Foc a Andratx. La Serra crema

El Govern 'treu pit' per la gestió del foc d'Andratx entre els dubtes de l'oposició

Els grups de l'esquerra no acaben de descartar que el temps de reacció i les retallades engrandissin la magnitud del desastre

Bona part dels boscos entre Calvià, Andratx i Estellencs quedaren devastats. | T. Ayuga.

TW
4

La consellera d'Administracions Públiques, Núria Riera, comparegué els passats dies davant la Diputació Permanent del Parlament i a la roda de premsa del Consell de Govern, i en ambdues situacions defensà la gestió feta per part de l'Executiu de l'operatiu d'extinció de l'incendi forestal que cremà 2.335 hectàrees de la Serra de Tramuntana.

Riera tractà d'apaivagar la controvèrsia aixecada en alguns segments de la societat manifestant que del foc tots poden emetre'n judicis de valor, dient que es podria haver fet millor, «però in situ ningú no es va manifestar».

La intenció expressada en seu parlamentària per la també portaveu de l'Executiu és la de recuperar com més aviat millor i entre tots la zona afectada. La resta d'actors de l'espectre polític coincidiren en aquesta visió, però així i tot, no donaren per bona al cent per cent la versió oficialista que la popular introduí sobre la gestió del desastre.

Riera destacà àmpliament el treball «incansable» de tots els organismes i personal que lluitaren en l'operatiu del «pitjor incendi de la història de Balears», i digué que tret d'algun moment de tensió, nervis i cansament «la valoració global és positiva i hem après molt».

Segons la consellera, la primera cridada es va rebre el dia de l'inici de l'incendi, a les 12.28 hores, i els primers mitjans aeris començaven a actuar a la zona a les 12.47 hores, 16 minuts després.

Suport amb emperons
Al seu torn, els grups d'esquerres compliren amb el paper que prescriu que l'oposició ha de fer costat l'Executiu, quan aquest s'encara a un context crític, com és en aquest cas l'incendi d'una zona considerada Patrimoni de la Humanitat.

Estigueren a prop del Govern pel treball realitzat, però en canvi, qüestionaren els temps amb els quals es mobilitzà els primers efectius d'extinció, la qual cosa fou al seu torn rebatuda per part de Riera, dient que "totes les hores estan informatitzes i recollides pel servei d'Emergències del 112".

Notícies relacionades

Així mateix, els opositors expressaren queixes sobre el fet que el conseller d'Agricultura, Medi ambient i Territori, Biel Company, no comparegués a la Cambra per a explicar les tasques de prevenció d'incendis i la futura reforestació que s'haurà de fer a la zona devastada.

Retallades
En aquest sentit, tant diputats del PSIB com de la coalició MÉS posaren en qüestió si les retallades de personal que han sofert organismes com l'Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat) i la reducció pressupostària en aquesta àrea -de 18 milions en dos anys per a la partida d'Emergències i Medi Ambient, i l'acomiadament de 57 persones a Ibanat- pogueren influir d'alguna manera en un incendi d'aquesta magnitud.

D'una banda, la diputada socialista Pilar Costa demanà al Govern que faci «una pausa» en les seves retallades i reclamà «un debat seriós» sobre política forestal i de prevenció d'incendis, així com la posada en marxa d'un pla, així com va prometre l'Executiu el 2011, després del foc de la Serra de Morna, a Eivissa, que va cremar 1.600 hectàrees.

Amb aquest concepte coincidí la diputada de MÉS, Fina Santiago, que qüestionà que no s'haguessin aprofitat al màxim els coneixements de la zona dels bombers de Palma i del Consell.

«Les coses s'han fet bé»
D'altra banda, la portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, destacà la gestió de l'incendi causat per «una imprudència humana, i no té res a veure amb causes naturals ni preventives». «Les coses s'han fet bé», emfatitzà.

A més, Cabrer negà que hi hagi hagut retallades a l'Ibanat, ja que segons digué, la fusió de dues empreses públiques en la qual aquest ens es va veure afectat no ha suposat cap reducció del nombre d'efectius de la prevenció d'incendis.

«Foren 130 hores d'angoixa i esgotament» abans de poder estabilitzar els fronts del gran incendi, recordà. Ha quedat un «paisatge desolador» en el paratge declarat Patrimoni de la Humanitat i és el torn de començar a reparar-ho.