 36.000 alumnes de 1r curs de segon cicle d'Infantil, 1r, 3è i 5è de Primària i 1r d'ESO hauran de cursar les assignatures segons la distribució lingüística que estableix el TIL. El decret estableix que a Infantil els pares seran els qui triaran la llengua d'ensenyament primerenc. A Primària, de les 25 hores setmanals, cinc hauran de ser com a mínim en català, cinc en castellà i cinc en anglès. Això significa, a la pràctica, que es deixa un marge limitat als centres per triar quines assignatures s'imparteixen en cada llengua.

A Secundària, s'obliga a fer com a mínim en cadascuna de les llengües oficials Matemàtiques, Ciències de la Natura o Ciències Socials.

La intenció del Govern és que el procés d'implantació acabi el curs 2017-18 i que pugui arribar als 160.000 alumnes matriculats als estudis d'Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

Una vaga a l'inici de curs
El malestar a la comunitat educativa és tan intensa que el curs comença avui, però ja el pròxim dilluns està convocada una vaga indefinida. Els professors se senten maltractats des de fa tres anys quan començaren les primeres retallades perquè l'increment d'hores lectives ha vingut acompanyat d'increments d'alumnes a les aules, de reducció de professorat i de sou i tot això acompanyat d'una forta gestió repressiva per part del Govern del PP. L'últim any el Decret de llengües ha acabat d'escalfar els ànims del sector que ha vist com Educació els vol imposar un nou model lingüístic sense cap mena de consens.

L'exsindicat de la popular Aina Aguiló, ANPE, anuncià ahir que “no havent pogut arribar a uns acords de mínims el comitè executiu d’ANPE ha decidit secundar la convocatòria de vaga indefinida i participar en les mobilitzacions en defensa de l'ensenyament públic i dels drets del professorat”.