La denominació Maó-Mahón serà oficial a partir de setembre

La denominació oficial de la ciutat, que avui és Maó, passarà a tenir caràcter oficial en les dues llengües presents a la Comunitat Autònoma.

Segons han informat fonts de l'equip de govern que presideix Agueda Reynés, batlessa de la localitat, els canvis introduïts pel Parlament balear en la Llei de la Funció Pública i de Normalització Lingüística permetran aquesta doble denominació, en la línia de Vitòria-Gasteiz.

A partir d'ara, els topònims de les Illes Balears poden tenir com a oficial la catalana, o la castellana i la catalana conjuntament. Aquesta segona opció ha estat l'escollida pel govern municipal del PP.

El PSOE, a l'oposició, així com altres formacions com PSM, Esquerra de Menorca i ERC, han expressat el seu desacord més enèrgic amb aquesta decisió.

L'agost de l'any passat, els partits d'esquerres ja van rebutjar l'ús del nom bilingüe Maó-Mahón que es va començar a utilitzar en els escrits i la documentació de l'ajuntament.

Una decisió polèmica
El juny del 2005, amb el PP a l'oposició, l'Ajuntament va acordar, amb el vot a favor del PSOE, PSM i EM-EU, que el nom oficial passava a ser Maó. El PP hi va votar en contra.

Aquest municipi va ser l'últim de l'Arxipèlag en aplicar la Llei de Normalització Lingüística. La norma determinava que “els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana”. Tot i la forta oposició social, el Govern Bauzá ha modificat la Llei, el que ara permetrà la denominació bilingüe.

En el ple municipal del passat 26 de març van ser rebutjades les 456 al·legacions contra el canvi de topònim.
El portaveu socialista, Vicenç Tur, qualificà l'acord de “imposició”, mentre que el tinent de batle Simón Gornés, portaveu de l'equip de govern del PP i llavors conseller d'Administracions Públiques, va replicar que la fórmula escollida “no suposa la supressió del nom en català, sinó que també es podrà utilitzar el nom en castellà”.