Les hores següents a l'aprovació per part del Govern d'un decret urgent al Consell de Govern extraordinari que permeti posar en funcionament el decret de llengües a l'inici del curs 2013-2014, el divendres que ve, han estat farcides de comentaris i reaccions a la notícia.
PSIB. La portaveu socialista al Parlament, Francina Armengol, afirmà que el seu partit no descarta cap acció legal ni política després que l'Executiu se «saltàs» la suspensió cautelar de l'aplicació del TIL. Considerà que aquesta decisió suposa un «atac frontal» a la independència del poder judicial i a l'estat de dret».
Armengol recordà que ja han demanat la dimissió immediata de tot l'equip directiu de la Conselleria d'Educació, i insistí que l'Executiu de José Ramón Bauzá «se salta totes les línies vermelles possibles». A més, demanà al Govern que aturi «aquesta barbaritat, que abandoni aquesta forma de fer política des de la prepotència, la imposició i l'autoritarisme i que vagi cap a l'exercici del seny i el diàleg que no s'hauria d'haver perdut».
Més per Mallorca. La coalició econacionalista considerà molt greu que el Govern no acatés la suspensió del TIL dictada pel TSJIB, i avançà que reaccionaria “per totes les vies polítiques, jurídiques i penals que siguin necessàries” contra aquest decret “il·legal”. El grup parlamentari manifestà la seva perplexitat i indignació davant l’actitud del Govern, que suposa un clar desacatament de la decisió judicial del TSJIB.
PSM-Més per Menorca. Els menorquinistes demanaren la dimissió de la consellera per actuar de forma «prepotent, sense diàleg ni seguretat jurídica ni fonaments ni garanties pedagògiques» per a insistir a tirar endavant una modificació substancial del model escolar de Balears. Remarcaren que el Govern «ha volgut imposar el TIL a través de la intimidació i la represàlia, materialitzats amb actuacions com el cessament dels tres directors dels instituts de Maó».
El PI. Proposta per les Illes manifestà que l'anunci del TSJIB cridava el Govern a negociar, «no a aprovar nous decrets». Condemnaren «l'absoluta improvisació del Govern balear en matèria educativa, que es magnifica amb l'aprovació d'un nou decret llei que posa l'accent en el camí de la confrontació, en comptes d'acceptar la decisió judicial i negociar amb el sector una sortida consensuada al conflicte».
Per al PI, l'Executiu «ha volgut legislar sense escoltar el Consell Consultiu ni la Universitat, amb precipitació i falta de consens, i la paralització del TIL n'és la conseqüència». Lamentaren a més que «no s'hagi imposat l'autocrítica i la rectificació, sinó tot el contrari: l'aprovació d'un nou decret llei per a implantar, sigui com sigui, aquest projecte».
CCOO. El sindicat exigí al Govern que acati la decisió del TSJIB. Mentre celebraven durant el matí la resolució de l'alt tribunal «de cop i volta, la consellera d'Educació ha anunciat un cop de decret, obstinada en l'aplicació del TIL». Segons el sindicat no es poden desconvocar les mobilitzacions a l'ensenyament fins que la Conselleria doni viabilitat a la negociació per a pactar totes les mesures laborals que es desprenen de l'aplicació del TIL.
«La Conselleria és l'única que, ara per ara, té capacitat per a desconvocar la vaga. Bastava amb demostrar coherència i ser conseqüent amb les seves accions. Tenia la pilota en la seva teulada i ha decidit actuar com sempre, aplicant un nou calendari a cop de decret». Els representants dels treballadors troben que ara tenen motius suficients per a mantenir la convocatòria de vaga indefinida i dur-la a terme amb major contundència.
UGT. Aquest altre sindicat creu que el Govern «se supera en el seu autoritarisme i foment de la confrontació». Consideren que la conselleria ha desacatat absolutament el parer dels magistrats, perquè davant una interlocutòria que ordena la suspensió d'un decret respongueren amb una actuació totalment extralimitada. Davant això, UGT promet seguir endavant amb totes les vies legals per a impedir aquest «abús de poder» i ara entra a considerar altres accions de lluita per a reconduir aquest "despropòsit".
OCB. L'Obra Cultural Balear demanà la «immediata dimissió» de tota la planta noble de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitat per ser responsable del «desengany» suscitat sobre l'aplicació del TIL. «Entenem que l'alt tribunal, amb la suspensió cautelar, ha desautoritzat la consellera i el seu equip i ha confirmat que el Govern de Bauzá ha actuat de manera prepotent i sense ajustar-se a la llei».
També l'entitat afirma que «el Govern de Bauzá i la Conselleria han creat un caos sense precedents en la història de Balears i hauran provocat el pitjor inici de curs de les últimes dècades». La institució exigí al Govern que es retracti, substituint tot l'equip directiu de la Conselleria i que assumeixi també tota la despesa econòmica derivada del canvi dels llibres de text.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Del blog de Joan Calsapeu: Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
@Cabrit i Bassa: No diguis dois. El TIL no suprimeix cap plaça de català ni té res a veure amb cursos de català, afecta la llengua d'ensenyament d'altres matèries i tots els docents que fins ara les impartien ja tenen la titulació necessària de llengua catalana, per tant no canvia res en aquest sentit. A més, el TIL és un dels motius de la vaga. La llista és llarga.
No està de més que el PP, abans AP, va governar les Illes Balears del 1983 al 1999, i encara del 2003 al 2007, però mai com ara havia provocat una indignació com aquesta per temes lingüístics o educatius, una minoria ultramontana, integrista, lidera un PP, amb el silenci complice dels membres del PP que baix-baix te reconeixen que no combreguen amb les intruccions d'aquesta minoria ultranacionalista de'n Bauza i companyia, que tenen tot el poder.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Crec que si els sis directors que manifestaren la intenció de dimitir ho fessin encara quedaria més clar qui està de veritat amb els companys i qui està amb el Govern o mira només pel seu cul.
Per que no deixeu de fer teatre que se vos veu es llautó de ben lluny. Es motiu real de sa vaga és sa defensa numantina de la immersió en català i no mallorquí ».. per no perdre sa mamella de sa llengo ... seguir xuclant i vivint de puta mare els Ayatholas des règim catalanista. Qui està darrera de tot aquest rollo de sa gran mentida de que sa nostra llengo està en perill per culpa des TIL? Ste-i, OCB = OCC ..organitzacions que tots coneixem molt bé subvencionades per se altre vorera de la Mediterrània i que viuen molt bé a costa d'aquesta gran mentida de que sa nostra llengo està en perill, que manipulen en es nostros joves i ignorants per tal d'augmentar adeptes a la causa i ells poder seguir xuclant de sa mamella de sa llengo i altres vividors de sa Llengo, tots uns adoctrinadors, un perill per als nostres fills. ni en 500 anys!! ni amb sa dura dictadura de 40 anys!! .. i encara menys ara !! sa nostra llengo no està en perill ... a qui voleu enganyar? com no sigui als ignorants del vostro entorn .. vostro discurs no vos ho creieu ni voltros mateixos, lo que està en perill són ses butxaques de molta gent i es pancatalanisme, a més d'un li pagaria es bitllet per Barcelona però sense retorn. Molt Bé Sr Bauza i Sra Camps !! lo que està en perill son interessos econòmics i sociopolítics d'aquests col · lectius traïdors i venuts, a Mallorca sa xerra sa nostra varietat és mallorquí genuí, es nostro dret a dir alt i clar d'una punyetera vegada que Mallorca, Balears no són Catalunya i ni ho seran mai, i menys dels inventats i interessats països catalans .. Barco !! MALLORCA i BALEARS, sense manipulació pancatalanista Salut, Força i coses de conveniència,
Vaga general!!!