El Govern balear ha aprovat un decret perquè el Tractament Integrat de Llengües (TIL) es posi en marxa a partir del pròxim divendres, data d'inici del curs 2013-2014, ignorant d'aquesta forma la paralització cautelar del calendari d'aplicació del decret de llengües que avui ha anunciat el Tribunal Superior de Justícia de Balears.
La consellera d'Educació, Joana Maria Camps, ha informat en roda de premsa que la decisió del TSJIB fa referència a un "error procedimental de forma", i no anul·la la filosofia completa del decret de llengües.
Amb aquest decret llei, que s'aprovarà en una reunió que començarà a les 14.00 hores, es redactarà un nou article 20 que establirà instruccions perquè el TIL s'apliqui durant el curs 2013-2014.
'Tot pels infants'
L'Executiu ha celebrat una reunió extraordinària del Consell de Govern per a ratificar una norma urgent que anul·li l'annex amb el calendari de desenvolupament del nou model lingüístic i modifiqui l'article 20, referit a l'equilibri en les aules entre les dues llengües oficials i la llengua estrangera.
«Tot ho fem pels nostres infants i per a millorar les seves competències lingüístiques», ha argumentat en roda de premsa la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, per a qui l'aplicació mitjançant decret llei del calendari d'implantació del TIL no suposa burlar una decisió judicial que el Govern «acata i respecta».
Per a la consellera, el Tribunal Superior havia suspès la regulació de la posada en marxa del trilingüisme per «errors procedimentals» que no han de tenir conseqüències polítiques perquè són freqüents en qualsevol administració.
«Ara el que hem de fer és cercar solucions i no responsabilitats polítiques», ja que la prioritat del Govern és que el curs escolar arrenqui divendres que ve tal com havia estat programat per a evitar perjudicis als alumnes i les seves famílies.
Enfrontament
Respecte a la reacció dels sindicats que van reclamar la suspensió cautelar del TIL i dels professors partidaris de la vaga indefinida convocada a partir del 16 de setembre, Camps ha confiat que no s'aguditzi l'enfrontament i ha tornat a subratllar la seva disposició a dialogar, encara que no a canviar de política lingüística.
En relació a les actuacions dictades pel tribunal Superior de Justícia de Balears, la consellera ha posat l'accent que just anul·len el calendari d'aplicació del TIL per no consultar el Consell Escolar i el Consell Consultiu, però ha destacat així mateix que els pronunciaments judicials no entren en el fons del decret i argumenten a favor de la seva legalitat i interès públic.
Per a salvar els obstacles formals, i com el decret llei no requereix consultes amb òrgans d'assessorament i participació, el Govern ha optat per usar aquesta via legal per a mantenir els seus plans després de consultar els seus serveis jurídics.
Implantació del TIL i directors
Així, des de divendres que ve, i al marge dels efectes que tingui la vaga de professors, els alumnes de primer, tercer i cinquè de primària, primer d'ESO i primer curs d'infantil rebran classes en anglès. A partir del pròxim curs, es regularà l'extensió del projecte fins la seva total implantació mitjançant normes que, al contrari que les anul·lades avui pel Tribunal Superior, compliran «amb tots els tràmits i les consultes pertinents», ha dit Camps.
Respecte als expedients sancionadors oberts contra tres directors d'instituts de Maón que van criticar l'aplicació del TIL rebutjada pels seus consells escolars, la consellera ha considerat que l'instructor dels procediments haurà de tenir en compte la resolució judicial. «Si hi ha alguna cosa que rectificar es rectificarà».
69 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mn ALCOVER A " LA VANGUARDIA BALEAR " " Jo vindic com a forma absolutament llegítima sa des Balears, per més que se'n escarruifin certs mallorquins catalanistes de que dita llengo i no llengua, ha de ser entesa així i no com sa modalitat de Barcelona ni cap altre que sa parli a Catalunya... No mai he pretès subjestar Mallorca a Catalunya lingüisticament; mai he volgut esclavitzar ni endogalar es mallorquí en es barceloní, ni es nostro xerrar en es parlar de Barcelona ni as de cap altre indret de Catalunya. Mn Antoni Maria Alcover i Sureda, a "La Vanguardia Balear", 18 de Gener 1919 http://www.youtube.com/watch?v=Qgl9Xyop0vE als nostres fills PD.Fora es Baceloní impossat, lo minim que heu de fer es defensar ses nostras modalitats pròpias de Ses Balears. Mallorca, Balears no són Catalunya i ni ho seran mai, i menys dels inventats i interessats països catalans .. Barco !! MALLORCA i BALEARS, sense manipulació i adoctrinament pancatalaniste en es nostros fills YA !!
Per retallar els drets als ciutadàns, per malgastar els doblers públics, per corruptes, per vitracs, per no saber parlar Anglès i perque Ana Botella pareixia na Carmen Collares, Madrid ha quedat la darrera de la llista de ciutats candidates a les olimpiades de 2020. Fooooooooort!.
SA SEU OLÍMPICA DE MERDID DESCARTADA A SA PRIMERA RONDA. HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA,HA, HA, HA, HA, HA, HA,HA, HA, HA, HA, HA, HA,!!!!!!!!!!!!! HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, HE, !!!!!!!!!!! HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI, HI,!!!!!!!!!!!!!, AI, AI, AI!!!!!!!!!!!!!! VISCA MALLORCA INDEPENDENT!
El catalanisme pinta molt poc a la societat balear. Però, per raons que desconec, aquesta ideologia ultraminoritària s'ha ensenyorit dels claustres i dels equips docents d'alguns instituts. D'aquesta manera, un nombre considerable de professors ha esdevingut una mena de secta que viu pendent del seu llombrígol i aïllada de la resta de la societat. És per això que difícilment aquesta vaga absurda seria plenament compresa i acceptada més enllà dels radicalitzats murs dels centres educatius.
En Cabrit i en Bassa moriren rostits vius per ser curts i caparruts.....
Aquest Decret llei és completamente il·legal, perqué vulnera l'article 49.1 del nostre Estatut d'Autonomia que diu així: "En cas de necessitat extraordinària i urgent, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei, que no poden afectar els drets establerts en aquest Estatut [...]". Prèviament, l'article 26.1 de l'Estatut regula el dret a l'educació i afirma que "Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat [...]". Com que una aplicació nefasta i precipitada del decret llei afectaria el dret de les persones a una educació de qualitat, es desprèn clarament que regular per decret llei aquesta matèria és completament il·legal. Crec que és un argument molt vàlid, el podeu aprofitar?
Per que no deixeu de fer teatre que se vos veu es llautó de ben lluny. Es motiu real de sa vaga és sa defensa numantina de la immersió en català i no mallorquí ».. per no perdre sa mamella de sa llengo ... seguir xuclant i vivint de puta mare els Ayatholas des règim catalanista. Qui està darrera de tot aquest rollo de sa gran mentida de que sa nostra llengo està en perill per culpa des TIL? Ste-i, OCB = OCC ..organitzacions que tots coneixem molt bé subvencionades per se altre vorera de la Mediterrània i que viuen molt bé a costa d'aquesta gran mentida de que sa nostra llengo està en perill, que manipulen en es nostros joves i ignorants per tal d'augmentar adeptes a la causa i ells poder seguir xuclant de sa mamella de sa llengo i altres vividors de sa Llengo, tots uns adoctrinadors, un perill per als nostres fills. ni en 500 anys!! ni amb sa dura dictadura de 40 anys!! .. i encara menys ara !! sa nostra llengo no està en perill ... a qui voleu enganyar? com no sigui als ignorants del vostro entorn .. vostro discurs no vos ho creieu ni voltros mateixos, lo que està en perill són ses butxaques de molta gent i es pancatalanisme, a més d'un li pagaria es bitllet per Barcelona però sense retorn. Molt Bé Sr Bauza i Sra Camps !! lo que està en perill son interessos econòmics i sociopolítics d'aquests col · lectius traïdors i venuts, a Mallorca sa xerra sa nostra varietat és mallorquí genuí, es nostro dret a dir alt i clar d'una punyetera vegada que Mallorca, Balears no són Catalunya i ni ho seran mai, i menys dels inventats i interessats països catalans .. Barco !! MALLORCA i BALEARS, sense manipulació pancatalanista Salut, Força i coses de conveniència,
Ya era hora que un gobierno pusiera en su sitio ha tanto catalanista que tienen infectado el sistema educativo en Baleares. La educación de los niños no es una cuestión de ideólogas políticas, la independencia defenderla en la calle no en las aulas. Que duro es que ahora quieran dar Libertad de elección de lengua de aprendizaje, en lugar de la dictadura de la inmersión lingüística que llevamos sufriendo 20 años.
Catalunya, actualment i en el sentit nacional del terme -no en el de la legalitat de l'estat ocupant espanyol- vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Joan Fuster, Blai Bonet, Josep Guia, Joan Guasp, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.