Julián Ruiz-Bravo, coordinador del Grup d'Educació d'UPyD Balears, afirma que els motius de la convocatòria són purament polítics.
"A ningú se li escapa quin és el motiu real: la defensa numantina de la immersió lingüística en català, que consideren no voluntària i lliure sinó obligatòria. Per això rebutgen el decret de llengües (TIL), perquè senten que l'ensenyament en anglès i en castellà és una amenaça per al català", considera Ruiz-Bravo.
Malgrat que UPyD diu no ser partidari del TIL per les seves contradiccions i limitacions, el partit considera que mentre no s'instauri un sistema de llibertat d'elecció de llengua, que és el que realment defensen, aquest decret representa almenys un punt de partida al qual cal donar suport i millorar.
Ruiz-Bravo destaca també la resistència dels sindicats i de col·lectius de professors a perdre capacitat d'utilitzar la funció pública com a arma de pressió política. "Per això s'oposen al decret de símbols. UPyD considera que els professors han de ser exquisidament neutrals sobre qüestions polítiques o de política educativa, en l'exercici de les seves funcions docents i davant els seus alumnes, en l'exercici de les seves funcions docents".
En conseqüència a això, "exhibir llaços a les façanes o a les web dels instituts o realitzar proclames als centres d'ensenyament en suport o en contra d'unes decisions polítiques, no és llibertat d'ensenyament sinó abús de l'ensenyament".
El delegat educatiu del partit de Rosa Díez a les Illes creu per acabar que les reivindicacions laborals en aquesta convocatòria de vaga són "pràcticament irrellevants" i, si apareixen, ho fan amb l'únic objectiu de servir de palanca per a impulsar el rebuig al TIL i al decret de símbols.
26 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Del blog de Joan Calsapeu: Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
Per que no deixeu de fer teatre que se vos veu es llautó de ben lluny. Es motiu real de sa vaga és sa defensa numantina de la immersió en català i no mallorquí ».. per no perdre sa mamella de sa llengo ... seguir xuclant i vivint de puta mare els Ayatholas des règim catalanista. Qui està darrera de tot aquest rollo de sa gran mentida de que sa nostra llengo està en perill per culpa des TIL? Ste-i, OCB = OCC ..organitzacions que tots coneixem molt bé subvencionades per se altre vorera de la Mediterrània i que viuen molt bé a costa d'aquesta gran mentida de que sa nostra llengo està en perill, que manipulen en es nostros joves i ignorants per tal d'augmentar adeptes a la causa i ells poder seguir xuclant de sa mamella de sa llengo i altres vividors de sa Llengo, tots uns adoctrinadors, un perill per als nostres fills. ni en 500 anys!! ni amb sa dura dictadura de 40 anys!! .. i encara menys ara !! sa nostra llengo no està en perill ... a qui voleu enganyar? com no sigui als ignorants del vostro entorn .. vostro discurs no vos ho creieu ni voltros mateixos, lo que està en perill són ses butxaques de molta gent i es pancatalanisme, a més d'un li pagaria es bitllet per Barcelona però sense retorn. Molt Bé Sr Bauza i Sra Camps !! lo que està en perill son interessos econòmics i sociopolítics d'aquests col · lectius traïdors i venuts, a Mallorca sa xerra sa nostra varietat és mallorquí genuí, es nostro dret a dir alt i clar d'una punyetera vegada que Mallorca, Balears no són Catalunya i ni ho seran mai, i menys dels inventats i interessats països catalans .. Barco !! MALLORCA i BALEARS, sense manipulació pancatalanista Salut, Força i coses de conveniència,
La vaga suposarà un punt d'inflexió en moltes coses. En acabar, ja veurem què passa amb sindicats com UGT o AMPE, però tambè amb la directiva de l'ESTEI i el seu poc entusiasme o quasi obstruccionisme, i tambè amb aquests directors que no donen la cara pels seus professors ni pels seus companys. En acabar la vaga, ni Camps, ni EsTarellas, però prou de Caldenteys i de Quintanas o Marchs. Uns donant la cara i altres cuidant de la cadireta, quina vergonya.
Son ustedes muy listillos. De tener una puntuación muy negativa en mis comentarios, he pasado a que no me los comenten.Ya se nota lo que les escuecen,pero la gente no es tonta.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Idò o ara vull llibertat d'elecció de llengua: no vull que els meus fills vagin a la mateixa classe que aquests colonitzadors franquistes d'UPyD
devolución de competencias en Sanidad y Educación YA!